ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REALITAT ESPANYOLA I LA REALITAT CATALANA

Sense categoria

El 20 de Novembre, es l’aniversari de la mort del Dictador espanyol Francisco Franco, i tot hi que la llei de memòria històrica prohibeix l’apologia d’aquesta dictadura sagnant, a la realitat i com a llei de fireta que es, en un estat que simplement ha posat la cortina de fum per fer veure que tot ha canviat, al Valle de los Caidos es va tornar a celebrar una concentració de falangistes amb missa inclosa en honor del dictador, ja se sap que l’església era un dels pilars d’aquest regim del terror, i el segueix enyorant per difondre el seu missatge de la por.

Efectivament el mateix abat Anselmo Alvarez, què va prometre abandonar aquestes pràctiques, va oficiar la cerimònia dedicada a Franco, i davant la seva filla i un miler de falangistes, va recordar el dictador i a Primo de Rivera, qualificant-los com a fills de Déu, i pels que va demanar la felicitat eterna. No cal dir que la Guàrdia Civil tant expeditiva a Santa Coloma, no va aparèixer pel recinte.

Per les nostres contrades, el President nomenarà avui als membres del Consell de Garanties estatutàries, òrgan substitut del Consell Consultiu, i que ha de vetllar perquè les disposicions de la Generalitat siguin legals amb l’Estatut i la Constitució. L’acord PSC-PP amb la benedicció d’ERC, ha propiciat que no hi hagi majoria nacionalista a l’òrgan, cosa que correspondria pel nombre de diputats al Parlament, i ara podran bloquejar qualsevol iniciativa sobre l’autogovern de CIU i ERC, i posen la primera pedra d’un possible pacte a la basca, entre les dos forces nacionalistes espanyoles del Parlament Català.

De la primera notícia es poden veure moltes conclusions, però la fonamental es que s’han canviat els mobles de lloc i s’han pintat les parets, però l’edifici continua sent el mateix. Es inversemblant que en qualsevol país que es digui democràtic es pugui permetre un homenatge a un dictador sanguinari com Francisco Franco, i a càrrec d’un dels seus suports més fonamentals, l’església catòlica espanyola, una associació religiosa que es va moure com peix a l’aigua en aquest regim del terror, i què va aprofitar per vendre el seu missatge de la por, i arrecerar-se al costat del poder militar existent, i en contra de la població. Aquestes dues rèmores del passat segueixen fent els seus actes, amb un clar símptoma de que la transició va ser un fracàs pels demòcrates, i un triomf pels feixistes, què van seguir bellugant els fils fins els nostres dies.

Pel que fa a Catalunya, i gracies als suposats independentistes d’Esquerra, l’estatut moribund serà vigilat per aquesta guàrdia pretoriana formada pels dos partits nacionalistes espanyols en minoria al Parlament, però ara durant 9 anys amb dret a veto sobre qualsevol avenç a l’autogovern català, què ja no caldrà denunciar al TC, i morirà tranquil·lament a Barcelona.

Tot això va donant idea de com està la situació, i amb la idea que sense la regeneració política, i l’estat propi difícilment ens en sortirem.  Cal reaccionar amb urgència, i posar les cartes damunt la taula, depèn de tots nosaltres canviar les coses, i pensem que el 28é estat de la Unió Europea ens espera amb tot el que això comporta.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.