ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui hem vist clarament fins on arriba la manipulació de les masses, la manifestació per Barcelona que segons les fonts va de 30 mil a 250 mil persones, no he entès mai unes diferències tant abismals, i organitzada sobretot per CCOO i UGT, amb la participació nombrosa de PSOE-C amb diversos dirigents, ERC i ICV contra les retallades del govern català, i obviant que ells en la seva etapa de govern en son corresponsables de la situació, i alguns fins hi tot contraris a que Madrid ens pagui els deutes acordats, però alhora demanant els mateixos recursos, es d’un cinisme fora de mida, i que un cop més vol desviar l’atenció sobre els vertaders culpables de la situació.

Multitudinària manifestació a Barcelona contra les retallades del govern , els sindicats esmentats, i més de 200 entitats socials, han denunciat al govern de Mas, i les retallades anunciades a sanitat i educació sobretot. L’oposició ha aprofitat l’ocasió per expressar el seu rebuig a les retallades, amb nombrosos dirigents socialistes, la cúpula d’Iniciativa, i Portabella i Puigcercós per Esquerra.  En el manifest es lamenta que el nou govern anuncií cada dia noves accions amb l’excusa de la mala gestió del govern anterior, i la falta d’entesa amb el Govern de l’Estat. Per altra banda a Madrid, el Ministeri de Foment no ha destinat cap euro dels 7492 milions licitats per inversions a l’Estat espanyol a Catalunya, tot hi haver-hi importants obres en marxa, es el primer cop que això passa, just un dia abans d’un trist debat municipal que va acabar amb Hereu ensenyant una foto de Trias donant la ma a Aznar en la investidura del 2000, i Portabella insistint al candidat convergent que digues que no pactarà amb el PP.

Realment no pot ser que la gent tingui tant poca memòria, i sigui tant fàcilment portable, la societat ha de tenir en general una visió amplia de les coses, i no caure a la trampa dels que nomes miren pels seus interessos, ja que l’efecte es nefast. Ja sabem que les retallades al nostre estat del benestar son indignants, i en especial quan toquem els punts més sensibles d’aquest benestar. No pot ser que els membres del tripartit ara es treguin les culpes de sobre, i com si els últims 7 anys haguessin desaparegut, no diguin que ells també van permetre aquest espoli fiscal del 10% del nostre PIB, i que amb els minsos recursos que ens quedaven van estirar més el braç que la màniga, precisament per fer veure que la situació real era un altre, i amb aquesta cortina de fum deixar el mort al govern proper que ha trobat la caixa buida i endeutada. A sobre el principal partit del tripartit fa una setmana va votar en contra de que l’Estat compleixi els seus compromisos en forma de deutes amb Catalunya, i ara pretenen que amb la caixa buida, i sense cobrar els deutes que esperàvem rebre negats per l’Estat,  amb una vareta màgica seguirem disposant del mateix capital. Es d’un cinisme que espanta.  Al govern català se li pot retreure que no sigui valent, i faci rumb cap a un estat propi davant la impossibilitat de sobreviure amb aquest, ara si de moment tria aquest camí, i donant per fet que no cal ser cap expert econòmic, per veure que don no n’hi ha no en raja, i que si a damunt des del govern estatal et neguen el pa i la sal, i pretenen encolomar els seus deutes amb la Generalitat a aquesta per millorar els seus números, això es inviable. Per reblar el clau davant de tot, els dos sindicats espanyols que si alguna cosa no han fet mai es mirar pels interessos de Catalunya, encara recordo el desgavell de rodalies, i la seva posició llunyana al costat del seu partit a Madrid.

El tema de la licitació d’inversions es un altre exemple del tracte que rebem, senzillament ni un euro, però esclar, això amb aquests sindicats abans esmentats no els interessa, igual que els candidats a l’alcaldia de Barcelona on aliens a tot continuen amb la seva retòrica gastada de que dolent es pactar amb els populars, com si  aquests mateixos que exigeixen aquest fet, no ho hagin fet amb l’altra cara de la mateixa moneda, el socialisme espanyol – català, que es responsable com el que més de la situació on ens trobem.

En definitiva, es trist veure les memòries selectives d’alguns per justificar les seves actituds miserables, i arrossegar una part de la massa ciutadana tant fàcilment manipulada.

.