ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SOBIRANIA DEL POBLE ESPANYOL

General
Aquest cap de setmana es molt clarificadora l’entrevista del president espanyol Mariano Rajoy a 6 mitjans internacionals, on amb la situació de Catalunya com a tema ens deixa perles com: “mai Catalunya i la resta d’Espanya han viscut separades”, “ No vull ni puc autoritzar un referèndum a Catalunya”, “Els temps van cap a la integració, no en sentit contrari”, “la sobirania nacional correspon al poble espanyol” o “els casos de Catalunya i Escòcia son molt diferents”. Realment molt pobre, trist i repetitiu i sobretot ancorat en un passat que sembla no volen que mai evolucioni.

Efectivament, el president amagat rere la Constitució ens diu que no vol ni pot autoritzar un referèndum i respecte la seva idea del problema es justifica dient que Espanya es la nació  més antiga d’Europa i mai han viscut separades les dues comunitats. Es torna a escudar amb la sagrada Constitució per dir que la sobirania nacional resideix al poble espanyol. Per altra banda treu pit pels ajuts econòmic al nostre territori i el considera un dels principals problemes de l’Estat. Separa el tema escocés ja  que el Regne Unit no te Constitució escrita, apart recorda que nomes hi ha dret d’autodeterminació reconeguda a l’URSS, Iugoslàvia i Etiòpia, i torna a deixar clar que el destí de la independència es fora de la Unió Europea, per acabar tornant a la cantarella que el món va cap a la integració i no la separació.
Realment, sentir un president d’un estat que ha d’amagar la seva poca democràcia amb arguments tant pobres com aquests, el deixa despullat completament davant el món. Es torna a referir a aquesta sobirania que diu segons la Constitució que resideix en tots els espanyols com una llei sagrada i es contradiu per exemple com ens recorda en Vicent Partal en el seu article amb el referèndum de l’Estatut català que si que era reconegut com a subjecte sobirà, i s’oblida que no estem davant un fet jurídic, es evidentment polític i sobretot democràtic.  Per altra banda els seus suports a la falta de democràcia nomes son mentides i confusions, ens parla de tres estats que recordi tenen reconegut el dret a l’autodeterminació, donant per fet que la resta d’Estats creats son il·legals, i tots sabem que no es així. Torna a treure el tema escocés per allunyar-lo de Catalunya, algú en el món civilitzat podria entendre que ells poguessin votar i els catalans amb una mena de condemna per sempre no en tinguéssim dret.
Tornant a la sobirania i el procés, no cal ser un gran expert per veure que aquesta gran decisió que pendrà Catalunya es un gran canvi que per força en algun punt del procés trenca les normes establertes que si poden adaptar com seria normal en un estat democràtic o canviar per fer possible que els drets de les persones estiguessin per damunt de les lleis que els regeixen. Per altra banda hi ha vies perquè la Constitució no sigui cap problema com el traspàs de la competència per fer el referèndum català, el problema simplement es polític i això no ho diu a la premsa internacional que es posaria les mans al cap.
No podia passar per alt aquesta unió des del principi de la humanitat de l’Estat espanyol, cosa que el torna a deixar com un gran mentider, nomes cal repassar la historia per veure la manipulació de les seves paraules, que amb el supòsit de que fossin certes, que no ho son, tampoc serien argument per no  permetre un canvi de relació.
En definitiva, no hi ha arguments ni voluntat per fer prevaldre la democràcia per resoldre la qüestió, i per tant tot depén de la nostra fermesa en trencar les normes en el punt decisiu del procés i fer-lo possible.

TORTURADORS I INFORMES PER RIURE

General

Dues notícies prenen importància, com son l’ordre d’extradició demanada per la jutgessa argentina a dos torturadors del franquisme per vergonya de l’Estat espanyol i el seu silenci i complicitat amb tots aquests monstres que han seguit la seva vida com si res hagués passat. Un altra es l’informe teòric presentat per Albert Rivera sobre una suposada creació d’un CNI a la catalana, en un altre acte de desesperació per aturar el procés.

