UN PAPER QUE NO CALIA

Avui ja s’ha fet l’acte d’Estat per les víctimes de la pandèmia, més de 28000, amb la presència del President de la Generalitat i el Rei espanyol. Francament la presència del primer no es res més que la submissió sense límit existent a les institucions catalanes.

Un acte al Palau Reial de Madrid amb totes les autoritats espanyoles i un protagonisme de la societat civil trencat pel Borbó. Ell ha obert l’acte, seguit de testimonis de la societat civil, ofrenes i la clausura un altre cop amb protagonisme del Borbó on amb el seu discurs no ha evitat fer una crida a la unitat i superar les adversitats amb l’esperit de superació del poble espanyol. El president català ha volgut agrair en declaracions posteriors l’organització d’aquest acte sobri i emotiu i assegurant que el seu cor esta amb totes les víctimes espanyoles.

Crec que davant de tot cal guardar la dignitat i ser honest. La presència del mandatari català no ha estat res més que la visualització del temps que vivim politicament d’acceptació de la repressió i l’autonomia per sempre amb la disfressa de mandats republicans que son simples paraules al vent i un intent d’engany a la societat catalana que no es mereix.

Avui, en un acte presidit pel Rei del “a por ellos” no hi havia d’haver cap representant català, com deia aquell ni oblit ni perdó. Ell va deixar molt clar de qui estava de part, que pensava de nosaltres i que avalava amb el seu discurs, per tant punt i final. Per altra banda fer actes d’unitat quan durant la gestió de la pandèmia hem patit un 155 sanitari a traves de l’Estat d’alarma inedit a Europa i que segurament ha provocat situacions perfectament evitables, per altra banda posar-se al costat de les autoritats que han exercit i avalat la repressió ferotge contra Catalunya i ho segueixen fent, crec que es inadmissible, i ni tant sols el xantatge de l’ofrena a les víctimes pot esborrar. Evidentment respecte màxim amb elles, les espanyoles i les de tot el planeta en general pel maleit virus, però això no te perquè anar acompanyat de la participació amb aquest acte.

De fet, es una prova més de l’estat dels nostres partits i representants que sembla han oblidat la societat a la que representen i els seus objectius legítims, optant per cortines de fum que amaguen la renúncia total als mandats del poble.

Era un paper que no calia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*