ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SUPORT INTERNACIONAL

Veure les cares dels convidats a l’acte a les Nacions Unides sobre Drets Humans quan veien amb els seus ulls les imatges de l’1 d’octubre a Catalunya amb uns salvatges vestits de policia exercint la violència desfermada contra una població que simplement exercia el seu dret a vot, eren tot un poema i incredulitat continguda.

La internacionalització que duen a terme el President Puigdemont i els seus consellers per diferent estats de la Unió Europea ensenya allò que amb el 155 l’Estat volia prohibir i que tancant el Diplocat i totes les que anomenaven ambaixades catalanes pel territori es pensaven haver aconseguit. De fet aquesta era una de les prioritats de l’Estat. Aquest quan no vol que la resta del món observi la seva deriva antidemocràtica i apagar les veus contràries no hi ha dubte que pot aconseguir posar el seu relat com verídic, i en aquest cas la nostra part de Govern exiliat fa miques aquests plans que també deixen en evidència un sistema judicial corrupte i fet a mida amb l’executiu ja que m’agradaria pensar que hi ha espanyols que es pregunten el perquè de no demanar euroordre de detenció als diferents Estats on fins ara han actuat el Govern legítim català si els seus crims son tant clars. La resposta es clara, el món democràtic no va en la mateixa direcció que Espanya i la evidència es molt clara.

Tornant a les cares dels assistents a l’acte reflectien la vergonya de veure que un Estat membre de la Unió Europea en nom de la unitat era capaç de mostrar la seva cara més negre i autoritària exercint la violència, la repressió i ensenyant tot un sistema sense separació de poders per perseguir uns representants del pobles que simplement havien complert amb el mandat del poble i posteriorment inventant un relat amagant i distorsionant la vergonya dels ostatges polítics i la condemna de la llibertat d’expressió o reunió entre d’altres a la població catalana amb la mateixa actitud que la Dictadura de fa més de 40 anys, per cert mai condemnada.

En definitiva, recollint suport internacional que si volem que finalment sigui exercit, també caldrà un gest per la nostra part que crei aquest context. El 27 d’octubre era una oportunitat que vam deixar passar i ara tard o d’hora caldrà arribar en aquest punt per comprovar que comportar-se com un Estat autoritari i reprimir la ciutadania no pot sortir gratis en la part del món que ens trobem o això espero.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.