LES CONSULTES IL?LUSIONANTS I EL CEO AMB POCA CREDIBILITAT

Aquest diumenge la segona gran onada de consultes per l’autodeterminació es durà a terme, i com ha marcat la coordinadora es un punt de no retorn cap a un referèndum nacional, 80 municipis de 25 comarques, i prop de 300000 ciutadans podran exercir la seva opció, i en total ja seran uns 250 municipis els que hauran fet la votació, i prop de 13000000 ciutadans consultats, als quals 1000000 més els esperen el 25 d’abril, tot això amb el silenci informatiu de la teòrica televisió nacional catalana, i el boicot dels principals partits.  Es tot un mèrit, i contrasta amb les dades del Centre d’estudis d’opinió on donen a entendre que l’independentisme recula, cosa que  ja no es pot creure ningú.

No cal dir que des d’aquest bloc s’anima a tothom a exercir el seu vot, i en aquest cas el sí carregat de motius, però també que els partidaris del no deixin d’escoltar les consignes dels principals partits, i no actuïn antidemocràticament, sinó que participin, pels que simplement no tenen opinió, s’entén que accepten el resultat majoritari, i per tant no te que haver cap problema.  Les declaracions de persones com en Joan Herrera d’ICV, dient que no veia la mateixa ebullició en aquesta onada que el desembre, son d’una gran irresponsabilitat, i demostra el tarannà d’aquests personatges que no volen sentir parlar de sortir de la ratera, com l’anomena tant encertadament en Salvador Cardus, i que enlloc d’incentivar la participació de la ciutadania en qualsevol consulta com a part fonamental de la democràcia, es dediquen a llençar missatges desmobilitzadors, i en casos com els del PSOE-C, i com explicava l’altra dia a Gelida, boicotejar la campanya, i votar en contra  en la majoria de consistoris sempre al costat del seu germà de sang, el Partit Popular, i contra la lliure elecció de la societat civil. Pel que fa als dos partits amb seu a Catalunya ja van demostrar amb la ILP amb la mateixa pregunta, quina era la seva posició, clarament negativa, més enllà de dirigents i militants plenament implicats, i declaracions amb més o menys brillantor depenent dels resultats.

Pel que fa a TV3, ahir dia que es celebraven els actes finals, tant sols en les noticies unes breus declaracions d’en Joan Ridao d’ERC, què es referien al tema i res més, o sigui que 300000 persones en un país petit com Catalunya, diumenge vagin a votar una consulta per l’autodeterminació no es noticia, i gelosament es amagat el tema, què d’altra banda en el programa Banda Ampla de la propera setmana es debatrà, un cop passat aquesta onada, no sigui que fent-lo abans fes massa promoció, i esperones la participació, tot plegat força lamentable.

Com bastant patètic resulta el baròmetre del CEO, què es contradiu bastant amb l’estudi recentment presentat de la UOC, i que ens dona uns valors que difícilment son creïbles. Sense voler cansar amb massa percentatges, el problema Catalunya-Espanya arriba a l’11%, amb una augment de 5 punts, i amb una situació econòmica pitjor en un 70 %, i què la majoria creu que no  millorarà,  amb una situació política negativa en percentatges similars, amb més de la meitat insatisfets amb la democràcia espanyola, baixa el nivell de identificats amb ser catalans amb dos punts, i puja amb tres punts els que creuen que gaudim d’un nivell suficient d’autonomia, i en el cas de la relació amb l’estat baixa dos punts la independència (19,4), i puja la regió o autonomia espanyola, en clara contradicció amb totes les recents enquestes, i els actes organitzats per la societat civil.  Pel que fa als partits, els socialistes aturen la baixada just en els seus moments mes contradictoris, ERC segueix baixant, i apareix per primer cop Reagrupament, però amb percentatges que difícilment farien aparèixer al Parlament.

Tot plegat un grapat de contradiccions, i unes dades que sembla vagin en contra de la realitat, i semblin més una maniobra més d’obstrucció al procés per l’estat propi, que una constatació dels fets reals.