BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Deuen ser quarts de nou quan sortim cap a Besalú com coets, tampoc us sabria dir qui tiba la corda al davant, però comencem forts. El fred que fa ens passa de seguida. Deixem el bonic i tranquil poblet a aquella hora.  Ara ens queden uns 21 quilòmetres fins al Santuari  amb un desnivell de 1100 mts. Arribem a Beuda i ens traiem roba, ja gairebé ens sobra tot, no se pas perquè!!!!!!!!

Per un asfalt aspre comencem a pujar amb la vista llunyana de les antenes, carai, allà hem d’anar!!!!!!!  Els set quilometres primers són relativament suaus, les rampes més fortes del 16%-17% estan més amunt. Poc a poc el grup, en som vuit, s’ha anat  estirant.

Passem la senyorial casa El Noguer, on temps passats va acollir a Mossèn Cinto Verdaguer, l’ermita de Nostre Senyora del Mont i ens anem enfilant fins tenir unes vistes realment espectaculars.

El Pirineu al davant, i als nostres peus el Plà de l’Estany, la Garrotxa.. és collonut, molt ben parit, qui país que tenim collons!!!!  Un cop al cim tenim intenció d’esmorzar, però ja informats durant la pujada que el bar estava tancat, ens fem quatre fotos, uns plàtans i… avall que fa baixada, gaudint això sí una estona més de les meravelloses vistes.

A  la tornada no baixarem per Beuda, desfarem uns sis quilòmetres  i deixarem Beuda a la dreta per anar cap a Sant Martí  Sesserres.  El ferm està molt humit i ple de branques i si a això hi afegim el resol s’ha d’anar en compte de no fotre’s una patacada, que ja en vam tenir prou la setmana passada al Tagamanent.  Després d’arreglar una punxada d’en Pep, arribem a la cruïlla on ens tocaria tornar-nos a enfilar, cap a Lliurona. Un bon pujadot que per anar malament de temps ens estalviem. Així que direcció Lladó anem avall.

Parem a Crespià a fer un mos i un coca cola i cap a Banyoles. Haig de dir que tot i la mandra d’agafar  la magre vaig  gaudir de valent, ja que les vistes que vàrem veure  des de dalt valien de bon tros  l’esforç de la pujada.