ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta tant preuada unitat que es demana des de molts sectors a l’independentisme, ara per ara extraparlamentari, sembla que nomes te un objectiu, que es la desaparició de Reagrupament.  Des de l’aparició de Solidaritat amb uns portaveus o junta, per cert no votats per ningú, cosa que no lliga amb aquesta puresa democràtica que tant pregonen, una sèrie de mentides sobre fugides de reagrupats, adhesions que no eren tals, rebuig a llistes conjuntes, i ara aquesta oferta crec que prepotent del Sr. Laporta en forma de que nomes segueixi la candidatura amb més suports, això si, sense especificar com es quantifica aquesta aposta.  No em sembla un bon senyal de unitat.

Ens parla de que la força que reuneixi menys adhesions deixaria via lliure al projecte més sòlid, per tal de no disgregar el vot independentista, i afavorir l’objectiu. Assegura que la resta de partits parlamentaris, les seves propostes estrella necessiten una reforma constitucional inviable, i per tant no son certs. Per un altre costat no ha tancat la porta a presentar-se a unes futures eleccions espanyoles, ja que s’haurà de parlar amb l’estat, la Unió Europea i les Nacions Unides.

Crec que els tres líders de Solidaritat, repeteixo escollits per ells mateixos, i no amb assemblea com ha fet Reagrupament, tenen moltes contradiccions entre ells, i això comporta pèrdua de credibilitat, fa una setmana en Lopez Tena no s’ha cansat de repetir el normal i desitjable d’haver-hi varies candidatures independentistes, ara en Laporta ens diu tot el contrari. Una declaració unilateral al Parlament ara defensada com a única via, i demostrant amb un estudi elaborat pel mateix Tena, que el referèndum proposat per ERC es paper mullat, ja que cal una reforma constitucional amb el suport impossible de PP i PSOE,  la pregunta seria si es que això no ho sabien quan presentaven ILP’S al Parlament, i defensaven com a única via el referèndum, i negaven el que ara defensen, quan ens enganyaven abans o ara.  El mateix Tena ha repetit en moltes entrevistes que no vol una coalició amb Reagrupament, quan molta gent demana la unitat. Reagrupament ha ofert tot i més, inclòs el liderat de Laporta i posar l’Associació a la seva disposició, per cert un Reagrupament amb un programa electoral elaborat per més de 600 persones, una estructura cada cop més gran, i més de 3500 associats que paguen la seva quota, amb una llarga feina de presentacions per tot el territori. Solidaritat no te cap programa electoral conegut, i es desconeix exactament quans associats te exactament, cosa que a les seves obscures primàries sembla que no s’ha presentat cap acta oficial amb el procés, i els números canvien depenent com bufa el vent.

Han intentat des del principi una mena d’Opa hostil contra Reagrupament, quan els seus teòrics enèmics electorals son els partits autonomistes, i quan uns obren les portes de l’acord ells semblen posar cada cop més pals a les rodes per no fer-ho possible.  De fet en la visualització real del suport al carrer, i en un dia com la Diada, es va veure en la manifestació, i en altres actes una gran diferència entre la gran representació de Reagrupament, i la minsa de Solidaritat, amb predilecció pel futbol del seu president inclosa.

Ara aquesta nova oferta esta condemnada al fracàs i no porta enlloc, ja que no es pot avaluar aquests suports sobretot a Solidaritat, i es parla de fer una llista unitària, no de fer desaparèixer una associació en benefici de l’altra, i proposat pel que ha arribat més tard i amb menys estructura.  Crec que més enllà de l’efecte mediatic del expresident blaugrana i de la seva novetat, s’ha de tocar de peus a terra, i fer les coses amb rigor i seriositat, que en definitiva serà el que premiarà el futur votant.  Encara hi son a temps a rectificar, però crec que els egos d’aquests tres personatges mai acceptaran que les coses no funcionen com voldrien, sinó amb respecte per tothom, i feina seriosa amb encerts i errades, com la que fins ara ens ha ofert Reagrupament.