ALBERT CORTES MONSERRAT

En el ple del Parlament sobre les retallades, el president Mas ens diu que o prenem decisions o ens intervindran, i compara les mesures que si no es fessin Catalunya quedaria embarrancada com el creuer esmentat. Posteriorment se li ha recordat que segurament el Costa Concòrdia es diu Estat espanyol, i nosaltres i viatgem amb ell, per tant el problema es canviar de vaixell abans les vies d’aigua siguin tant grans que el naufragi sigui inevitable.

El president defensa les mesures d’austeritat, i ha retret als socialistes quan defensaven que tenien el sistema financer més sòlid del món, com també ha recordat que Alemanya fa menys retallades, ja que vuit anys enrere les va afrontar, ha citat els sacrificis que han fet pel be comú, i reclama ara el mateix. Per la banda republicana se li ha demanat que si falla el pacte fiscal s’agafi el camí de la consulta cap a la independència, i de la part de Solidaritat se li indica que el tema es canviar de vaixell,  i no insistir amb un que ja poca cosa te a fer.

Realment, seguir parlant del pacte o concert per Catalunya es una burla intolerable, i fer ulls clucs o parlar com si res de l’espoli que pateix Catalunya es una irresponsabilitat que ja passa de mida. Sabem que la nostra crisi i el president ho sap, es diu estat espanyol amb impagaments, poques inversions i un ofegament amb tota regla que  no ens deixarà sortir de la crisi per molt que estalviem per totes bandes. Les mesures d’austeritat quan son justes, i no hi ha més cera que la que crema son acceptables, quan per altra banda la butxaca es robada sistemàticament per l’estat, i en contraprestació es rep un greuge rere l’altre, la cosa ja no es acceptable. Parla d’Alemanya, i la seva previsió amb la crisi, però es deixa de dir que ells son un estat, i nosaltres una simple regió amb un poder de fireta, que aviat no podrà ni administrar-se el seu pressupost, i per tant no tenim cap potestat més, que les que marca l’Estat. Ens parla de sacrificis pel conjunt de l’Estat en el passat, i seria l’hora de preguntar amb quina finalitat, ja que es veu molt clar que la resposta no ha esta agraïda precisament, i més aviat nociva pels nostres interessos. Els republicans segueixen insistint amb el pacte fiscal, quan saben perfectament que es una presa de pel a la ciutadania, i no es pot ajornar de per vida el que es inajornable. De fet l’exemple del president per no acabar com el creuer embarrancat, caldria dir que ja hi som dalt aquest vaixell, hi portem vora 300 anys, i hem arribat fins aquí assumint la major part de despeses per viatjar amb unes condicions totalment inacceptables, amb aquesta premissa assumida, no es pot continuar intentant salvar la nau amb el sacrifici del nostre personal, el més assenyat es agafar un nou vaixell que pagarem, i en tindrem el control amb dret a equivocar-nos de ruta o no, però serà la nostra decisió, no la d’un tercer sense sentit.

En definitiva, deixar la realitat virtual, i la no assumpció de cap responsabilitat de veritat, amb una vida còmoda en aquest sentit, que ens ha portat a aquest atzucac sense sentit, i on les decisions ja son urgents. Ells ho tenen molt clar, i no pensen deixar passar les oportunitats per fer-nos desaparèixer definitivament, ara ens toca a nosaltres dir la nostra, i amb pactes de la vergonya i retallades per no afrontar el problema no trobarem la solució.