L’ESTAT I LA SOCIETAT

Amb la crisi sanitària del Coronavirus, segurament algú es preguntarà perquè serveix l’Estat i si es la millor manera de regir una societat democràtica.

Segurament, la resposta es no, sobretot si ens referim a Estats com l’Estat espanyol, un Estat que s’ha mostrat inútil i submís als poders fàctics que dirigeixen vertaderament la situació. Veure com no es prenen les mesures que estan aplicant en altres llocs i que s’han mostrat efectives i no tancar definitivament les zones infectades i un confinament total amb parada de totes les activitats econòmiques excepte les indispensables dona fe que el model econòmic i la seguretat d’aquest model capitalista es prioritaria respecte la mateixa vida de la gent.

Com sempre he dit, el cinisme dels representants populars pel damunt del bé i del mal i que substitueixen la mateixa societat com centre i eix principal de tot el sistema deixa la democràcia en res. Aquests poders econòmics vetllen pels seus interessos i evidentment per damunt de qualsevol vida en nom dels seus guanys.

Ho hem vist repetidament, i ara amb molta més cruesa amb l’allau de morts que veiem dia a dia. Escoltem dirigents com amb sang freda ja assumeixen les morts com una cosa normal a canvi de no deixar tocat el sector econòmic del país, com fan regateig amb les ajudes per la classe treballadora i tots els seus serveis, com si aquests diners en definitiva no fossin de la mateixa societat amb els nostres impostos i que ara en una situació excepcional han de fluir com mai per no deixar enrere a ningú i protegir la ciutadania.

Uns diners de tots en benefici de molt pocs. Aquests gestors a sou, no son res més que titelles a mans d’aquests grans negocis i les seves teranyines que atrapen la societat i en comptes de fomentar la cultura, la educació , la sanitat i uns serveis de primera, es dediquen a escanyar-la a canvi de ben poca cosa.

Vam veure com amb la crisi es va aprofitar per retallar per tots els costats i sobretot en aquests pilars bàsics per qualsevol ciutadà i que ara paguem amb escreix.

Aquest rumb entre d’altres coses nomes es pot aguantar amb societats de baix nivell fomentat en tots els ordres i on el gruix segueixi sense questionar res. Tots en som responsables i segurament l’autocritica seria de rebut.

Arribats en aquest punt, la pregunta de perquè ens seveix un Estat, seria per repensar un nou model de societat que requereix una societat molt més preparada, critica i exigent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*