DIÀLEG DE TOT, MENYS DE LA CONSULTA

La capacitat de sorpresa del Govern espanyol amb el seu president al capdavant es tota una garantia d’acudit, si no fos perquè el tema es molt seriós. Ahir i davant l’anunci del President Mas a contactar amb el president espanyol en els propers dies per desencallar una consulta democràtica acordada que no te marxa enrere ni com a país ni com a sistema democràtic, ens diu que no tindrà cap problema al diàleg, però no de la consulta. Es com anar al metge i que et digués parlem de qualsevol cosa menys dels símptomes de la teva malaltia. Realment no han paït gens be el final d’aquesta realitat artificial i les seves conseqüències.

Aquesta estranya predisposició com si encara no haguessin entés res amb la negació com a resposta a tot es secundada per Sanchez Camacho que ens diu que nomes parlarà dins el marc de la llei sense acceptar cap xantatge, imposició o lliçó democràtica i adverteix que no hi haurà consulta ja que no hi ha consensos possibles sobre allò que es il·legal i inconstitucional. De fet conjuntament amb Ciudadanos han aturat el tràmit dels pressupostos enviant-lo al Consell de Garanties Estatutàries amb el perjudici que això pot suposar per algun sector de la població i en gran mesura per la partida inclosa per la consulta en els mateixos que veuen inconstitucional i culpable de les retallades socials.
Realment les mancances democràtiques de l’Estat espanyol i els seus màxims dirigents cada dia es posen més a la llum. El president tal i com ja li han dit des de Catalunya i des de l’exterior suposo que encara no ha entès que el procés català no es d’unes determinades persones, sinó d’una societat que en majoria ha reclamant definir i decidir el seu futur polític. Es una dada important, que requereix un mínim esperit democràtic per entendre i sembla no ha arribat. Es una burla a la ciutadania oferir un diàleg de sords i vetar el tema que precisament es damunt la taula, de que vol parlar doncs. Crec es una actitud totalment irresponsable que passarà factura.
Sanchez Camacho parla de lleis, xantatges i imposicions, just el seu decàleg de capçalera per definir el seu comportament, el diàleg mai pot ser xantatge, el clam social mai es imposició i les lleis son per servir-nos i facilitar-nos el funcionament de la nostra societat no per ser uns esclaus de les mateixes com ens vol donar a entendre la líder popular. Diu que no hi pot haver consulta ja que no hi pot haver consensos sobre el que es il·legal, potser se li hauria de recordar que votar en una democràcia no pot se il·legal, altrament seria un altres sistema.
Es de molta mesquinesa aturar els pressupostos ni que sigui un mes amb tot el que això comporta i les critiques que han gastat per demanar-lo per una partida de 5 milions per fer possible la consulta democràtica que reclama el poble i que ja ha estat acordada. El Consell entén de lleis, i no de pressupostos que segons quin partit podríen ser d’una manera o d’un altre sense cap problema, i segons les preferències ideològiques de cada partit, per tant es esperpèntic. La partida concreta ha de donar viabilitat al projecte i per suposat no es el problema per les retallades, potser haurien de mirar cap a Madrid i els seus límits de dèficit imposats o les seves lleis que han perjudicat greument el nostre estat del benestar, esclar que això no els interessa.
En definitiva, no podem demanar tarannà democràtic quan no n’hi ha, ni tampoc s’espera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*