VALORACIONS: JUNTS HO FÀREM POSSIBLE
Sense categoria
He volgut triar aquet lema de campanya que els últims dies va presentar justament el partit guanyador dels comicis com exemple del que la societat catalana ha enviat com a missatge als seus representants. No volen un sol partit liderant el procès cap a l’Estat propi, sinò passar la prova del cotó de veure com les diferents forces favorables tenen sentit d’Estat, i estan a l’alçada dels moments que vivim per damunt de les misèries de partit. Crec com a dada destacada, que 87 diputats son partidaries del dret a decidir i 48 contraris, per tant aquesta es la realitat que el món en la seva gran majoria ha captat en els seus mitjans, i que l’Estat espanyol intenta amagar amb la seva fantasia habitual, ignorant la part de la historia que no li interessa. El procès independentista no es Artur Mas, però si ho es una gran majoria al Parlament.
Com deia aquell, el camí no serà fàcil, però si analitzem els resultats, podriem extreure diverses lectures i totes certes i comprovables. El president Mas va convocar aquestes eleccions per validar el procès pel dret a decidir, cosa que ha aconseguit amb escreix, com deia 87 diputats favorables de 135. La segona part com a partit i la seva majoria absoluta que ens va demanar, evidentment ha estat un fracàs. La societat evidentment no questionarà el seu lideratge en el procès, però acompanyat de la resta de forces, i amb un control de totes elles per evitar temptacions, tants anys de la puta i la ramoneta no es poden esborrar amb dos mesos de canvi de rumb, i això pesa en una societat que vol garanties de que això es de veritat, i no una promesa més desnaturalitzada, tampoc ha ajutat les reaccions o declaracions del sector d’en Duran Lleida que ha ajudat a fer veure que no tot era unitat en aquesta nova travesia cap a Itaca, utilitzant paraules del President. Ara més que mai te la oportunitat de demostrar que no hi ha cap trampa ni cartró, i que el país esta molt per damunt de qualsevol partit, fent possible aquesta majoria parlamentaria transversal per culminar el procés històric.
Tanmateix, voldria valorar les reaccions dels mitjans internacionals, on la majoria volen destacar aquesta majoria que parlava, i que dona un nou pas per anar endavant en el procès, deixant en segona fila el resultat de Mas, molt al contrari de l’Estat que ni vol, ni li interessa entendre res, i tant sols analitza 50 diputats dels 135 globals, i naturalment els resultats son esbiaixats, De Cospedal ens parla de que els catalans ja hem exercit el dret a decidir, i de fracàs de la via separatista. Crec que unes votacions al Parlament son el mínim i imprescindible en qualsevol democràcia, el dret a decidir va molt més enllà, naturalment ja no l’interessa, i pel que fa la via anomenada separatista, son prop de dos terços dels nostres representants que estan disposats a exercir-lo, de fet entenc que tanta pluralitat l’atabala, ja que Espanya no es amic d’aquesta paraula. Sanchez Camacho ens parla de que Mas no va saber analitzar el resultat de la manifestació, i Rivera demana dimissió del President per coherència. Caldria dir-los que el clam de la societat per la Diada ha quedat reflectit al Parlament, li recordo que no era una manifestació pro-CIU, era per la independència, i el primer i segon partit del Parlament ho tenen com objectiu, i una gran majoria de la cambra també. La petició de dimissió no te cap sentit, quan el primer partit gairebé dobla al segon, i la seva aposta te clara majoria parlamentaria. La patacada també dels socialistes que han caigut a la tercera posició amb mínims històrics amb la venda d’un projecte mort, sembla no els preocupa massa, i pretenen desviar l’atenció sense sentit. Felicitacions a Esquerra i el discurs coherent i intel·ligent del seu cap de llista, i també per l’entrada de les CUP al Parlament donant mostra d’aquesta pluralitat catalana.
La clau, es i ara que?. Es obvi que assegurada la majoria per realitzar aquesta consulta, la societat civil tindrà que seguir pressionant als seus representants, però no es menys obvi que la governabilitat es complica, i al costat del procès hi ha el dia a dia fins arribar-hi, i CIU i ERC tenen la gran responsabilitat d’arribar acords socials per gestionar el dia a dia en aquest periode transitori, i alhora junt amb Iniciativa i les CUP posar fil a l’agulla per elaborar aquest full de ruta cap al dret a decidir el nostre futur.
En definitiva, demanaria alçada de mires, fugir d’excuses de mal pagador, i pensar que ens hi juguem molt com a país, i això inclou deixar els interessos de partit dins al calaix amb pany i clau, i deixar la clau a cal notari amb una clausula que posi per entregar el dia desprès de la nostra independència.
2,075.000 vots demanen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció