LÍDERS REPUBLICANS I SOCIALISTES A LA SEVA REALITAT VIRTUAL

Les conseqüències de les eleccions municipals no s’han fet esperar, i el desgavell de socialistes i republicans, ha provocat moviments en aquests dos partits, que per sentit comú haurien de portar a una reflexió interna en profunditat, però si sentim alguns dels seus caps més visibles, sembla que segueixen sense la mes mínima autocrítica, i alguns intenten donar lliçons quan son igualment responsables del desastre. Cal una regeneració important que passa per deixar enrere tots aquests personatges carregats de mediocritat i demagògia.

 

Per part republicana, desprès d’haver dimitit l’executiva, i mantenir-se amb interinitat fins escollir una nova, cosa que per simple ètica ja haurien d’haver fet fa molt de temps, en Joan Puigcercos, diu que el partit ha de ser conscient de les demandes del carrer, però aprofitant els nostres valors, i ser capaços de treballar junts amb altres forces per repensar el partit, ja que els votants han percebut una formació massa instal·lada en el poder. Per la seva part l’exlider del partit Carod Rovira, constata que el sobiranisme mai serà majoritari si no es atractiu i útil, i pensa que el país ho necessita, i englobant tots els partits d’esquerra cal tenir una mirada llarga, i pensa en les properes eleccions espanyoles per assajar aquesta gran coalició. Recrimina la pèrdua de vots i la caiguda lliure republicana, així com les batalletes internes, parla de que fa 7 anys hi havia un partit fresc i amb una identitat definida, i avui no hi ha res de tot això. A la part socialista, el seu portaveu Iceta, diu que nomes els separen 56 mil vots de CIU, i han augmentat el vot respecte el novembre, per treure ferro del dramatisme existent, la principal causa de la derrota, es el mal estar generat per la dificultat del govern socialista de gestionar la crisi, i demana ara aplicar allò que ells han demanat durant tants anys, la governabilitat de la llista més votada.  El primer secretari José Montilla, dona la culpa a un cúmul de causes, com la crisi, i el desgast del govern, i parla de la votació a Madrid del fons com una cosa poc important, i justificant que no s’entendria votar contra un govern del qual formen part.

 

Realment, intentar confondre una realitat virtual amb la dura realitat es bastant mesquí, i en aquest cas el líder republicà, que desprès del fracàs a les eleccions catalanes hauria d’haver dimitit, i no parlar de les demandes del carrer, quan han fet cas omís de la voluntat de càstig ciutadana, respecte el poder, precisament es el que ha fet desvirtuar aquests valors dels quals parla, una opció clara sobiranista, s’ha convertit amb un partit d’esquerres, on la qüestió nacional ha quedat en un segon terme, desvirtuant totalment el que era el pal de paller de l’independentisme. Es molt clar que cal que els seus militants exigeixin responsabilitats, i facin una bona regeneració. En Carod fa les seves reflexions com si ell no fos responsable de res, quan cal recordar que era vicepresident al govern tripartit de la Generalitat, i membre del govern durant els 7 anys, validant les polítiques de pluja fina i de fre nacional practicades, alhora es partícip d’aquestes batalletes internes, i tant sols s’ha desentès quan no ha tingut prous suports en el si d’aquest partit, la seva obsessió per la gran coalició d’esquerres a  les eleccions espanyoles, no crec sigui el camí correcte per avançar nacionalment, ja que aquest avenç ha de ser transversal, i no ha de tenir una ideologia concreta, cal tenir barra per criticar des de fora el que s’ha participat des de dins. Per la part socialista, Iceta en una excusa al·lucinant, no admet la davallada d’aquest partit, i parla de xifres que res tenen a veure amb el tema que els ocupa, i parla d’unes causes com la crisi o el desgast de govern, per amagar que la principal causa es ser en bona mesura responsables de les retallades actuals, i haver prioritzat els interessos del govern espanyols als interessos catalans, cosa que Montilla deixa molt clar quan diu que ningú entendria que a Madrid votessin contra el seu partit, o sigui admet tranquil·lament que els interessos de Catalunya, en aquest cas del fons de compensació amb tota legitimitat queden en un segon pla, davant el seu partit, i encara es pregunten el perquè de la davallada, quin cinisme.

 

En definitiva, veiem una especialitat de la casa, intentar disfressar la realitat, convertida en un conte que cada cop es creu menys gent, i la realitat tossuda s’encarrega de demostrar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*