DECLARACIÓ UNILATERAL D?INDEPENDÈNCIA: LA VIA A SEGUIR

La Cort Internacional de Justícia, màxim organisme de les Nacions Unides a la Haia, ha avalat la proclamació de la independència realitzada per Kosovë el 2008, i que no viola cap llei internacional, cosa que segurament farà canviar d’opinió a molts estats mundials, que encara no l’havien reconegut, com naturalment l’Estat espanyol, sempre al·lèrgic a qualsevol procediment democràtic, i un aval més de l’objectiu de Reagrupament per les properes eleccions, i ara també avalat per la Solidaritat Catalana de Laporta, desprès dels intents de dos dels seus promotors de buscar forats legals, per arribar a l’Estat propi, que no existeixen.

El veredicte ha deixat clar que no hi ha cap argument en la legislació internacional que impedeixi la independència d’un país.  Ha separat les condemnes de l’ONU a alguns processos independentistes, com els instigats per les autoritats russes en dos territoris d’Ucraïna, amb utilització de la força, del legítim i democràtic procés de Kosovë. Es la validació que es demanava, i ja avalada per Estats Units i per la majoria d’estats europeus. Els kosovars ara confien que Sèrbia els tractarà amb termes d’igualtat, i podran parlar amb normalitat, aquests de tota manera ja han anunciat que continuaran la seva lluita diplomàtica pacifica.  La Unió europea ha declarat que s’obre un nou període a la Unió, basat en el diàleg i els principis democràtics més elementals, i alhora serveixi com un instrument de reconciliació, i no com un pretext per allargar la seva disputa.

 

Aquesta sentència es un pas més en la lluita per les nacions oprimides que han estat valentes, i democràticament mitjançant els seus representants, i des del seu Parlament sobirà han desafiat la legalitat existent, i han confirmat les seves promeses electorals fent el pas de la llibertat.  Crec que es democràcia en estat pur, què no entén de legalitats imposades i controlades precisament amb unes finalitats molt concretes, i que en aquest cas contraries a la població interessada. Els catalans hem viscut en un període de fantasia, on creiem que seguint les lleis espanyoles podríem arribar allà on volguéssim, i els estatuts autonòmics, les IP’S, les ILP’S, i mil i un pactes com els anomenem falsament que s’han estavellat amb la maquinaria d’un estat, què sap molt be com ha d’actuar per defensar els seus interessos.

 

La covardia també ha estat un factor clau, i aquest purisme que ens envaeix, i que sembla ha d’aprovar les coses per unanimitat total, cosa que no existeix, i sembla més una excusa per no avançar, que una proposta seriosa, igualment ens hem manifestat com el dia 10 de juliol expressant el nostre camí, però posteriorment la nostra classe política, ja hem vist com ha interpretat els nostres precs, amb indignitat i interessos partidistes, que res tenen a veure amb el nostre anhel de llibertat.

 

Reagrupament, amb en Joan Carretero al capdavant, ja va marcar el camí de la declaració unilateral des del primer moment, i ara l’han seguit altres moviments, es un força que tant sols depèn del vot dels ciutadans, i que posteriorment ja ratificarem si es necessària, però amb unes condicions molt millors del que seria un referèndum impossible ara, sense la visió que dona ser un estat entre els estats normals del món.

 

Fa vertaderament pena, quan politics ens tracten d’immadurs per defensar aquesta opció. o d’altres ens acusen de falta de rigor com ho feia avui el vicepresident Carod en unes declaracions.  Simplement seguim la legalitat avui avalada per la Unió Europea. i que pot ser realitat quan la població ho vulgui, i la primera oportunitat serà aquest 2010, perquè esperar més, ens hi va la supervivència. i la democràcia vertadera es imparable quan s’ho proposa, no ens posem pals a les rodes nosaltres mateixos. per mesquins interessos personals. ja que el nostre futur i el dels nostres fills esta en joc.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*