ROBIÑERA, UN TRES MIL EXPRES 19.08.2010
Per Andreu Calvó
Ja feia un temps que em voltava pel cap l’idea de fer algun 3000 en solitari, però no trobava mai el moment. Això va cambiar en el meu darrer viatge a Ordesa. Li tenia posat l’ull al Robiñera (3003) un 3000 no “comercial” però si força atractiu per trobar-se al massís de la Munia, just enfront de les Tres Sorores (Mont Perdut, Soum de Ramond i la Punta las Olas).
Passat Bielsa, i poc desprès de Parzan, hi ha una cruílla a l’esquerre que mena fins al llogarret de Chisagüés. Aquí l’asfalt s’acaba i continuo per una pista força acceptable resseguint la vall del Rio Real, a mida que va pujant el paisatge es va obrint, tot i l’hora que es el paisatge comença a magnificar-se.
Desprès de la Borda Bruned, arribo el tram mes dret de la pista (fa bona pinta per pujar en BTT) un quilòmetre mes i ja soc a los llanos de Pietramula (1.900), prop de la font del mateix nom i el naixement del Rio Real. Aquí comença l’ascensió. Em poso en marxa de seguida, doncs el temps no fa molt bona pinta. Pero ja que soc aquí ho intentaré.
Un cartell m’indica per on comença a caminar. M’enfilo per el barranco de los Gabachos direcció nord, primer fent ziga-zagues, fins arribar a un llom herbós on el camí pren la via directa, un tram mes tranquil em deixa en un fals coll (2.300), per sota del Collado de las Puertas. Flanquejo un tros per la falda sud del Robiñera, fins trobar unes fites que em marquen la direcció a seguir, cap a munt. Els darrers 600 metres de desnivell son força desagradables, pedra solta i algun tram de lloses que permeten avançar mes ràpidament, es fa força feixuc. Sort que el dia esta rúfol , tot i així el calor es fa notar. Arribant a l’aresta el camí fa una diagonal cap a l’esquerre fins a un pas, que obre el camp de visió cap als llacs de la Larri, La Munia, impressionat.
Comença un petit tram de cresta que sense mes complicació em porta fins al cim del Robiñera (3.0003) He pujat en 90 minuts el que a la guia marcava 3hores, estic content, unes fotos i avall que comença a emboirar-se. Desfaig el camí de pujada, em trobo força gent que puja cap als llacs, però no m’entretinc gaire i arribo al cotxe sense cap contratemps.
Al final, tot i el dia tapat ha sigut una bona ruta en una vall desconeguda, repetirem.
Horari: 2h 23’
Distancia: 10 km.
Desnivell: 1.103+
Les fotos: cliqueu aquí.
Andreu Calvó
COLLONS!!! com gambes…Amb aquests mitjons sicodelics cualsevol !!!