ALBERT CORTES MONSERRAT

Dues questions hem vist en els darrers dies per veure com un Estat que s’omple la boca de democràcia plena, simplement es una evolució del franquisme, dirigida pels mateixos i amb total impunitat davant l’acceptació de la societat.

Per un costat la Mesa de les Corts Valencianes ha admés a tràmit una iniciativa legislativa d’un exfalangista per prohibir el terme País Valencià i apart perseguir amb sancions qui defensi que el valencià i el català són la mateixa llengua. Una iniciativa que va en contra del mateix Estatut d’Autonomia i que la Mesa presidida per VOX ha acceptat encara que en el Preambul de l’Estatut es reconeix la denominació que es vol prohibir, pel que fa la segona qüestió es va en contra del consens acadèmic i de la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En un altre ordre, ahir veiem en el reportatge sobre Via Laietana, un cop més com aquests monstres policials van i han fet de la tortura indiscriminada i fosca el seu mode de vida. Monstres que des del franquisme ja van dir que ells eren servidors públics i que seguirien com a policies, gràcies a que la falsa transició va ser dirigida per ells. Miserables que mai han estat condemnats en cap de les denúncies posades per les víctimes i que l’aparell judicial en la mateixa ona ha deixat en res. Una gran vergonya i indignació.

Nomes una dictadura o falsa democràcia pot permetre que un falangista reconegut, partit que evidentment hauria de ser prohibit, cal recordar que a Alemanya no existeix el partit nazi i no tant sols això sinó que pugui guiat pel seu odi a Catalunya pugui presentar iniciatives contra el mateix Estatut d’Autonòmia com la denominació i encara més seguint la falsedat de dividir la llengua catalana en contra de tots els criteris acadèmics i de la mateixa acadèmia valenciana que evidentment davant aquesta iniciativa miserable política ha seguit els criteris lingüístics que en aquest cas son els únics que haurien de prevaldre. Un nou cop a qualsevol cosa que es vulgui dir democràcia, una nova broma macabra per la societat.

Quan una dictadura simplement canvia les paraules però segueix manant i protegint als seus amb un canvi fictici, passen aquestes coses, que els torturadors i col·laboradors assassins del règim segueixen protegits i amb via lliure per fer la seva vida des de posicions de poder, i les víctimes segueixen amb total indefensió com ciutadans de segona. De fet nomes cal veure com Grande Marlaska es l’actual Ministre de l’interior i tots sabem les condemnes que des d’Europa han vingut a la seva persona, com deia aquell no fa falta dir res més.

Es el franquisme sense fí.

Com era d’esperar Esquerra segueix la seva deriva de seguiment cec al PSOE, i ja ha confirmat el seu sí als decrets que presentarà el Govern espanyol demà, inclos el que perjudica l’amnistia. Una llàstima la deriva on estan instal·lats i que conjuntament amb altres variable perjudica molt l’independentisme.

Pedro Sanchez hauria de saber que si depén d’una coalició de partits per mantenir el seu Govern no es molt recomanable actuar com si fos un Govern d’un sol partit i aprovar en el Consell de Ministres aquests decrets de mesures socials i amb la llei d’amnistia pel mig amb el parany que la supedita a la decisió dels Tribunals Europeus i per tant poder deixar en via morta mentrestant durant molt de temps. Aquesta llei afecta principalment a Catalunya i per tant els dos partits que li donen suport en tenen responsabilitat i no es de rebut que els repúblicans justifiquin el seu sí a cegues utilitzant els mateixos arguments que els socialistes espanyols i una seguretat jurídica com excusa, avalant la postura socialista de no fer cap canvi i minimitzant les raons de Junts com si no fossin rellevants.

De fet la millor manera, apart de pactar amb els socis aquestes mesures, seria posteriorment presentar-les com a projectes de llei a la cambra i donar oportunitat a tothom de posar les seves esmenes, cosa que amb un decret no es pot fer.

Aquesta manera d’actuar per la imposició, es normal en uns partits sorgits del franquisme, que l’han protegit fins ara i que hem vist com han actuat amb reptes democràtics com Catalunya. De fet la història avala que Espanya poca cosa ha negociat per resoldre els conflictes i menys els interns, per tant res de nou a l’horitzó. Un altra cosa es la catifa vermella que Esquerra ha posat a Madrid per fer de crossa constant d’aquest partit, i no tant sols amb això, sinó mentint descaradament amb els seus acords venuts com a grans proeses i que s’han demostrat un parany rere l’altra. No vull dir amb això que els de Junts siguin millors, però de moment els gests son diferents, ja en veurem els resultats. La veritat es que l’únic llenguatge que entenen és el de la no subordinació i demà en pot ser una primera oportunitat per canviar les dinàmiques.

Com sempre he dit, la unitat estratègica es fonamental pel projecte independentista i com hem vist els partits no estan disposats a exercir-la, i reforçar així el seu poder. Cosa que vol dir clarament que no es creuen la independència ja que actuen com sempre, com una autonomia sense fí.

No hi ha canvis.

Tant el Jutge García-Castellon com la Ministra del Govern espanyol María Jesús Montero segueixen amb el seu cinisme sense fronteres i ens donen de regal de Reis la indefensió d’una societat davant aquests personatges sense vergonya.

Per un costat el jutge s’aferra a un informe d’AENA per sostenir l’acusació de terrorisme a Tsunami Democràtic, el mateix diu que les protestes van afectar el control aeri. Amb això relaciona el President Puigdemont i Marta Rovira amb el terrorisme. Aquest informe parla de la impossibilitat d’alguns controladors per accedir al seu lloc de treball, cosa que va provocar 11 retards i 115 cancel·lacions afectats per la pèrdua d’aquest personal. Aquesta tesi no es compartida a Europa, l’EASA nega cap impacte significatiu aquell dia, alhora també nega cap impediment per l’assistència mèdica a un turista francès mort per un infart aquell dia.

Per un altre costat Montero demana abandonar partidismes i acatar el decret que pot torpedinar l’amnistia, argumentant que es supedita al dret comunitari. Davant l’amenaça de Junts de votar-hi en contra ja que obre la porta a no poder amnistiar independentistes fins d’aquí a uns anys, quan es pronuncii el TJUE, o sigui deixar sense efecte fins que el Tribunal Europeu no respongui sobre el tema.

Aquests personatges ens deixen amb una indefensió sense remei, i això en una democràcia no hauria de poder ser, especialment el jutge i un terrorisme que nomes existeix en el seu cap o amb els seus somnis erotics, però mai en la realitat. Crec que s’ha de ser molt miserable per aprofitar una desgracia en forma d’infart per vincular-ho a les protestes com si fos un assassinat i ara al no sortir la primera jugada amb alteracions aeries que les presenta com un boicot en tota regla i que l’agència europea ja ha desmentit rotundament. No es pot jugar així amb aquest poder que mai hauria d’haver ostentat i que segur en un vertader Estat democràtic no exerciria. Que serà el proper vincular un accident de cotxe a l’autopista en direcció a l’aeroport aquell dia amb les protestes, ja n’hi ha prou.

Montero no pot demanar abandonar partidismes, quan es el que fa ella precisament. Aquest decret deixa interessadament l’amnistia en paper mullat fins d’aquí molts anys i ho sap perfectament. Segur que si fos per ella no existiria l’amnistia, però intentar enganyar d’aquesta manera i pintar-ho de responsabilitat amb el dret comunitari que quan ha convingut no han respectat precisament, es també molt miserable i mereix el primer no i pèrdua de votació, alhora evitant empassar el primer gripau de la legislatura.

Un cinisme al descobert.