PENSAR COM UN ESTAT
Coincideixo, i trobo interessant aquest article de Francesc Puigpelat sobre la visió de Donald Trump i la relació amb Catalunya. Crec que en el moment del procés on ens trobem cal pensar ja com un Estat i deixar aquest progressisme naif i caducat al calaix que a molts els caracteritza. Sabem perfectament que un cop fet i guanyat el referèndum, entre d’altres coses caldrà una validació internacional. Un reconeixement que sobretot i en una primera onada ens convé sigui dels Estats més poderosos i influents del planeta per fer de pont amb molts altres. Estats Units es clau per aquest reconeixement, i per tant preferències a banda caldria explicar el nostre missatge al president americà que com es diu a l’article pot ser coincident amb els seus interessos, i aquí es on hem d’anar a fons sense cap angunia. Un Estat es egoisme i interessos propis per damunt de tot, no es una ONG i cal aquest canvi de mentalitat més aviat que tard.
Al procés li cal Trump
Francesc Puigpelat
Si deixem de mirar-nos al melic i valorem les primeres setmanes de Donald Trump en la perspectiva global i dins d’un ampli context històric, descobrirem que representa una oportunitat molt interessant per al procés català. Més enllà de les mesures anti-immigració, Trump està esbossant el que pot ser una nova era pel que fa a la posició dels Estats Units al món, cosa que haurà de definir les polítiques internacionals a nivell global. Perquè ens entenguem: Trump està fent marxa enrere de bona part de la política americana del 1945 ençà.
El que afecta més a Catalunya és la qüestió de la UE. Els Estats Units havien afavorit sempre la integració europea. Ara, en canvi, com a producte de la seva filosofia anti-globalització –que, cal recordar-ho, és la de la CUP- s’està retirant de tots els tractes de lliure comerç i està fomentant activament la disgregació de l’espai econòmic únic que ara és la UE. Per això ha donat ple suport a Theresa May i al Brexit. I per això dóna tant de peixet a Putin: per fer la pinça americano-russa sobre el continent.
En aquest context, cal valorar una cosa: ¿no li interessaria a Trump donar suport a la independència de Catalunya, com a falca i com a element desestabilitzador de la Unió Europea? La pregunta no és ociosa. Crec que cal pensar-hi una estona. I crec que Romeva ho hauria de considerar. Catalunya no és a l’agenda de Trump, però seria interessant que algú l’hi presentés. Podríem endur-nos la sorpresa que li interessés recolzar el procés per crear mala maror a Madrid, París, Brussel•les i Berlín. I, si fos així, bingo!
Ara bé: s’explorarà aquesta possibilitat? em temo que no. La societat catalana és tan visceralment i radicalment progre i anti-Trump que la simple possibilitat de demanar-li un favor els causaria mal de panxa a la CUP, a ERC i fins i tot al PDECat. Són tan progres, tots! Són tan antiamericans! Tan purs! Aquest és un dels problemes del procés: els independentistes, en general, som molt, però que molt naïfs. Mentre que el que ens caldria per arribar a ser un Estat de debò és tot el contrari: cinisme a dojo.
El contrast és evident. Mireu fins on arriba el cinisme, a Espanya. És clar: ells són un Estat i saben que els Estats moderns és fonamenten en el pur maquiavel•lisme. Els espanyols no tenen cap escrúpol: es carreguen un fiscal general de l’Estat perquè no volia emprendre accions contra Artur Mas i després diuen que cal confiar en la “independència de la justícia”. I milers d’exemples més. N’hem d’aprendre molt, dels espanyols. Ells sí que en saben, de ser un Estat.
I, si un dia n’aprenem, anirem corrents a pidolar a Trump.