Efectivament Juan Antonio González, expolicia conegut com “Billy el niño” de 67 anys i Jesús Muñecas exguàrdia civil de 77 anys i presumptes torturadors del règim franquista ja han estat citats per l’Audiència Nacional per la petició d’extradició que arriba des d’Argentina. Els dos son acusats de crims contra la humanitat, i segurament els primers d’una llarga llista que amb les declaracions de les víctimes aniran sortint deixant en evidència el sistema corrupte i còmplice de la justícia espanyola amb la dictadura. Per altra banda Rivera ha demanat explicacions sobre un document que parla de la creació per part de la Generalitat d’una suposada agència nacional de seguretat amb dotació pressupostaria encoberta, i que tot i el segell de la mateixa Generalitat deixa molts dubtes de la seva autenticitat.

 

El silenci i la complicitat que la mal anomenada transició va fer gaudir a tots els assassins del règim franquista no te nom, i sobretot per les víctimes que han quedat a l’oblit per una descarada manipulació de la historia i un clar abandonament de la justícia deixant aquests monstres viure amb normalitat, ocupar càrrecs públics i en definitiva una segona condemna a les mateixes vícitimes que finalment han hagut d’anar a Argentina per aconseguir obrir la porta de la veritat i de la condemna a tots aquests assassins començant pels dos personatges esmentats que com molts altres seguien la seva vida com si res hagués passat. No hi ha dubte que l’Estat espanyol ha de donar moltes explicacions convincent de com es que en estats com Argentina s’explica a les escoles l’horror i la veritat de la dictadura i a Espanya segueix sent un tema amagat, i amb punts molt foscos com la Transició i la burla macabra a totes les víctimes que han vist aquests criminals ocupar càrrecs públics o simplement seguir amb la seva vida sense pagar les seves atrocitats. Es una mostra més del que el món ha de veure del tarannà de l’Estat del qual hem de marxar com més aviat millor.

 

Aquest cop en Rivera ha patinat amb el seu informe de pa sucat amb oli, s’ha llençat a la piscina amb un informe sense cap garantia de ser verídic i reclamant ja la dimissió del President Mas. Es la tàctica desesperada com la que es va utilitzar durant la campanya electoral i que el Ministre corresponent mai ha explicat, tot hi admetre la seva falsedat.

 

Realment no tenen vergonya ni arguments per aturar un procés democràtic, un document suposadament elaborat pel Govern amb moltes errades gramaticals, alguna pàgina en castellà, i amb l’evidència que en el cas de voler crear aquesta agència no hi ha ningú tant estúpid per fer-ho amb un power point que es pot filtrar a la premsa fàcilment, es francament ridícul i patètic. També ho es el seguidisme de Sanchez Camacho que li ha faltat temps per abonar-se a aquest nou escàndol inventat i que demostra que el procés va molt seriosament i que ja no saben com aturar-lo encara que comptin amb la col·laboració de les anomenades clavegueres de l’Estat.

LA DEMOCRÀCIA QUE NINGÚ ES CREU

General
Com més avança el procès, més surten a la llum les mancances del sistema democràtic espanyol, per exemple la llei de seguretat ciutadana amb multes de 600 mil euros per ofenses serioses, els intents manipuladors de premsa sense cap tipus de vergonya i al servei del seu fanatisme com el Mundo i intents de barrejar ara ETA i els participants a la Via Catalana, els judicis sobre els horrors del franquisme a l’Argentina per culpa del silenci espanyol, o el descens en el ranking internacional de transparència on una dada esfereïdora destaca, ja que la corrupció es considera pitjor que Estats com Botswana o Quatar per exemple, com deia aquell “no hace falta decir nada más”. 

Unes dades que alguns encara ens volen entabanar amb reformes que ningú es creu i amb la única finalitat d’evitar que la societat catalana pugui expressar la seva opinió, en Jofre Llombart ho retrata perfectament.
 
