Aquest dimecres ha arribat el dia que el Parlament votarà la prohibició definitiva d’aquest espectacle irracional, sagnant, i fora de lloc, anomenat pels seus defensors l’art del toreig, i portat a debat per la ILP amb prop de 200 mil signatures. Sembla que la votació serà ajustada,i la llibertat de vot de PSOE-C i CIU deixa la porta oberta a qualsevol resultat. Els seus defensors sembla han oblidat la seva consciència ètica, i han apel·lat al tema identitari com a bons ultres nacionalistes que son, barrejant tots els conceptes per justificar la barbàrie, en un segle on ja no li correspon existir.
La situació son els vots favorables a la abolició d’Esquerra i ICV, els contraris del bloc PP i Ciudadanos, i la llibertat de vot de PSOE-C i CIU. La majoria socialista sembla que votarà a favor de la tortura, però la llibertat ha permès que alguns diputats puguin votar contra el maltractament. Pel que fa a CIU sembla que la majoria es antitaurina, però els 14 diputats d’Unió podrien salvar les curses de toros.En l’acceptació de la ILP el resultat va ser de 67 a 59 per acceptar-la a tràmit. Els empresaris taurins sembla que continuen la seva croada per salvar el negoci, i persones com el president de la cambra Ernest Benach, recorden que a Canàries es van prohibir i ningú va dir res, per tant no es pot portar aquest debat a una lluita Espanya contra Catalunya, ja que aquest no es el tema.
La legislatura acabarà amb aquest debat, que francament dona idea del tipus de debats que encara hem de suportar amb el model democràtic de l’estat espanyol, en aquest segle discutir sobre si tortura a un animal es correcte o no ho es no te massa sentit, qualsevol societat civilitzada sap dels drets de les persones guanyats amb moltes lluites durant molts segles, dels drets dels pobles a decidir per ells mateixos si una majoria ho demana, i dels drets dels animals que conviuen amb nosaltres en el planeta. De totes maneres les societats que no han arribat a aquest grau de maduresa com l’espanyola, encara mediatitzada per una dictadura sagnant, que simplement amb la mort del dictador va fer un traspàs de papers, però no va cedir el poder, i que el model de societat ha seguit els mateixos passos, passen coses com aquesta. Un espectacle denigrant per la persona mateixa ha passat a ser pels seus defensors, empresaris a banda, una qüestió d’essències patriòtiques, ja que moralment no hi ha arguments, i que en el cas de Catalunya, enemic a batre per preservar aquest imaginari indissoluble com diuen ells d’unitat per damunt de tot, i esborrament de qualsevol identitat diferent que posi dubtes al seu projecte.
Crec que en qüestions sobre tot ètiques o morals com aquestes, la llibertat de vot es imprescindible en tots els partits, ja que no es pot manllevar la llibertat individual de pensament en benefici d’uns interessos ocults. Els 135 diputats tenen que obrar en conseqüència, i fora de cotilles de partits, optar per la defensa de la tortura humana o animal tant se val, o de la prohibició en nom de la civilització més elemental, ja que la llibertat no es pot confondre amb tot s’hi val, com deia aquell, la llibertat d’un mateix acaba on comença la de l’altra.
Desprès d’una època tant miserable en el nostre arc parlamentari, no estaria gens malament acabar fent un pas endavant en la nostra civilització, prohibint aquesta barbaritat, i deixar que aquests nacionalistes espanyols es quedin sols defensant el que no te cap argumentació possible.