ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SUPREMACISME

Aquesta paraula es en boca de l’espanyolisme ranci per definir per exemple el moviment independentista o al mateix President Torra. Ho escoltem al Parlament constantment en boca de Ines Arrimadas i forma part d’aquell vocabulari curt però repetitiu que va mostrant.

De totes maneres les peticions del President mexicà Lopez Obrador en la futura commemoració dels 500 anys de la conquesta espanyola, en forma de demanar perdó i aclarir els fets per les atrocitats comeses ja ha rebut la resposta airada espanyola, en forma de negativa a regirar fets de fa 500 anys i amb la versió de la gran obra feta en aquelles terres i que els indigenes com els anomenaven tene que agrair pels segles dels segles, fina hi tot Borrell, el dels quatre indis ho va comparar amb Napoleó i les seves guerres. Per altra banda al Judici Farsa veiem com Baena o Tacito dibuixen el clima insurreccional a Catalunya i menteixen amb fals testimoni com la resta amb la col·laboració del Tribunal.

Efectivament, en Borrell compara la petició de perdó amb que també ho hauria de fer Napoleó en pla burleta i xulesc. De fet Napoleó i el seu exercit estaven en guerra i fa 500 anys a Mèxic va ser una descoberta on el genocidi i la imposició van ser les claus dels espanyols. Un genocidi basat en el supremacisme absolut dels seus costums, llengua i lleis sense miraments. Així es i ha estat Castella sempres i la història per molt modificada que vulguin ho corrobora.

Baena també va seguir relatant uns informes falsos sobre investigacions el 2015 quan encara no havia esclatat tot i que demostren la causa general contra l’independentisme i com les clavegueres de l’Estat poden passar pe damunt de qualsevol norma d’Estat democràtic. Un to xulesc especialment amb les advocades i alhora com altres testimonis explicant un clima de guerra sense detinguts, ni violència, ni armes, ni incidents, això si amb el suport hooligan d’un Tribunal que vulnera u cop i un altre el dret a defensa ja que no deixa mostrar la veritat audiovisual, ni preguntar per exemple per les conclusions d’uns informes que van servir de base a Llarena per obrir la causa i que ara no poden ser analitzats.

Tot plegat, deixa a l’aire el supremacisme espanyol sense fissures que tant bé coneixem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.