DIÀLEG AMB REPRESSIÓ

Hi ha una cosa clara, no hi pot haver diàleg amb repressió i violència. El Jutge Llarena ha tornat a fer us de la seva manca de tota justícia i decreta suspensió dels diputats a presó i exili de les seves funcions, una mesura nomes utilitzada per delictes de terrorisme i alhora s’inventa que poden ser substituïts temporalment per no alterar les majories parlamentàries. Un nou desgavell d’aquesta causa amb un relat fictici i una clara vocació d’acabar amb l’independentisme per la via repressiva sense miraments.

Ara falta veure la reacció del Parlament amb una sobirania entregada des del primer moment i que no pot seguir fent més concessions injustes a risc de perdre el poc credit del camí cap a la República promés. Una cosa es el diàleg i l’altra la rendició sense condicions. Personatges com Llarena no hi ha dubte que son els piromans que apaguen el foc amb benzina i deixen molt clar les intencions d’una part.

Com deia diàleg amb repressió no son compatibles.

Llarena, una fàbrica de violència

per Salvador Cot
El refugi de l’autoritarisme de la dictadura franquista han estat, des de fa dècades, els tribunals, la legislació antiterrorista i les forces policials. En plena -i suposada- democràcia, l’Estat espanyol ha mantingut i desenvolupat un cos legislatiu excepcional que, en principi, havia de limitar-se a combatre el terrorisme basc, sempre amb l’excusa de la violència. Contra ETA s’hi valia tot. Incloses les tortures, la guerra bruta i una legislació pensada per encobrir-ho tot plegat.

Ara tot aquest entramat legislatiu, policial i judicial ha perdut el sentit perquè ETA fa anys que ha deixat d’actuar i fins i tot ha escenificat la dissolució definitiva. Però que desaparegui l’excusa no vol dir que es desmantelli tot l’aparell repressiu. I és per això que el jutge Llarena, per exemple, fabrica violència, perquè li serveix per aplicar mesures abusives contra l’independentisme pacífic.

Per això Pablo Llarena s’ha permès el luxe d’inhabilitar el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, així com quatre presos polítics més. Com si es tractés d’assaltants armats, com si fossin terroristes amb explosius. L’Estat va ser qui va utilitzar la violència amb finalitats polítiques l’U d’Octubre i ara és l’Estat qui acusa, empresona i inhabilita els líders democràtics dels que van rebre. Diàleg, diuen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*