EL RACISME SENSE FRE

Una de les imatges més colpidores que hem vist últimament va ser l’assassinat en directe d’un ciutadà de raça negre a mans d’un psicopata que el va ofegar posant el seu coll entre els genolls sense afluixar durant molta estona.

Ara veiem com Estats Units torna a ser un clam i els incidents tornen a cada cantonada, per un racisme que mai ha desaparegut i que condemna una persona pel seu color de pell. Una anomalia que durant els anys ha pres diferents formes però que mai ha estat esborrada. Veiem com aquesta mort se suma a moltes més al llarg dels anys i el món es posa les mans al cap.

Avui he llegit un article on es comparava els catalans amb els negres, segurament aviat sortira l’esquerra progre aliada del sistema ha amagar les evidències, ja que son amb el seu consentiment i sempre ho han estat.

Evidentment no es la mateixa situació, no hi ha dos situacions iguals però les dues son racisme sense fre. La catalanofobia dona molts vots a l’Estat espanyol i aquesta es una constant que agafa totes les arees de la societat des da fa més de 300 anys.

Que Catalunya es tractada com una colonia i discriminada sempre tant economicament, com socialment no mereix massa discussió, per això fa gracia aquest que aixequen la veu amb imatges com les americanes posant tots els ismes damunt la taula, i en canvi amaguen aquests mateixos ismes per la situació i el tracte rebut per Catalunya durant molts i molts anys.

No nomes parlo de la violència policial del dia 1 d’octubre, o de la persecució judicial amb presos polítics a les presons espanyoles, o del cop d’Estat en forma de 155 contra les llibertats catalanes, parlo sobretot de la discriminació econòmica i social o identitària, on la llengua catalana ha estat i es perseguida, on les inversions son frenades sempre en contra del mateix Estat com la gestió de l’Aeroport de Barcelona o el corredor mediterrani per exemple, o en determinats càrrecs de poder que mai seran per un català que pel seu simple fet no es pot considerar com a tal a risc de ser perseguit o apartat sense remei.

El racisme sense fre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*