BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

INADAPTATS EN LES ALTURES. ROGAINE LA MOLINA I BURRIAC ATAC 03.09.2011

Per Joan Lladó

Per descuit meu, un bon dia vaig confirmar a l’Andreu el seu oferiment per apuntar-me a la Burriac Atac sense tenir en compte que en la mateixa jornada participàvem a la Rogaine de la Molina. Coses que passen… I sense ser-ne massa conscient, ahir dissabte arribà el dia de la veritat. Malgrat les previsions de mal temps, la cursa de la Molina prometia perquè l’entorn hi acompanyava: prats d’altura, boscos penetrables, múltiples combinacions i temperatura agradable.

L’opinió general va ser molt positiva per les raons que us deia més amunt: l’entorn és immillorable per aquesta mena de curses i tothom en sortí satisfet.

En definitiva, podia ser una gran jornada d’esport i estratègia i així en resultà: en Martí i jo vam acabar els primers de la nostra categoria amb gran avantatge sobre els segons i restant quarts en la classificació general de la cursa. Amb aquest resultat mantenim el lideratge de la Copa Catalana de Rogaine en la categoria d’Homes Veterans. Què més podem demanar?En acabar l’àpat i després de pujar al podi (?), cap a les sis de la tarda, a l’Andreu, a en Sebas i a mi ens esperava la segona cita del dia: la Burriac Atac. Plourà? No plourà? L’escurçaran?

Ens restava un viatge d’un parell d’hores fins a Vilassar. Tornem amb el cotxe d’en Sebas acompanyats de la Bàrbara i en Pep. A Vilassar ens trobarem amb l’Albert que em portarà la frontal que m’he deixat al cotxe d’en Carles i que ell i en Martí li han entrat a casa. Recollida de dorsals, can Pocurull, curt escalfament, neguit a la sortida, mal de peus, estiraments, ibuprofè, redbull, coet, paaaam… Ja hi som. Molts ànims enmig del carrer. Saludo el Sr. Ferrer, en Piu. Cal no perdre gaire posicions per no trobar un gran embús pujant al Turó de l’Infern però tampoc cal tibar gaire per no quedar garratibat als primers metres.

Previsible. Tap pujant a l’Infern. Avanço alguna posició però gairebé impossible de millorar el ritme. Allí perdo de vista a l’Albert.

Arribant a l’avituallament de les Planes, on hi faig un glop, un noi que anava davant meu es reblinca el turmell amb una arrel i va per terra. Aviso al control.

Al baixador de les Planes molta pols. Bon ritme però. En tornar a enfilar cap el Poblat Ibèric, de nou tap. Difícil d’avançar fins i tot en el tram fins els cipresos del poblat.

A la trialera de Codera aprofito per avançar posicions i a la pista algunes més. Enfilada a Burriac. La colla ens espera. Gràcies Martí, Carles, Valentí, Rosa, Eli, Eva i a la canalla pels ànims. Glop d’aigua. La baixada cap a la Font de Cabrera l’un darrere l’altre. No cal arriscar per no res. És perillosa qualsevol maniobra.

Just començar la drecera del pàrquing de la font sento cridar el meu nom. És l’Aleix. Sorpresa. La família ha pujat a veure’m. Gràcies també.

Creu de l’Abellà. No ens fan pujar per damunt la llosa. Pista fins l’inici de la Bassa del Senglar. Glop de líquid i amunt. Aquest any no passo a ningú. M’apropo a un noi que va a peu a bon ritme i decideixo d’anar al darrere fins la Bassa. Comentem la jugada i li explico l’itinerari que ens resta.

Arribem al punt més alt de la cursa i cap avall per tram aixargallat. Cruïlla del turó de Matacabres i cap a la Font del LLop. Abans d’arribar-hi, enfilem cap a la Bassa un altre cop per baixar pels Ui-ui-uis.

Enfilem al Coll de Burriac, corriol fins el monòlit, baixem fins el camí del coll un altre cop. Quina marejada! Travessem la pista d’Argentona a Burriac. Glop de líquid i galetes i per la trialera pugem al Turó dels Oriols.

Comencem la davallada cap a mar. Nou camí polsós que caldria evitar igual que el de les Planes. No per la pols. Amb el primer fort ruixat quedarà tot fet un nyap. Erosió evitable.

Camí de les Abelles i cap a Cabrera. Els que passo pujant, me la tornen baixant. En entrar a l’asfalt i el terra dur, el noi que des d’els Ui-ui-uis m’acompanyava, s’ha d’aturar. Els bessons se li han enfilat.

Molta cridòria a Cabrera que s’agraeix. Saludo en Joan Garcia. Resta la darrera i molt emprenyadora pujada. En faig un troç a peu.

Baixo a bon ritme i sol el tram fins el Sant Crist. El pla dur ja m’emprenya més. Pas soterrat. Riera bruta. Sorra. Herba. Asfalt. Carrer. Riera. Camí. Girem. Pedres. Un altre pas. Rierot. Tornem a girar. Carrer. Per fi entrem a la platja. Sento cridòria. Estic arribant. La família em dona ànims. Acabo. Bé. No les tenia totes. Massatge. Síndria. Begudes. Desig de dutxar-me a casa. Cap a casa.

Gràcies a tots,
Joan

I molt especialment a l’Andreu -també per la inscripció-, en Sebas, l’Albert, en Quim, en Joan Roca, com a companys de penes.

Els participants a la Rogaine: Carles, Andreu i Ferran a l’equip Editorial Alpina. En Martí i jo a l’equip Bicicorriols. En Sebas i en Pep a l’equip Bertafocs. L’equip que ens ha donat alegries i “disgustos”: Dones Bertafocs.

Les fotos de la Rogaine de la Molina: cliqueu aquí.

La web de la Rogaine on hi podreu veure els resultats: cliqueu aquí.
La web de la FCOC: cliqueu aquí.
La web de la Burriac Atac: cliqueu aquí.(trencat)


  1. JOAN, ANDREU i SEBAS.

    Nois estic flipant, el que vareu fer es impresionant… + de 8h de competició.
    I uns 50/60km de cusa per muntanya i d’aquest nivell.

    Enhora bona nois sou uns cracs!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.