BONO I LA SEVA CONSTITUCIÓ
Aprofitant les celebracions i els discursos institucionals per l’aniversari de la Constitució espanyola, el President del Congrés José Bono, va tornar a fer una defensa de la unitat de l’estat espanyol per damunt de tot, i com una espècie de revelació divina que mai es podrà trencar, i alertant sobre la gent inconscient que vol trencar aquest sistema de pau i harmonia, que sembla ens porta el tractat immobilista que ahir feia 32 anys, i que sembla no te cap intenció de marxar de casa, ni fer cap modificació amb la seva conducta pels segles dels segles.
Efectivament, en Bono ha aprofitat per fer un elogi de la unitat espanyola, i alertar sobre els separatistes que volen posar punt i final a la igualtat entre els espanyols. Ha advertit els que fent xantatge com els recents controladors aeris per defensar privilegis sempre son culpables, i perden davant l’estat, i els que ens volen separar saben que hi ha milions de persones que amb la Constitució per bandera no tenen por de la ruptura. La carta magna garanteix la igualtat entre tots visquin on visquin, i critica els que exigeren les diferencies per damunt del que ens uneix, com la terra, l’idioma, el clima, els valors els afectes, la història i altres coses. El tractat impedeix que un espanyol tingui més drets que un altre, ja que això seria el pitjor per la nació i la justícia. Ha acabat defensant Espanya com a mare de tots els pobles.
Aquest fill de falangista, i exemple clar de la poca diferencia ideològica entre socialistes i populars, torna a posar sobre la taula una sèrie de tòpics per defensar un tractat amb clars tics antidemocràtics, i que si alguna cosa garanteix es la submissió d’uns territoris respecte uns altres, i una desigualtat de drets flagrants. Ens diu que els separadors volen posar punt i final a la igualtat entre els espanyols, vers al contrari, precisament volem un tracte de igual a igual, amb els mateixos drets i deures, cosa que ara no es així, aquests privilegis que ens parla son els que ell avala amb el tractat constitucional, i que permeten que un territori es vegi condemnat en nom d’una falsa solidaritat, a un espoli fiscal que fa que un 10% del seu PIB marxi a altres territoris, i no es vegi reflectit amb el seu estat del benestar, alhora això produeixi una sèrie de greuges en forma d’inversions, infraestructures deficients, serveis sanitaris, educació, i moltes altres oportunitats que s’esvaeixen, que evidentment deixen en més mala posició el que més ha aportat, i per damunt el que menys ha aportat i més ha rebut, en definitiva una desigualtat total, i que desmenteix el que visquin on visquin tenen les mateixes oportunitats, ja que pel fet de nèixer a Catalunya no es pot gaudir dels mateixos serveis i oportunitats que si he nascut un altre lloc. Ens posa unes coses que ens uneixen falses, començant per l’idioma, que jo sàpiga el català i el castellà no son iguals, i no son la mateixa llengua, tot i la persecució que pateix la primera precisament en benefici de la segona, el clima no es cap valor en si, ja que sinó altres territoris que formen part d’altres estats, també serien estat espanyol i no ho son, els valors, si es refereix als universals poden coincidir, els locals sap perfectament que cada poble te els seus, i per exemple la cultura de l’esforç a Catalunya, res te a veure amb el tarannà espanyol, la història, sap perfectament que per la força de les armes la compartim des de fa prop de 300 anys, però la nostra nació te més de 1000 anys d’antiguitat, i no es poden esborrar, i per dret de conquesta parlar d’una història comú.
Acaba defensant el que qualsevol independentista signaria, que ningú tingui més drets que un altre, com sap que actualment defensa l’estat espanyol, on les retallades de drets al territori català son el pa de cada dia, i la imposició la regla que defensa la Constitució que tant estima, i que tant de mal ens esta fent els que creiem en la llibertat, el dret a decidir, la democràcia i la justícia.