DIES DE COMMEMORACIÓ O RECLAMACIÓ

Demà 20 de setembre, es la data que fa un any les forces policials espanyoles entraven en conselleries de la Generalitat bàsicament per aturar el Referèndum, provocant la manifestació multitudinària de la gent davant les mateixes i que van servir de base falsa per la detenció dels Jordis amb una inventada violència.

Aquesta data, la seguiran el dia 1 d’octubre, el 3, el 10, el 27 amb diferents commemoracions del Referèndum, aturades de país i declaracions d’independència. Es el que anomenen la tardor calenta. De fet el que ens diuen des del nostre Govern i partits no lliga amb l’esperit precisament d’aquests dies.

El problema bàsicament es el canvi de relat un any desprès, amb una ciutadania disposada a no ser menystinguda com fa un any i defensar la República votada i proclamada. Ha superat la repressió espanyola que encara de forma institucional o a nivell de carrer segueix ben vigent, però no ha superat el seu efecte amb els nostre líders i partits actuals que viuen acomplexadament amb una boca plena de República i uns fets que els desmenteixen a cada minut que passa per desesperació de la bona gent disposada a donar el millor per arribar a l’objectiu ja conquerit.

Les excuses, la majoria comprades precisament a l’unionisme interessat, com ampliar majories, no som prous, referèndum acordat, negant el del dia 1 d’octubre o descartant la unilateralitat. Utilitzant els presos com escut, per aquesta baixesa davant el poble i que el mateix Jordi Cuixart advertia que el millor pel país ho serà per ells, però no necessàriament ho serà a l’inreves.

En definitiva unes commemoracions que haurien de portar a la reflexió de que som majoria, mobilitzats com es va demostrar la passada Diada, hem votat i guanyat tant en el Referèndum, com en el Parlament i els nostres representants van declarar encara que tard la Declaració d’independència que no es pot rebaixar. Per tant cal fer-la efectiva i no dilatar amb el temps més repressió, uns judicis ja marcats de bon principi o excuses de mal pagador que el poble no pot acceptar.

Es l’hora de reclamar i no commemorar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*