NO HI HA CANVIS
Com era d’esperar Esquerra segueix la seva deriva de seguiment cec al PSOE, i ja ha confirmat el seu sí als decrets que presentarà el Govern espanyol demà, inclos el que perjudica l’amnistia. Una llàstima la deriva on estan instal·lats i que conjuntament amb altres variable perjudica molt l’independentisme.
Pedro Sanchez hauria de saber que si depén d’una coalició de partits per mantenir el seu Govern no es molt recomanable actuar com si fos un Govern d’un sol partit i aprovar en el Consell de Ministres aquests decrets de mesures socials i amb la llei d’amnistia pel mig amb el parany que la supedita a la decisió dels Tribunals Europeus i per tant poder deixar en via morta mentrestant durant molt de temps. Aquesta llei afecta principalment a Catalunya i per tant els dos partits que li donen suport en tenen responsabilitat i no es de rebut que els repúblicans justifiquin el seu sí a cegues utilitzant els mateixos arguments que els socialistes espanyols i una seguretat jurídica com excusa, avalant la postura socialista de no fer cap canvi i minimitzant les raons de Junts com si no fossin rellevants.
De fet la millor manera, apart de pactar amb els socis aquestes mesures, seria posteriorment presentar-les com a projectes de llei a la cambra i donar oportunitat a tothom de posar les seves esmenes, cosa que amb un decret no es pot fer.
Aquesta manera d’actuar per la imposició, es normal en uns partits sorgits del franquisme, que l’han protegit fins ara i que hem vist com han actuat amb reptes democràtics com Catalunya. De fet la història avala que Espanya poca cosa ha negociat per resoldre els conflictes i menys els interns, per tant res de nou a l’horitzó. Un altra cosa es la catifa vermella que Esquerra ha posat a Madrid per fer de crossa constant d’aquest partit, i no tant sols amb això, sinó mentint descaradament amb els seus acords venuts com a grans proeses i que s’han demostrat un parany rere l’altra. No vull dir amb això que els de Junts siguin millors, però de moment els gests son diferents, ja en veurem els resultats. La veritat es que l’únic llenguatge que entenen és el de la no subordinació i demà en pot ser una primera oportunitat per canviar les dinàmiques.
Com sempre he dit, la unitat estratègica es fonamental pel projecte independentista i com hem vist els partits no estan disposats a exercir-la, i reforçar així el seu poder. Cosa que vol dir clarament que no es creuen la independència ja que actuen com sempre, com una autonomia sense fí.
No hi ha canvis.