ALBERT CORTES MONSERRAT

Els tribunals espanyols semblen tenir clara la consigna, i el català no es pot utilitzar en cap recurs, concretament el magistrat Juan Saavedra Ruiz ha qualificat de defecte un recurs presentat amb la nostra llengua, i ha deixat clar que l’única llengua valida per dirigir-se a la justícia es el castellà, si es amb català s’haurà de traduir per obtenir validesa, tot això ja be de les retallades del TC a l’estatut, que ho deixaven ben clar, i de pas ignora la normativa europees que diu que el ciutadà pot triar la llengua que vulgui per adreçar-se als òrgans de la justícia. Per altra banda, les dues proposicions de llei de consultes entren al Parlament, una del govern català i l’altra de Solidaritat, la primera restringeix la consulta a matèries amb àmbit competencial, l’altra no. La primera pot ser convocada per un alcalde o President de la Generalitat, i la segona que ho puguin fer els plens municipals o el ple del Parlament, o amb 50 mil signatures ciutadanes, i la primer preveu un reglament posterior que la segona porta incorporada. De fet les dues tenen esmena a la totalitat de PP, PSOE-C i Ciudadanos, i la segona també de CIU.

Realment la llengua catalana per l’estat de dret espanyol, i en l’àmbit de la justícia es totalment inservible i invisible, es considerat com un defecte, cosa que indica amb quins paràmetres ens estem bellugant. Nomes existeix una sola llengua, aquella que algú va dir que mai havia estat imposada, però curiosament es l’única valida, i si es presenta un recurs en català ha de ser suplantada pel castellà per obtenir via legal. De fet no fan res més que aplicar el que el TC va retallar de l’Estatut original, i que donava simplement igualtat a la catalana, però que va quedar sense efecte, i curiosament no fan cas a la normativa europea que s’expressa en termes totalment contraris, amb una lògica aplacant, i que la xenofòbia i racisme lingüístic espanyol no contempla, i vol donar un altre cop mortal a la nostra llengua, amb el seu intent de provocar com més ràpid millor la seva desaparició, i de retruc la identitat que comporta la seva parla, aquesta es la gran pluralitat de l’estat, una pluralitat singular que sembla no te remei. Per altra banda la llei de consultes, hauria de ser un instrument precisament per facilitar la opinió de la població, base de qualsevol democràcia, i no posar traves a la societat. Naturalment el tripartit espanyol del parlament queda retratat, i demostra el seu nivell democràtic sota mínims, ja que simplement no volen que la ciutadania tingui el dret de donar la seva opinió sobre qualsevol tema, inclosa la independència si arriba el cas. Voldria precisar que els plens del Parlament o d’un Ajuntament o fins hi tot la recollida d’un número de signatures validades, son millor expressió de la voluntat popular que la simple decisió de dues persones a nivell individual, es un fet que s’ha de tenir en compte, també diria que limitar-nos a fets competencials ambigus no afavoreix un pas endavant per la consulta ciutadana, que ha de gaudir de la llibertat d’opinar de qualsevol tema sense por, ja que en definitiva no es vinculant el resultat, no es pot tractar de criatures tota una població. I per suposat no es poden deixar per desprès normatives que poden distorsionar la mateixa llei, fent trampes al solitari. Es una llei prou important i decisiva pel país, com per fer-la el millor possible, i en aquest cas la proposta de Solidaritat em sembla molt més encertada, ja que posar-nos traves nosaltres mateixos no ens portarà a res més que a la frustració posterior.