EL RELAT PERDUT

Ja tenim president del Parlament en la persona de Roger Torrent i una Mesa amb majoria del bloc independentista, que ara afrontarà la investidura del President de la Generalitat i el seu Govern en una segona fase de la recuperació de la marxa de les nostres institucions. Aquelles que segons el relat del tripartit del 155 ja estaven esborrades.

Ahir, va ser un bany de realitat per Arrimadas, Albiol i Iceta, per comprovar que les seves fantasies, sobretot de la primera eren simples il·lusions, i per molt que pugui menysprear el vot de la ciutadania de Catalunya, no el pot esborrar, i les matemàtiques donen pel que dones. La majoria independentista assegura la continuïtat del projecte, no per capritx, simplement perquè la gent ho ha volgut així, i això es democràcia.

Dir que el Sr. Torrent no farà tasca per tot perquè es independentista, com si demanes un rentat de cervell a cada representant, sobretot si defensa la República, i això no fos compatible amb dirigir tota la cambra per igual, es senzillament cinic i covard. Insistir en aquest relat del menyspreu, com vam veure amb el silenci a l’himne de Catalunya o a les felicitacions protocolaries al nou càrrec es indigne de representar ningú.

Alhora, intentar apaivagar un crit ferm i majoritari en forma de llibertat per uns ostatges polítics amb l’excusa de la justícia i la llei per bandera, intentant normalitzar que ahir hi havia vuit seients buits al parlament, entre la presó i l’exili es simplement manca i déficit democràtic.

Ara tornem, a l’amenaça i la coacció per la vigilància als diputats catalans com feia ahir el portaveu Popular, sense voler admetre que el seu cop d’Estat no ha tingut cap efecte amb la voluntat democràtica de la societat catalana que tard o d’hora han d’acceptar com no pot ser d’altra manera. Confondre el desig amb la realitat te aquestes coses.

Un primer discurs moderat del nou President, com crec toca a un discurs institucional del càrrec que ostenta, i un període on la implementació de la República començarà amb la investidura del President Puigdemont. Ahir ja vam veure com fins hi tot la delegació del vot dels diputats empresonats ja apuntada pel jutge Llarena era motiu de protesta per part del bloc unionista. Es el tot s’hi val per impedir la realitat i el principi democràtic mes bàsic, aquell que precisament tant avorreixen, sino juga a favor seu, esclar.

En definitiva, van començar a veure que el relat de la falsa victòria, es un relat perdut, ja que el poble com deia aquell, segueix tossudament alçat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*