LES REACCIONS DELIRANTS DE TOT PLEGAT

Passem full al congrés convergent, i ara venen les reaccions, algunes tant delirants com les del mateix Oriol Pujol, afirmant que Estat Propi no vol dir independència, sempre s’aprèn alguna cosa. Les del socialista Àngel Ros, afirmant que ara no es el moment de crear estats, que curiós just quan li tocava a Catalunya. El lehendakari Lopez negant la possibilitat de concert català ja que desequilibraria Espanya, es veu que el concert basc no, i les més arrauxades populars arribant a dir que amb un estat seriem fora d’Europa, suposo que seriem el primer cas mundial, i com es natural havíem de ser nosaltres.

Efectivament, els populars s’anomenen garantia de la moderació catalana, i rebutgen les tesis convergents, i haver abandonat la centralitat per deliris independentistes, advertint que si el full de ruta es el de l’estelada, la relació amb l’executiu no podrà ser la mateixa, comparant el seu viatge en vaixell a Itaca amb el càpita del Costa Concòrdia. L’alcalde de Lleida, i dirigent destacat del PSOE-C vol que Catalunya participi en la creació de l’Europa de les regions, ja que no es el moment de crear estats, això es del segle XIX i XX, i ara cal pensar amb Europa. També en Patxi Lopez que gaudeix del concert econòmic, ara el nega per Catalunya, pel desequilibri que hi hauria i per trencar la solidaritat. Fins hi tot diu que no es el millor sistema, i que han de buscar formules de compensació. Finalment Oriol Pujol, ens diu que una cosa es l’estat propi i l’altra la independència, i defineix el partit com nacionalista, catalanista simplement, insistint en que Catalunya no busca un procés clàssic d’independència, però si gaudir d’estructures d’estat per garantir la nació.

Realment les paranoies d’alguns poden arribar a límits insospitats, els populars com a garantia de moderació, suposo que deu ser com un llop al mig d’un grup de xais, i el proposessin com  a garantia de pau. El partit que cada dia demostra la seva agressivitat contra Catalunya per terra, mar i aire es diu moderat, i ara s’escandalitza, si simplement es volgués posar rumb a un estat per ser solidaris amb nosaltres mateixos, i poder gaudir tots plegats del nostre estat del benestar, però clar la seva prioritat no es Catalunya, i per tant ens volen pitjor, però al servei d’uns altres. Te gracia l’alcalde de Lleida, quan parla de l’Europa de les regions, però de quin planeta baixa, no sap que Europa, es l’Europa dels estats, i que si no ho ets no pintes absolutament res, diu que ara no es moment, quina casualitat li podríem preguntar quan es el moment, ja que d’estats es van creant en totes les èpoques, i els mapes van canviant, es veu que Catalunya es l’únic que no hi te dret. Pel que fa al cinisme del lehendakari es de record, ens vol negar el que ell gaudeix, i ens vol vendre que no es el millor sistema, doncs no he sentit que el vulguin canviar amb 30 anys de moment, i parla de trencar equilibri i solidaritat, suposo que no deu anar amb ell el tema solidari, i per això es pot permetre aquestes paraules ofensives. Per últim l’Oriol Pujol, ens diu que estat propi no es independència, tants anys creient que era el mateix i ara resulta que no, caldrà revisar diccionaris i fer una definició nova dels termes, i per reblar el clau, es defineix el seu partit com nacionalista catalanista, uns termes absolutament buits de contingut, i que en si no volen dir res, ja que com a part de nació tots son nacionalistes, i per lògica catalanistes amb les múltiples variants que això vol dir, tot una presa de pel i una indefinició que causa somriure per no plorar. Això no es tot, vol estructures d’estat sense ser un estat clàssic, això ja es delirant. Vol dir que cal fer una cosa tant complicada, no es més senzill fer un estat normal i corrent com els altres, i ja el farem a la nostra mida, ja que el que proposa encara no s’ha inventat, i dubto que algú amb una mica de coneixement ho faci.

En definitiva, deliris i definicions que no cabrien en un diccionari de l’absurd i de la imaginació.

 

 

 






2 pensaments sobre “LES REACCIONS DELIRANTS DE TOT PLEGAT

  1. Bona nit Albert, realment sembla el joc dels disvarats. Tothom prudent per dir res fora de la moderació. Es com si tothom estigués a la línia de sortida però ningú fes el primer pas. El problema és si ens estem equivocant de cursa per estinvar-nos i fer el ridícul de cara a Europa. No, si ara resultarà que desprès de tants estira i arronsa, farem encara més el ridícul com a poble.

    Realment patètic, tots els polítics (grans partits) donant tombs a no sé que i només per viure del “xollo” uns anyets de la seva vida a costa de nosaltres i mentrestant el país agonitzant… Ningú té els sants pebrots de dir del mal de que morirem i la solució més lògica i sensata. Una gran part dels catalans no ens ho mereixem.

    Espanya es deu enfrotre a gust i feliç amb l’espectacle que està veient…

    Gabriel    

           

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*