EL SOCI DORM

Els últims escàndols setmana si i setmana també a Can Barça no presagien res de bo, i el que encara és més greu és veure com la massa social accepta qualsevol cosa i no presenta batalla simplement per dignitat.

Veure com estan ensorrant el club per una pèssima gestió tant esportiva, com econòmica, com de comunicació es una evidència que ja no aguanta més excuses.

Els fitxatges de fireta incomprensibles, el forat econòmic cada cop més gran amb un Espai Barça que va multiplicant el seu preu inicial, una plantilla sense recanvis i envellida, poca cura del relleu a la Masia, infinitat de judicis per negocis terbols, falta de democràcia interna per exemple amb el vot electrònic i ara per si fos poc aquesta campanya mafiosa a la xarxa per perjudicar qui vulgui fer ombra entre moltes altres coses fan d’aquesta Junta una garantia del pitjor que pot donar el club i les pitjors èpoques. De fet nomes el soci pot forçar unes eleccions aquest estiu mateix per intentar un canvi de rumb que es fa imprescindible abans no sigui massa tard.

Bartomeu? Dimitir?

Bernat Dedéu

“Al zozi no se li pot enganyar” era una dita que popularitzà aquell lladregot que fou president del Barça durant tant de temps i a qui el club encara regala l’honor d’anomenar el seu visitadíssim museu amb el seu gris i funest nom. Però, com hem sabut aquesta mateixa setmana (mercès als excel•lents periodistes esportius de Ràdio Barcelona Adrià Soldevila i Sergi Escudero, que han destapat la campanya de difamació del club per atacar la reputació a les xarxes socials d’alguns rivals de la junta actual, com ara Joan Laporta o Víctor Puig, però també d’alguns jugadors estrella del primer equip), el nuñisme de sempre, és a dir, l’actual equip directiu del Barça, no només ensarrona i ven garsa per perdiu a la seva massa social, sinó que la clau de volta de tot és que aquesta li ho permetrà pels segles dels segles, car els meus estimats consocis viuen contentíssims i alegres en el món del trilerisme.

Avui m’ha plagut molt escoltar a la ràdio algun company, encara de pell i d’esperit naïf, especulant amb la dimissió de Bartomeu i la seva junta directiva a causa d’un escàndol moral i d’intromissió en l’honor que hauria de fer enrojolar fins i tot l’aspirant a presidir una escala. Bartomeu? Dimitir? El nuñisme, retirar-se? Ai, fillets meus, quines coses arribeu a pensar… El pobre home, com a molt, acomiadarà algun cap de turc responsable de la contractació de l’empresa I3 Ventures (el màxim directiu de la qual, fixeu-vos si la cosa era de fiar, es troba en un indret desconegut i no respon als periodistes), o fins i tot el pobre becari que s’encarrega de fer les piulades corporatives del club, i tal dia farà un any, i tots contents. Bartomeu? Dimitir? Per difamar a la gent i voler ensorrar-li la vida? Però, criatures del cel, s’han dedicat a fer-ho tota la seva existència! Ai, que monus sou.

La democràcia és un sistema fantàstic que, contràriament al que hom acostuma a sostenir, equipara amb molta traça la qualitat moral de governants a la dels governats. Bartomeu i la seva banda de quinquis –que coneixien perfectament aquesta contractació que tenia com a únic objectiu escampar merda a les xarxes– només són el mirall perfecte d’una massa social que s’informa llegint Mundo Deportivo, i amb això cal dir-hi poca cosa més, representada per una Assemblea de Compromissaris que no va tenir prou tarannà democràtic ni per implantar una cosa tan bàsica com el vot electrònic (és a dir, que va votar perquè el soci no pugui votar!!!) i que, si fos per ella, taparia fins i tot l’escut amb la marca d’una multinacional per l’excusa de guanyar quatre xavos en publicitat. El problema, amics, no és Bartomeu, sinó tots els consocis que han tingut l’estómac de votar-lo.

Per una conjuminació astral que encara se m’escapa avui en dia, els socis del Barça només han tingut un instant de clarividència existencial quan escolliren Joan Laporta com a president. I, faltaria més, tot el que representa Laporta és precisament el que odia l’actual govern del Barça, regit pel nuñisme més execrable. I encara hi ha algú que s’estranya que el difamin? Mai no han pogut suportar el seu somriure pletòric, ni les Sis copes de sis, ni Cruyff, ni La Masia, ni Guardiola, ni l’obsessió d’en Jan per acabar amb aquesta èpica aixecarecopes que consisteix en perdre títols però estar content si s’ha guanyat al Madrit. No el suporten ni l’han suportat mai, la qual cosa ja els retrata, però són tan rucs que per difamar-lo va i contracten una empresa de Pancho Villa. Quina màfia més xarona, quina genteta més petita, quina pena que el millor jugador del món visqui guiat per aquests nans.

Bartomeu? Dimitir? Això, reietons, seria com veure un polític processista demanant perdó per les mentides i les promeses incomplertes amb què ha torejat al poble durant els últims deu anys! Si en sou de bona gent: a vegades encara m’alegreu el dia, amb la vostra ingenuïtat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*