EL PROCÉS NO TE ATURADOR
De cara al cap de setmana, una dosi d’optimisme, els fets no son balders, la determinació del Govern legitim català de moment es fora de dubte. Un exemple com la reunió amb els Consols es una prova, però veiem que el full de ruta es va desplegant tot hi les amenaces judicials constants espanyoles. La feina va endavant i de moment el procés segueix el seu curs que ha de desembocar més enllà de picabaralles interessades o polemiques que van sorgint en la decisió de la creació de la República Catalana.
El procés no té marxa enrere
Pere Gendrau
En aquest país tan acostumat a l’autocrítica –a vegades, en excés- sorprèn que les coses vagin bé. Però hi van. Malgrat aquella tendència tan habitual i tan nostra de pensar que el Govern, tot i dir-se independentista, ho ha de demostrar. Aquest dijous, al Palau de la Generalitat, es va fer una demostració de fe en el procés inqüestionable. Enmig de l’ofensiva estatal per suspendre la conselleria d’Afers Exteriors, l’executiu va convocar els diversos cònsols que hi ha establerts a Catalunya per dir-los que això de la independència va de debò.
“Volem seguir contribuint a la millor Europa com un estat independent”, assegurava el president, Carles Puigdemont. I més d’un dirigent estatal, i més d’un membre de l’establishment que no vol que res canviï devien obrir els ulls com unes taronges. Per la seva banda, el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), Albert Royo, explicava a NacióDigital que en tres anys ja han accedit a think tanks internacionals per explicar el que s’està fent al Principat, a més d’altres fites com publicar articles als principals mitjans internacionals.
És normal que sorgeixin els dubtes, perquè crear un estat nou és una cosa que no es fa cada dia. I encara és menys habitual si no es fa a partir d’un conflicte bèl•lic. Però l’acte que van dur a terme a Palau i el missatge que s’hi va traslladar és inequívoc. Si aquesta determinació es trasllada a les lleis de desconnexió, a la sostenibilitat del Govern i al dia de convocar la consulta final, és difícil que tot plegat quedi en foc d’encenalls. Amb aquesta actitud, el procés no té marxa enrere.