CINC VISIONS, UN MATEIX OBJECTIU
Avui, dia en que es fa l’acte al Forum de Barcelona per l’inici de campanya per les consultes sobre la independència del 13 de desembre a 161 municipis catalans, llegim a la premsa declaracions de cinc personatges com el President Montilla, Duran, Mas, Ridao i Ibarra amb un nexe en comú, que es el seguir insistint en el projecte autonòmic esgotat, sense donar cap més possibilitat real que no sigui aquest.
El President Montilla segueix advertint que defensarà l’Estatut fins les darreres conseqüències amb determinació, en una mena d’inici de campanya socialista que recull el lema de les editorials “Per la dignitat de Catalunya”. Per la seva part en Joan Ridao (ERC), i preguntat per la futura política d’aliances, ens diu què aquest partit no exhibirà en la campanya l’equidistància, encara que defensarà la feina feta, i posarà damunt la taula les condicions per futurs pactes en forma de Concert econòmic, i votar el mateix a Barcelona que a Madrid, d’altra banda desqualifica les noves forces que presentaran la Independència per bandera defensant també el dia a dia. En un altre entorn tenim l’expresident de la Junta d’Extremadura, què ens manifesta que el nacionalisme identitari es cosa del segle passat, i si en parlem es produeixen molts embolics. En Duran nomes veu dues respostes a una sentencia negativa del TC, la independència, què no la veu viable, o defensar els interessos del país des d’un govern que faci valer el seu pes a la política espanyola, un peix al cove, per entendre’ns. Per últim, en Artur Mas augura una derrota del si en un referèndum d’autodeterminació, segons uns estudis que te la federació nacionalista, i això seria un error perquè evidenciaria que es vol simplement ser una autonomia espanyola.
Pel que fa al President, i com a bon defensor del sistema espanyol evidentment defensarà aquest text mort i enterrat sigui quina sigui la sentència, i intentant tapar qualsevol indici del procés cap a la independència, què com ha dit avui en Miquel Calçada a l’acte del Forum, la vertadera dignitat es l’Estat Propi. En Joan Ridao segueix la deriva en que ha entrat el seu partit, posant coses sobre la taula que francament fan riure per no plorar, ja que demanar un concert econòmic, quan amb prou feines hem rebut per part de l’estat un nou sistema que perpetua l’espoli fiscal, es fer volar coloms, igual que demanar el mateix vot aquí que a Madrid, sap positivament que els seus companys socialistes al govern, mai deixaran de votar amb el PSOE sigui el que sigui, ja que es el mateix partit i els mateixos objectius. Per Extremadura que Ibarra digui que el nacionalisme identitari es passat, suposo que no deu incloure el nacionalisme espanyol o el de qualsevol estat del món, i es deu referir exclusivament al català, això simplement es xenofòbia, més o menys la que ha practicat sempre contra Catalunya. La parella Duran i Mas segueixen insistint amb una formula esgotada, i que ja no donarà mes rèdits, com es el peix al cove, aquesta etapa ha mort, però ells segueixen ancorats en el passat, perquè ens volen fer creure que un referèndum per la independència es perdria, cosa que en aquests moments ningú sap, i nomes cal veure els nervis de la caverna d’allà i d’aquí per començar a veure que potser es guanyaria, d’altra banda un cop posat damunt la taula amb una data i una realitat inqüestionable, la reacció de la gent que ara dubta o veu lluny no la poden preveure, i senzillament entre un projecte mort i un de nou i engrescador no hi ha color. Els hi cal més fe en la societat catalana, o simplement es que no volen avançar, perdent una gran oportunitat de ser una de les veus en el nou estat que ha de veure la llum.
En definitiva una manera clara de tota una sèrie de personatges, què seguiran donant voltes al autonomisme fins al infinit, i què quedaran tots ells aviat superat per les circumstàncies, si es que no ho estan ja.