ALBERT CORTES MONSERRAT

Una nova plataforma en marxa, amb el nom de Libres e Iguales, tant “libres” que el seu objectiu bàsic es ser un lobby de pressió per evitar qualsevol negociació sobre la sobirania de Catalunya. Ni tant sols accepten reformes a la Constitució, ni terceres vies, ni res. Simplement imposició pura i dura i una visió de la democràcia restrictiva i sense cap tipus d’obertura mental i social.

Una nova plataforma espanyolista presentada a bombo i plateret davant el Congrés dels Diputats a Madrid, negant com esmentava qualsevol opció per Catalunya.  Una representació formada per personatges com: Adolfo Suarez Aillana, Mario Vargas Llosa, Albert Boadella i Joaquin Leguina entre d’altres. Diuen que no plantegen cap solució a la independència, i rebutgen consulta i reformes amb la idea de que el nacionalisme no vol ser encaixat a Espanya, i el consideren una ideològia de guerra.

Es alarmant veure com grinyola la teòrica democràcia espanyola, que veu com davant demandes legítimes, pacífiques i demòcratiques sorgeixen moviments com aquests de caràcter feixista i negant les llibertats i drets de les persones en nom de la idea de la unitat d’Espanya per damunt de les persones.

Neguen fins hi tot el diàleg, i qualsevol altre via per modificar la situació catalana dins la plena legalitat espanyola, s’aferren a un text constitucional que gairebé 40 anys més tard segueix intocable sense data de caducitat. Els noms de les persones que els integren ja parlen per si sols, persones amb clares mancances democràtiques que simplement rebutgen que una part molt impotant de la societat catalana te una reclamació concreta, i que apart una encara molt més majoritària vol passar per les urnes com en democràcia seria normal fer les coses.

Consideren el sol fet de decidir en democràcia i per la gran força del vot una ideològia de guerra, francament demencial i ens diuen que el nacionalisme no vol ser encaixat, com si això fos una obligació pels segles dels segles i per damunt de l’opinió del poble, teòricament el que ha de gaudir de l’última paraula en una democràcia plena i que lògicament no defensen els “libres e iguales”.

En definitiva, el tema “iguales”, suposo que es refereixen els que accepten les seves normes sense cap altre pretensió, i el de “libres” deu ser un privilegi que s’atorguen en exclusiva i que poden negar a qui vulguin.