GARZON AMB LLICÈNCIA PER LA TORTURA

El col·lectiu  de demandants del període dels Jocs Olímpics del 92 al Tribunal d’Estrasburg vol recordar la seva detenció, i denuncies per les tortures sofertes davant el Jutge Garzon, i que mai va voler investigar i això posa el contrapunt a aquesta campanya que s’ha encetat en defensa del personatge, tractant-lo de víctima, i gairebé de màrtir i paladí de la democràcia.

 

Les acusacions que rep el jutge per investigar la repressió franquista son totalment rebutjables, ja que donen a entendre que la dictadura feixista segueix molt present, i te un poder que no va cedir durant la famosa parodia de la transició, el que ja no es de rebut, es el que jo anomeno progressisme d’esquerres modern que defensa tot el que el que va contra el Partit Popular, i a favor dels socialistes, com es el cas d’en Garzon, el qual volen posar en la categoria de màrtir, i no diuen res del seu passat en l’afer dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan va aprovar la incomunicació dels independentistes detinguts a les dependencies de la Guàrdia Civil, on van ser objecte de tortura que van presentar davant del jutge, què mai es va immutar pel que havia succeït. Vers al contrari, les declaracions sota tortura van ser utilitzades per Garzon en la seva instrucció, i mai van ser investigades. Al cap de 12 anys el Tribunal Europeu del drets humans a Estrasburg, va condemnar l’estat espanyol per no haver investigat les denuncies de tortura, i el màxim responsable en va ser el jutge abans esmentat. Avui tasta una mica de la seva medicina, i si se’n surt continuarà amb la mateixa filosofia.

 

La tortura forma part de l’entramat jurídic espanyol, i es una herència de la dictadura, com ho son tribunals com l’Audiència Nacional hereva del Tribunal de Orden Publico Franquista, que continua fent de les seves sense compassió. Les sentencies internacionals i informes contra aquesta xacra, continuen ben vius i l’estat nega qualsevol acusació. Aquest col·lectiu li agradaria veure en el banc dels acusats els agents que els van torturar, i els responsables politics i judicials, entre els quals ocupa un lloc destacat el jutge Garzon.

 

Per tant tota aquesta propaganda mediatica d’aquesta esquerra caducada i manipuladora, donant entendre la personalitat exemplar del jutge Garzon, obviant completament el seu passat fosc, i que suposo deuen considerar normal, i més si es contra l’independentisme català. Els últims dies hem viscut una situació similar amb la figura de Samaranch i els seus homenatges, amagant el seu passat franquista, del qual mai va renegar.

 

Aquests personatges son fruit de la perversitat de la transició, què va permetre amb la seva no existència, i l’oblit obligat d’una època, permetre que els tics de la transició com la tortura segueixin ben vius amb un entramat judicial espanyol fet a mida per la seva causa, i que permet tancar mitjans de comunicació com Egunkaria, i al cap d’uns anys arxivar la causa, no negar els judicis de la dictadura, o permetre la tortura com si tal cosa.

 

En definitiva aquest es el sistema viciat que tenim, i aquesta gent que ara vol posar en un altar al jutge, son molts dels que van fer la Campanya en Zapatero, i que segueixen fent el joc manipulant la realitat.