INDIGNITAT A LA VISTA

Avui comença a Madrid el debat d’investidura espanyol, en circumstàncies normals, es a dir si el Govern i els partits haguessin obeit els resultats de l’1 d’octubre, aplicat les lleis aprovades al Parlament i la col·laboració de la ciutadania hagués estat efectiva, seriem una República independent amb poc a veure amb aquestes negociacions per formar Govern espanyol, més enllà de les diplomàtiques.

Tots sabem com va anar, la violència policial, la repressió sense fi, el 155 vist o encobert amb control financer i legislatiu sense data d’acabament i les amenaces constants de tornar a fer visible el mateix, segurament i sense manies com ja hem vist tornant a disoldre el Parlament i jugant amb el President, diputats i el vot de la gent com a baldufes i sense cap control com de fet ja han assolit.

En aquest context, veiem una possible coalició PSOE amb Podemos, on aquest últim ja ha passat del dret a l’autodeterminació i el referèndum acordat com a línia vermella, a intentar que no tornin a aplicar el 155 i per suposat oblidant el primer per arribar al poder encara que amb el veto del seu líder acceptat.

De fet avui llegiem José Zaragoza com amb menypreu ens deia que no es parlaria amb els partits independentistes que no compten absolutament per res, més enllà de ser la causa de l’insult i el menyspreu com a forma de fer política a Espanya.

Davant de tot això veiem la possible abstenció d’Esquerra ja anunciada, ja que diuen no han vingut a bloquejar i la incògnita de Junts per Cat que esperaran el discurs de Pedro Sanchez, suposo esperant escoltar unes paraules màgiques que ho canviin tot.

Una actitud dels partits catalans a Madrid, sobretot de moment Esquerra totalment submissa i de no bloquejar a aquell partit membre del 155, que no vol diàleg amb l’independentisme, que no vol parlar de les peticions catalanes i amb el menyspreu i la repressió per bandera. Tot a canvi de res.

Una actitud indigna que demostrarà la derrota i entrega dels nostres partits més enllà de les paraules que s’emporta el vent. Bona part de la ciutadania es sentirà un cop més traïda del pacte amb els carcellers, aquells que van validar que la violència fos el nostre premi pel simple fet d’exercir els nostres drets.

Espero si s’acaba produïnt aquest fet, la societat catalana i entitats com l’ANC tinguin clar quina es la resposta i quines les exigències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*