TANT DOLENT ES UNA COSA COM L?ALTRA

Les paraules de l’Esperanza Aguirre a Barcelona amb la perla major de proposar com a solució al conflicte català, catalanitzar Espanya,  es populista i un altre intent desesperat davant una situació irreversible, com es el clam de simple democràcia català, referendat ahir a la reunió d’ambaixadors que per enuig del ministre Margallo van expressar la seva perplexitat a no deixar exercir el vot  i posteriorment parlar dels resultats. Son accions que no fan més que reforçar el procés i demostrar que no hi ha volta enrere per molt xantatge i accions brutes que l’Estat espanyol intenti i que visualitza tothom per si algú no ho tenia clar.

Efectivament, Aguirre a Barcelona ha explicat tots els mals que ens cauran damunt si marxem de l’Estat espanyol, curiosament no li passen a cap més estat del món, deu ser que som especials. Ha criticat irònicament l’executiu espanyol, s’ha abanderat com a lluitadora de la corrupció i ha proposat catalanitzar Espanya, per provocar més coneixement de Catalunya i acabar estimant més els catalans, i que molts capdavanters de diverses matèries estiguin estirant del carro per treure Espanya de la crisi. Amb aquesta premissa l’anhel de llibertat desapareixerà.
Realment, es curiós veure com es passa d’espanyolitzar els nens catalans com deia Wert a just a la inversa com proposa Aguirre. Ens va fer una versió actualitzada del Catalunya motor d’Espanya, cal dir una cosa del passat i que ja no te cap sentit, Catalunya vol aprofitar el seu potencial en el seu propi benefici, i això poc te a veure en donar generosament l’esforç i capital per benefici d’altres amb un rèdit molt baix que ens ha portat al lloc on som ara. El que ens ofereix Esperanza no es cap projecte atractiu, ningú ha d’imposar res a ningú forçadament, ja que som diferents, ni millors ni pitjors, però cadascú ha de seguir el seu camí sense recança. Per altra banda ningú, i l’experiència de tots aquests anys ho avala ens garanteix que aquesta col·laboració  sigui respectada per l’altra part, de fet no ho ha fet mai, ara no te perquè ser diferent, i el tracte de segon nivell o menyspreu no ha canviat en els diferents sistemes polítics dels últims 300 anys a l’Estat per tant forma part d’un passat que ja no tornarà, i que ningú desitja. Simplement tenim el nostre projecte i el volem validar per les urnes, que es el que fan els territoris democràtics al món.
Per tant no cal tornar al passat, quan no es tenen arguments per un futur que ja no te aturador. L’Estat ha actuat com sempre, amb indiferència i pensant que era una febrada d’estiu, i tornaríem ràpidament a abraçar aquesta Espanya que mai ens ha volgut tal com som, sinò com ella vol que siguem que es molt diferent.
De fet a Europa, cada cop hi ha més la sensació com demostren els ambaixadors i persones de rellevància que la democràcia no es pot ignorar amb excuses de mal pagador, com una Constitució, que per cert no es el problema, es la voluntat política de frenar un poble per les lleis coercitives d’un estat que no evoluciona i que ha arribat massa tard.
Els arguments de la mentida, ara es Europa i l’euro, com si no hi hagués territoris fora de la Unió amb aquesta moneda, i demà serà un altre fals argument, però com deia aquell, nosaltres anem fent camí, i la societat catalana te la paraula final.

2 pensaments sobre “TANT DOLENT ES UNA COSA COM L?ALTRA

  1. Per a què? Cada poble ha de ser ell mateix, el que ell vulgui ser.

    Jo només vull catalanitzar Catalunya, que l’Esperanza i tots els espanyolets tramposets ens deixi catalnitzar el nostre país, que deixi que sigui realment ell, del tot, sobiranament, que pugui decidir per sempre més el que vol ser en cada moment, que sigui independent per poder-ho fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*