ELS RÈDITS DE LA MORT

Crec que els atemptats a Barcelona i Cambrils, deixant de banda la dolorosa experiència i la monstruositat de les accions han deixat clar la diferència entre un Estat que vol exercir com a tal prioritzant la societat que dirigeix i un Estat que com fa 300 anys simplement vol imposar la seva idea menystenint una part de la població que diuen estimar per igual.

Efectivament, el món ha contemplat com un petit país amb aspiracions a Estat actuava eficientment i coordinadament per digerir uns fets tant greus, amb l’afegit de no comptar amb totes les eines dun Estat, i on tots els seus cossos policials, sanitaris, societat i Govern donaven una lliçó de gestió i seriositat davant el repte lloada pel planeta. A l’altre costat un Estat que feia el de sempre quan es tracta de Catalunya, arribar tard i malament. Les seves autoritats trigan 7 hores a arribar al lloc dels fets i actuant d’entrada tant sols per imatge i sense comptar amb el que ja estaven afrontant cada problema per la part catalana. Posteriorment en un segon pla, intentant sempre posar la paraula junts amb segones intencions quan evidentment no tocava, on les intencions de pujar el nivell antiterrorista a 5 i poder desplegar l’exercit pel nostre territori era una aspiració d’alguns i on els mitjans espanyol no esperaven ni mig dia per fer dures editorials paranoiques vinculant el procés i els atacs terroristes, alhora que els seus col•laboradors a Catalunya com son El Periodico i La Vanguardia oblidaven la més elemental de les ètiques periodistiques i el respecte per les victimes amb les seves portades, alhora que també intentaven deixar en mal lloc la part catalana.

Com recullen alguns mitjans les paraules de coordinació i concòrdia dites pels representants del Govern espanyol son cinisme en estat pur, quan han quedat sorpresos per la reacció catalana superant les dificultats de fora i de dins com es habitual i veient com una oportunitat que veien per atacar el procés se’ls ha girat en contra deixant que el món contempli la nostra manera de fer i preparació per ocupar un lloc en el món.

El no tinc por, es una declaració d’intencions, i un missatge que no agrada a l’Estat, no tenim por a la coacció del terrorisme, però tampoc al tracte colonial i de menyspreu de l’Estat amb una societat que vol decidir lliuremen el seu futur i no pensa retrocedir davant les amenaces, coaccions i insults. Simplement ja exerceix alló que des de Madrid mai haguessin volgut, la seva llibertat mostrada al món amb la impotència dun Estat anacrònic i sense remei.

Com ha dit el mateix Virrei Millo ” Intentar barrejar un atemptat i el debat polític fa un flac favor a la democràcia”, donç això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*