Dues notícies prenen importància, com son l’ordre d’extradició demanada per la jutgessa argentina a dos torturadors del franquisme per vergonya de l’Estat espanyol i el seu silenci i complicitat amb tots aquests monstres que han seguit la seva vida com si res hagués passat. Un altra es l’informe teòric presentat per Albert Rivera sobre una suposada creació d’un CNI a la catalana, en un altre acte de desesperació per aturar el procés.
Efectivament Juan Antonio González, expolicia conegut com “Billy el niño” de 67 anys i Jesús Muñecas exguàrdia civil de 77 anys i presumptes torturadors del règim franquista ja han estat citats per l’Audiència Nacional per la petició d’extradició que arriba des d’Argentina. Els dos son acusats de crims contra la humanitat, i segurament els primers d’una llarga llista que amb les declaracions de les víctimes aniran sortint deixant en evidència el sistema corrupte i còmplice de la justícia espanyola amb la dictadura. Per altra banda Rivera ha demanat explicacions sobre un document que parla de la creació per part de la Generalitat d’una suposada agència nacional de seguretat amb dotació pressupostaria encoberta, i que tot i el segell de la mateixa Generalitat deixa molts dubtes de la seva autenticitat.
El silenci i la complicitat que la mal anomenada transició va fer gaudir a tots els assassins del règim franquista no te nom, i sobretot per les víctimes que han quedat a l’oblit per una descarada manipulació de la historia i un clar abandonament de la justícia deixant aquests monstres viure amb normalitat, ocupar càrrecs públics i en definitiva una segona condemna a les mateixes vícitimes que finalment han hagut d’anar a Argentina per aconseguir obrir la porta de la veritat i de la condemna a tots aquests assassins començant pels dos personatges esmentats que com molts altres seguien la seva vida com si res hagués passat. No hi ha dubte que l’Estat espanyol ha de donar moltes explicacions convincent de com es que en estats com Argentina s’explica a les escoles l’horror i la veritat de la dictadura i a Espanya segueix sent un tema amagat, i amb punts molt foscos com la Transició i la burla macabra a totes les víctimes que han vist aquests criminals ocupar càrrecs públics o simplement seguir amb la seva vida sense pagar les seves atrocitats. Es una mostra més del que el món ha de veure del tarannà de l’Estat del qual hem de marxar com més aviat millor.
Aquest cop en Rivera ha patinat amb el seu informe de pa sucat amb oli, s’ha llençat a la piscina amb un informe sense cap garantia de ser verídic i reclamant ja la dimissió del President Mas. Es la tàctica desesperada com la que es va utilitzar durant la campanya electoral i que el Ministre corresponent mai ha explicat, tot hi admetre la seva falsedat.
Realment no tenen vergonya ni arguments per aturar un procés democràtic, un document suposadament elaborat pel Govern amb moltes errades gramaticals, alguna pàgina en castellà, i amb l’evidència que en el cas de voler crear aquesta agència no hi ha ningú tant estúpid per fer-ho amb un power point que es pot filtrar a la premsa fàcilment, es francament ridícul i patètic. També ho es el seguidisme de Sanchez Camacho que li ha faltat temps per abonar-se a aquest nou escàndol inventat i que demostra que el procés va molt seriosament i que ja no saben com aturar-lo encara que comptin amb la col·laboració de les anomenades clavegueres de l’Estat.
El Govern espanyol segueix amb la seva modificació encoberta de la Constitució per recentralitzar per la porta del darrere l’Estat de les Autonomies. Així ho veiem amb l’informe enviat a les comunitats autònomes amb l’objectiu de recuperar òrgans i poders autonòmics, amb l’excusa de les duplicitats administratives. Una nova ofensiva per afeblir encara més el trist poder de Catalunya i donar el cop de gracia al sistema fins ara vigent.
La vicepresidenta espanyola ha traslladat un informe amb els criteris per eliminar aquestes duplicitats entre l’administració de l’Estat i les comunitats, volent reduir despesa i guanyar eficiència, amb una idea clara, tot el que es pugui fer des de l’Administració central que no ho facin les comunitats autònomes. Es plantegen 120 mesures i elaborades unilateralment per la Moncloa. En cas d’anar endavant, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el CEO, Meteocat o oficines comercials a l’estranger serien suprimides. La finalitat es centralitzar les contractacions, compres i concessions de qualsevol servei arribant com exemple el subministrament de paper per impressores. Un nou atemptat a l’Esta de dret que tant diuen defensar.
Efectivament, la intocable Constitució, sembla que per modificar de dalt a baix el sistema autonòmic no es necessari, i per seguir el criteri de dominar i centralitzar les competències atorgades amb anys a les autonomies com si fossin enèmics del mateix Estat. Primer de tot, un informe d’aquestes característiques i que implica sobretot les comunitats hauria de requerir un consens i implicació en l’elaboració de les mateixes, cosa que no ha estat així, amb una mesura sota un sol prisma i amb la unilateralitat com a bandera.
La idea bàsica d’eliminar duplicitats administratives en temps de crisi i per guanyar eficiència segurament no es dolenta, però aplicada això, veiem com nomes es suprimeixen organismes d’una part, i l’altra amb flagrants despeses innecessàries de diners com el Ministeri de Cultura per posar un exemple de molts i que amb les competències traspassades no te cap sentit.
Un objectiu molt clar es eliminar organismes com els esmentats i passar a ser controlats directament per l’Estat central omnipotent i amb l’exclusiva del poder, anant en contra de la lògica elemental de que l’administració propera es més eficient. Sí arribem al punt de demanar permís i justificar demanar paquets de folis per les fotocopiadores, i no volem marxar d’aquest estat, haurem d’exigir suprimir l’autonomia de fireta i treure aquest engany que ja fa massa temps que dura.
En definitiva, aquesta es la tàctica del Govern que tothom sap, i que demostra el tarannà d’aquest estat on la uniformitat i el poder totalment controlat per Madrid es la guia. Aquests 30 anys d’enganys arriben a la seva pura i crua realitat, i cal ser clars sense més espera, el 2014 ens espera.