ALBERT CORTES MONSERRAT

A l’acampada dels indignats de Barcelona, es va votar en assemblea la retirada i finalització de la mateixa, però la veritat es que nomes un 20% han fet cas, i la resta segueixen una ocupació pública que ja no porta enlloc. Per altra banda un grup de doctors en economia i professors universitaris, ha presentat un llibre on s’analitza els efectes econòmics d’un procés cap a la independència catalana, desmentint molts arguments interessats, i posant l’ull al terrible espoli fiscal que patim, i que sembla invisible, ja que tots els nostres partidets donen per fet que entra dins la normalitat.

Aquest divendres es va decidir desmuntar el campament, i es va donar el marge del cap de setmana per fer-ho possible, però de moment l’aspecte gairebé es el mateix, i tot segueix al seu lloc, i molts sembla que estan determinats a seguir-hi de manera indefinida, tot hi la decisió assembleària.  Per altra banda, en aquest llibre que esmentava s’analitza un possible boicot espanyol, que en tot cas seria menys greu que l’espoli que patim, i arriben a la conclusió que apart d’això, no hi haurà altres conseqüències per l’economia, i institucions catalanes, que seguiran sent obertes, i integrades a la Unió Europea, i integrada a l’euro. El llibre titulat “Sense Espanya”, i escrit per Modest Guinjoan, Xavier Cuadras. Distingeixen entre els boicots personals, i els de les empreses, el primer es emocional i limitat en el temps i sense gaire repercussió real, com el boicot del cava amb un impacte molt moderat en el seu dia, per les empreses seria molt menor, ja que la dependència econòmica catalana de l’espanyola s’ha anat reduint, i per altra banda les empreses prenen decisions racionals, i no pagaran més si no hi ha grans raons per justificar-ho. Com exemple si el boicot fos d’un 40% dels consumidors, i del 20% d’empreses, el descens del PIB seria d’un 4%, i hores d’ara el dèficit fiscal es d’un 10%, per tant el balanç seria molt positiu.

Crec que els indignats estant superant uns límits que poc tenen a veure amb les reivindicacions positives del primer moment, sobre la falsedat del sistema polític i econòmic que vivim, ara i desprès d’haver votat el desallotjament, sembla que alguns no volen fer cas ni a les pròpies decisions democràtiques del moviment, que te que trobar nous canals per expressar-se, i estan ocupant un espai públic cada cop menys ideològic, i cada cop més pervertit el missatge i la imatge davant la societat. A la llarga no pot acabar massa be la cosa, i haurien d’entendre que  tot comença i acaba, i aquesta etapa arriba a la seva fi, i toca fer propostes per altres canals i nous projectes que no envaeixin els drets de la resta de ciutadania. La idea principal es bona, però la forma també es important, i no donar arguments al sistema per actuar, i desvirtuar el que es important del despertar d’una porció de la societat. Pel que fa al llibre, desmunta la gran teoria espanyola de la davallada econòmica pels boicots espanyols a Catalunya, cosa que de ser veritat, primer confirma el tarannà tant poc democràtic de l’estat espanyol, que contra tota lògica reaccionaria tant lamentablement a la decisió democràtica d’una societat, i per altra banda amb l’exemple posat al llibre es pot comprovar com les hipotètiques pèrdues d’una economia catalana, cada com més internacionalitzada, i per tant menys dependent, res tenen a veure amb l’espoli fiscal que ara patim, i que fetes les sumes i restes no hi ha color entre un 4% de pèrdues, i un robatori d’un 10% de la nostra economia, i que sembla el govern català ignora, i ho considera amb tota la normalitat, com la gran part de l’oposició, en una posició indignant, i que tard o d’hora ha de fer aixecar el poble demanant dignitat als seus dirigents, i no retallades per voler mirar cap un altre costat.

En definitiva, nous arguments favorables a la independència, i que tothom hauria de veure com l’única sortida possible, i nous reptes per un moviment que s’acabarà desvirtuant per culpa d’una part ,que res te a veure amb la idea original.