ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAP DIÀLEG

Despres d’escoltar ahir el President espanyol Pedro Sanchez i els dos principals partits opositors parlant de Catalunya, qui encara insisteixi amb un diàleg simplement no viu en aquest món ho te un objectiu interessat que poc te a veure amb els anhels de la ciutadania catalana.

Efectivament, Sanchez va endurir el seu discurs i el va calcar al dels Populars que ja hem escoltat molts cops, deixant clar que ideologies apart, res canvia respecte al tarannà democràtic i sobretot quan es tracta de Catalunya. Ens va dir que ell mai farà com Cameron, o sigui mai actuarà com un demòcrata i de pas deixant la via escocesa al calaix també. De fet la polèmica sobre la via eslovena ha estat una nova burda manipulació, ja que aquesta acaba amb un referèndum i una declaració del Govern, la guerra provocada per Serbia no en forma part i molt menys la Guerra dels Balcans, però tot s’hi val i deixa clar que cap via serà acceptada per solucionar el cas català.

De fet, si que n’hi ha una, la de la imposició per decret dun Estat que no accepta la democràcia. Un relat inventat sobre la violència que ara es veu molt clar amb la provocació del lloc del Consell de Ministres sense atendre les recomanacions policials busca aldarulls que siguin l’excusa perfecte del 155 o la retallada autonòmica sense manies. Aquest es el diàleg que ens plantegen, i segons ell diu que s’ha de basar en el que uneix el 75% de la gent, això era l’Estatut i tots sabem com va acabar i com ho van gestionar.

Avui veiem com s’insisteix amb aquest clima pre-bèlic que no existeix als nostres carrers i les acusacions de colpistes als nostres partits amb escenificacions constants allà i aquí. Davant això veiem com a Madrid els nostres partits segueixen impassibles als seus escons que haurien d’abandonar per dignitat i aquí es permet dia si i dia també el comportament hooligan de Ciudadanos sense cap retret.

Es podem trobar amb una suspensió autonòmica per decret i fins hi tot il·legalització de partits com ja insinuen alguns i aquí encara esperarem el diàleg amb el ciri a la mà o la por al cos per no donar un pas endavant que no serà amb diàleg.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.