Quan siguem federals
Jofre Llombart
Quan siguem federals, Catalunya serà reconeguda a la Constitució com una nació amb dret a decidir.
Quan siguem federals, la nova Constitució Espanyola abolirà l’article que atribueix a l’Exèrcit la garantia de la unitat territorial perquè dues nacions federades lliurement no tenen perquè tenir les armes com a amenaça. 
Quan siguem federals, Catalunya tindrà un concert econòmic com el basc. Recaptarà tots els impostos i després en donarà una part, pactada amb l’Estat, pels serveis que l’Estat presta a Catalunya. La clau de la caixa la tindrà la Generalitat.
Quan siguem federals, s’abolirà la Llei Soraya d’administracions autonòmiques (la que ahir publicava La Vanguardia) i Catalunya tindrà garantit el Síndic de Greuges, el Centre d’Estudis d’Opinió, el Servei de Meteorologia de Catalunya i les oficines a l’exterior.
Quan siguem federals, es derogarà la llei Wert i Catalunya tindrà blindades les competències en ensenyament i cultura. Tenir blindades les competències en ensenyament vol dir que és la Generalitat la que decideix quines assignatures es cursen, quantes hores i de quina manera s’avaluen.
Quan siguem federals, el català serà llengua oficial a Catalunya i d’especial protecció a la resta de l’Estat. Totes les administracions a Catalunya, inclosa la de justícia, hauran de fer-lo servir com a llengua vehicular. I el Ministeri d’Afers Estrangers elevarà al Parlament Europeu una petició perquè el català sigui reconegut com a idioma oficial a les institucions europees. 
Quan siguem federals, les polítiques socials es decidiran des de Catalunya: això inclou la gestió de la immigració, les beques, la llei de la dependència, les ajudes al tercer sector, la gent gran, la joventut o la violència de gènere.
Quan siguem federals, la última paraula en les infraestructures i la gestió territorial la tindrà la Generalitat.
Quan siguem federals, el Servei Català de Trànsit podrà decidir unilateralment quines sancions aplica als conductors infractors. 
Quan siguem federals, l’Estat espanyol reconeixerà les seleccions esportives nacionals. És més, les promourà davant les federacions internacionals (FIFA) i del Comitè Internacional Olímpic com he fet el Regne Unit amb Escòcia, Gal·les, Anglaterra i Irlanda del Nord.
Es desconeix si la reforma federal del PSC i del PSOE inclou tots aquests punts. Per sota d’això no és federalisme sinó autonomisme 2.0. Però en el supòsit que el PSOE defensés aquest decàleg, llavors convindria que el PP també l’assumís com a propi perquè tot això exigeix una reforma de la Constitució i per tant el concurs dels dos grans partits de l’Estat. I intueixo que el PP ho deu veure amb bons ulls. He arribat a aquesta conclusió perquè el PSC va marxar del Dret a Decidir en considerar que la consulta no es pot sol·licitar si no té l’autorització prèvia del Govern Espanyol. Per tant, és de suposar que si el PSC s’ha atrevit a proposar un model federal és perquè Mariano Rajoy ho ha autoritzat. És així, oi? 

RECENTRALITZACIÓ EXPRESS

General

El Govern espanyol segueix amb la seva modificació encoberta de la Constitució per recentralitzar per la porta del darrere l’Estat de les Autonomies. Així ho veiem amb l’informe enviat a les comunitats autònomes amb l’objectiu de recuperar òrgans i poders autonòmics, amb l’excusa de les duplicitats administratives. Una nova ofensiva per afeblir encara més el trist poder de Catalunya i donar el cop de gracia al sistema fins ara vigent.

 

La vicepresidenta espanyola ha traslladat un informe amb els criteris per eliminar aquestes duplicitats entre l’administració de l’Estat i les comunitats, volent reduir despesa i guanyar eficiència, amb una idea clara, tot el que es pugui fer des de l’Administració central que no ho facin les comunitats autònomes. Es plantegen 120 mesures i elaborades unilateralment per la Moncloa. En cas d’anar endavant, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el CEO, Meteocat o oficines comercials a l’estranger serien suprimides. La finalitat es centralitzar les contractacions, compres i concessions de qualsevol servei arribant com exemple el subministrament de paper per impressores. Un nou atemptat a l’Esta de dret que tant diuen defensar.

 

Efectivament, la intocable Constitució, sembla que per modificar de dalt a baix el sistema autonòmic no es necessari, i per seguir el criteri de dominar i centralitzar les competències atorgades amb anys a les autonomies com si fossin enèmics del mateix Estat. Primer de tot, un informe d’aquestes característiques i que implica sobretot les comunitats hauria de requerir un consens i implicació en l’elaboració de les mateixes, cosa que no ha estat així, amb una mesura sota un sol prisma i amb la unilateralitat com a bandera.

 

La idea bàsica d’eliminar duplicitats administratives en temps de crisi i per guanyar eficiència segurament no es dolenta, però aplicada això, veiem com nomes  es suprimeixen organismes d’una part, i l’altra amb flagrants despeses innecessàries de diners com el Ministeri de Cultura per posar un exemple de molts i que amb les competències traspassades no te cap sentit.

