LES DIFERENTS VISIONS DEL PERSONATGE FRANQUISTA

La capella ardent de Juan Antonio Samaranch al Palau de la Generalitat, amb tot el rebombori mediatic, i de lloances dels nostres polítics, així com la campanya de prestigi del personatge amb diaris tant afins al règim com La Vanguardia, obviant una part molt important de la seva vida que ha caigut en la foscor, contrasta amb la visió des de la xarxa, i també des de la premsa internacional, on en el seu currículum i son incloses les dues parts de la seva vida, què formen la mateixa moneda, i que donen una idea més exacta de la dimensió o obra del personatge.

Tots els honors per aquest il·lustre franquista, seran representats com no podia ser d’altra manera pels hereus naturals del règim, els Reis d’Espanya en el seu funeral, i que es van afanyar a recordar el compromís i vocació de servei per Espanya i Catalunya del personatge, també hi assistiran gent diversa, com els expresidents Pujol i Maragall, el president popular Mariano Rajoy, o el del Parlament Ernest Benach. Les declaracions com a català universal no han parat de ressonar des de la seva mort.  De tota manera des de la premsa internacional si que s’han atrevit a parlar del passat feixista de l’expresident del COI, i vinculen l’escàndol dels jocs de Salt Lake City amb aquest passat, i les maneres apreses del seu admirat Francisco Franco.  La veritat es que aquí el discurs oficial ha obviat la seva afiliació a la Falange, i els diversos càrrecs que va ocupar durant el regim dictatorial, així com el seu suport als jocs de Barcelona, però alhora amb una clara ocultació de Catalunya de cara a la resta del món. De fet el col·lectiu Democràcia i dignitat a l’esport, ja va encetar una campanya per reclamar la seva dimissió com a president honorari del COI, degut a la seva afiliació dictatorial.

 

La demagògia i la hipocresia no tenen límits, i avui ho veiem clarament en uns dirigents d’una societat que intenten donar una imatge totalment virtual i esbiaixada d’un personatge, què sota la capa d’haver estat un gran suport pels jocs de Barcelona, mèrit relatiu, ja que per la seva procedència altres suposo haguessin actuat de la mateixa manera, i sense conèixer tampoc  el grau de suport del personatge.  Aquest fet deixa en segon pla i amagat conscientment, un passat vinculat a un règim del terror dictatorial, del qual en va formar part i va desenvolupar a traves de diversos càrrecs la seva carrera professional.  Degut a la total impunitat que l’estat espanyol ha donat a qualsevol responsable o col·laborador del règim sota l’ombra falsa de la transició, ha pogut seguir la seva vida normalment fins a la mort natural, però això no pot ser considerat com a normal en vertaders estats democràtics.

 

Tampoc es de rebut per dignitat, el tractament de català universal, a un home que va tancar la porta a qualsevol possibilitat de comitè olímpic català oficial, i que va tenyir els jocs catalans d’espanyolitat, per amagar la vertadera identitat del lloc on es realitzaven davant el món. Es indigne com la classe política realitza aquests actes humiliants un cop i un altra. Crida l’atenció la presència del l’Ernest Benach, que tot hi segurament assistir com a President del Parlament i no com a partit, per dignitat no pot homenatjar un franquista, que va formar part d’un règim que tant va reprimir la nostra identitat, i tants morts va portar, inclòs el President Companys, crec que no es poden fer aquestes concessions en nom del políticament correcte.

 

En definitiva es una clara mostra de les intencions de canviar els nostre estatus, i reclamar la nostra memòria històrica que tenen aquests governants, o sigui cap. Es vertaderament el món a l’inrevés.

6 pensaments sobre “LES DIFERENTS VISIONS DEL PERSONATGE FRANQUISTA

  1. A l’Avui digital han eliminat la possibilitat de posar comentaris a les
    notícies sobre aquest paio, i al Público n’han censurat tots els
    comentaris crítics.
    Fot cagar.