LA RENÚNCIA DELS MÀXIMS

Segons el que va ser president espanyol, José Luís Rodriguez Zapatero, ningú exigeix a l’independentisme que renuncii als seus màxims.

Diu que Catalunya apunta en la bona direcció i podem estar davant el principi de la canalització de la crisi. Ens explica que el viatge cap al no res de l’independentisme ha arribat a la seva fi i ara cal diàleg, legalitat i convivència perquè Catalunya aconsegueixi noves fites dins el conjunt de l’Estat. Lloa la Taula de diàleg i avisa que tothom ha de tenir clar que hi ha d’haver renúncies i aparcar els màxims.

Primer cal dir que aquest personatge conegut per la famosa frase “apoyare l’Estatut que salga del Parlament de Catalunya” i que posteriorment tots sabem com va anar el procés del mateix, evidentment te una credibilitat zero i busca el mateix que qualsevol mandatari que hagi ocupat la presidència espanyola amb diferents formes. Diu que ningú demana que l’independentisme renuncii els seus màxims i posteriorment ens diu que a la Taula de negociació hi ha de renunciar, una gran incoherència.

De fet la renúncia ha vingut per la violència policial espanyola com vam veure l’1 d’octubre, per la judicialització de la política, per la repressió sense treva que encara veiem descarnadament i per totes les mesures contra Catalunya que han emprat fins avui amb els resultats que sabem, per tant el cinisme de la frase de Zapatero es de grans proporcions. Diu que era un viatge al no res, quan sap perfectament que era el mateix viatge que te Espanya, senzillament ser un Estat avalat pel vot de la ciutadania, i no el sento dir el mateix del seu país o de qualsevol altra. Menció apart que en una taula tothom ha de fer concessions, segurament, però l’independentisme ha de renunciar la seva raó de ser, es a dir la independència i caldria preguntar quina renúncia farà Espanya, no posar-nos tots a la presó, no bombardejar Barcelona cada setmana o no enviar més vaixells dels “a por ellos” per estomacar la població. Francament son renúncies que evidentment no ho son i aptes per aquells que parlen des d’una posició de privilegi respecte al seu contrincant.

En definitiva, un nou episodi de cinisme del personatge, que senzillament avala una rendició sense condicions per tornar a la convivència i la seva legalitat imposada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*