ELS FOCS ARTIFICIALS

Un article signat per Oriol Junqueres i Marta Rovira demana posar fi als Focs artificials, treballar per ampliar la base i deixar al costat declaracions altisonants, parlen de construir una casa comuna i de que la manera de tornar a l’autonomisme es que l’independentisme s’allunyi de la centralitat.

La música sona bé, i segurament bona part de la gent que vam votar en el Referèndum del dia 1 d’octubre i les eleccions de l’1 de desembre ho signariem. El problema es que quan portem més de 2 mesos de negociacions per una investidura i hem vist, escoltat i llegit tot el que ens han ofert sona a cinisme.

De fet, el programa electoral era prou clar amb la implementació de la República i la restitució del Govern legítim com a mandats i les 3 forces gràcies a la gent sumaven. Sabiem i sabien perquè ja hi eren, que havia 4 ostatges polítics a la presó, la repressió asfixiant de l’Estat i la macro causa contra l’independentisme, amb un 155 que havia vingut per no marxar i una retallada de drets bàsics i democràtics amb ascens. Per tant de cap manera pot ser excusa, ni moneda de canvi per no complir la part del tracte encomanada.

El que hem vist, ens ha avergonyit i tinc la sensació que no ho hem vist tot. Aquest Govern efectiu que alguns reclamaven, a la pràctica volia dir Govern autonomista, aquesta reculada acceptant que no podem investir al nostre President amb el veto d’un dels partits per fer-ho possible i el pas al costat es de vergonya aliena, els acords a porta tancada que desprès cada partit no ha respectat proposant per exemple nous noms son increíbles, les baralles pels carrecs i control dels mitjans públics donant per fet que les engrunes eren el vertaderament important d’un pastís ja caducat i autonòmic son de falta de respecte a la gent, els acudits que apuntaven cap a acostaments al PSC en forma de possible tripartit, recordo un dels botxins del 155 i no desmentits des del mateix partit, francament provoquen perplexitat.

Tot això per acabar reclamant que no hi hagi focs artificials, em sembla ja una burla sense sentit que no mereixem. Sabem totes les dificultats i injustícies, aixi com els riscos i reclamem anar endavant tal com hem expressat majoritàriament amb el nostre vot. Ningú s’ha vist obligat a exercir cap responsabilitat, però ara toca les cartes damunt la taula davant un poble madur decebut i que espera dels seus representants honestedat i no precisament focs artificials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*