 

Un objectiu molt clar es eliminar organismes com els esmentats i passar a ser controlats directament per l’Estat central omnipotent i amb l’exclusiva del poder, anant en contra de la lògica elemental de que l’administració propera es més eficient. Sí arribem al punt de demanar permís i justificar demanar paquets de folis per les fotocopiadores, i no volem marxar d’aquest estat, haurem d’exigir suprimir l’autonomia de fireta i treure aquest engany que ja fa massa temps que dura.

 

En definitiva, aquesta es la tàctica del Govern que tothom sap, i que demostra el tarannà d’aquest estat on la uniformitat i el poder totalment controlat per Madrid es la guia. Aquests 30 anys d’enganys arriben a la seva pura i crua realitat, i cal ser clars sense més espera, el 2014 ens espera.

RUBALCABA: EL VENEDOR DE FUM

General
El míting organitzat a Catalunya pel PSOE i el suport de la seva sucursal catalana amb en Pere Navarro al capdavant va ser tota una lliçó de com voler prendre el pel a tota una societat amb arguments buits, gastats i que ja poca gent es creu (resultats electorals i enquestes en mà). Rebutgen que la ciutadania sigui ostatge del que anomenen deriva independentista i li ofereixen una fantasia amb tot el cinisme del món anomenada federalisme i presentada com la vuitena meravella del no res. La teoria de l’evolució, almenys política sembla aturada en aquest sector, però no preveuen que el món segueix girant i no s’aturarà.

 Han apel·lat al federalisme con eina per garantir l’Estat de les autonòmies, defensant canviar la Constitució per resoldre un problema de convivència entre Catalunya i Espanya. Criticant el President Mas que diuen no sap on  va i al President Espanyol Mariano Rajoy que no vol anar enlloc. Volen avançar junts amb respecte a la singularitat i diversitat i ha alertat als “separatistes” que la independència es una triple factura en forma d’un camí més tortuós, menys solidari i impossible”. La crida va ser secunda per en Navarro i la seva petició de front comú a tots els que no se sentin independentistes amb la solució federal i recordant que el catalanisme polític sempre ha tingut passió per Espanya.
No hi ha dubte que cal tenir molta barra a aquestes alçades  del procès on ens trobem i intentar vendre un producte caducat i ja descatalogat com si fos novetat i a un preu assequible. Suposo que deu ser l’única tàctica que els queda, encara que la sensació de llàstima i indignació per la falta de respecte a la gent que no mereix aquests personatges manipuladors amb fum dins el barret com a representants, simplement per no voler assumir la democràcia i la voluntat popular.
Parlen d’ostatges de la gent que lliurement ha triat una opció de futur pel país amb mil i un arguments darrera seu i amb un esperit democràtic fora de dubte, en canvi la gent que caurà en aquest parany no seran ostatges del fum sense escrúpols sembla. Fa pena sentir parlar de canviar la Constitució quan saben que el procediment es complicat i requereix un acord dels dos grans partits  espanyols que saben positivament que no succeirà ni per una part, ni per l’altra.
Ens defensen el dret a decidir quan ja han dit per activa i per passiva que hi son en contra. De fet ens parlen de respecte i singularitat avançant junts quan en les etapes que han gaudit de majoria i de Govern a Espanya mai s’ha avançat en aquesta direcció i podem veure l’exemple de l’Estatut que amb paraules literals  “nos lo hemos cepillao” demostren el tarannà i els objectius per seguir mantenint una Espanya uniforme i singular.
Fa gracia sentir que l’independència  es un camí tortuòs, menys solidari i impossible, en canvi l’Estat espanyol sembla que mai ha mostrat la idea de deixar de ser-ho, potser no deu ser tant dolent. Afegeixen el menys solidari, segurament deuen voler dir que ja no gaudiran de l’espoli econòmic que ens tenen abocats, però això res te a veure amb la solidaritat, de la qual en som els campions.
Per últim la passió per Espanya d’en Pere Navarro es legitima, però deixa de ser-ho quan ha de ser imposada sense discusió. La gran teoria del líder socialista es que encara que una majoria lliurement i pacíficament voti en una direcció que no es la seva, sembla no ho acceptarà. Aquest es el tarannà que ens volen transmetre.
En definitiva, un discurs caducat i una formació a la deriva i sense cap futur en una futura Catalunya, almenys amb el rumb actual.