La Conselleria d’Igualtat de la Generalitat de Dalt ha tingut la pensada d’adreçar-se per carta als ajuntaments recordant-los que no poden prohibir la pràctica del topless a les piscines públiques de la seva competència. És interessant remarcar com de malament han traslladat aquesta notícia els mitjans de comunicació (amb afirmacions com “ja es pot fer topless” o “adeu
Acabo d’assabentar-me de la mort de Quim Vendrell i Moreno. Amic tarragoní amb qui compartia franja generacional i idels polítics, vinculat a l’Arxiu del Port de Tarragona i notable fotògraf, m’ha colpit la seva sobtada desaparició. Fins sempre, company! [A la imatge: foto feta per Quim Vendrell; representa la botiga La Violeta; extreta de la
Deixant de banda la seva posició contrària a la unió dels tramvies per la Diagonal, Xavier Trias era el meu candidat preferit per a l’alcaldia de Barcelona. S’ho mereixia pel seu tarannà personal, per la seva trajectòria política, per la posició ideològica que representava i pel resultat electoral obtingut, de manera que és fàcilment comprensible
El fenomen “Sílvia Orriols” em ve completament de nou. Les primeres notícies em van arribar amb les reaccions de l’opinió pública (és a dir, de les xarxes) després de saber-se els resultats de les eleccions municipals de fa dues setmanes, unes reaccions que basculaven entre la indignació i la incomprensió. Sabia de l’existència del Front
No sóc d’alegrar-me públicament de les desgràcies dels altres, encara que siguin merescudes. Concebuda com un plat de sopa que es menja fred, la satisfacció que s’experimenta no deixa de ser en el fons una petita rebequeria personal de trajectòria ben curta, que no beneficia a ningú. També hi va el meu caràcter, és clar,
Deixant de banda l’extemporània i innecessària presència d’ETA (de les seves restes, millor dit) per espuris interessos partidistes, sens dubte que el que ha dominat el debat en aquestes eleccions municipals i autonòmiques és la proliferació d’irregularitats i escàndols en el procés de vot per correu en diferents indrets de l’autodenominada “democràcia exemplar”. Avui, jornada
Celebrada i recordada pel·lícula de Francesc Bellmunt del 1978, un any ben significatiu. El títol no enganya, el film fa referència a un grup d’amics que es reuneixen en un casalot per celebrar-hi una orgia. Naturalment, l’assumpte sexual més o menys explícit no deixa de ser l’excusa per plantejar altres temes d’alguna manera relacionats, les
Ha entrat a casa la darrera novetat de les andròmines domèstiques: una fregidora d’aire, és a dir sense oli. D’antuvi presenta diversos i inqüestionables avantatges, com una cocció més saludable, estalvi d’oli, fàcil neteja i, el que és més important per a un pocatraça com jo, molt fàcils de manipular: dos botons, un per al
Enfilem el darrer tram de la Rambla, el més proper al mar. Per la banda esquerra comença el segment més concorregut de tota la via, quan fa intersecció amb els carrers Sant Francesc, Hospital (oficialment, Comte de Rius) i Sant Agustí, els dos darrers de vianants i molt comercials. Hi trobarem primer l’OMAC, les oficines
Seguim ascendint per la Rambla Nova (o la Rambla, a seques). Ens havíem quedat a la Font del Centenari. A l’esquerra, el primer que ens trobarem d’interès és l’edifici noucentista de la Cambra de Comerç, anteriorment seu de la ignominiosa comissaria de la policia espanyola. Segons m’acabo d’assabentar, és el primer lloc de Tarragona on
[Amb aquests tres apunts dedicats a la Rambla Nova de Tarragona dono per conclosa la sèrie iniciada el 2008 sobre les vies urbanes de la meva antiga ciutat d’adopció] És espina dorsal de la ciutat, eix comercial, passeig sempre concorregut i principal punt de referència urbanística: la Rambla Nova és la via tarragonina més important
El paraninf de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria fou l’escenari ahir al vespre de la presentació de Benito Pérez Buñuel, el primer llargmetratge de Luis Roca, una novadosa barreja de documental, no ficció i pel·lícula d’animació que posa en contacte, fins a fondre’ls en un sol personatge, Benito Pérez Galdós (fill de la
L’Abadia de Montserrat ha decidit començar a cobrar en alguns casos una entrada per accedir al recinte religiós. Amb aquesta mesura es pretén tant evitar les aglomeracions de visitants en determinats moments del dia com obtenir uns ingressos extres que, presumiblement, haurien d’anar destinats al manteniment i millora materials del mateix recinte, inevitablement degradat per
¿És possible que algú, llegint el meu apunt del dia 25, cregués realment que em disposo a emprendre físicament la famosa Ruta 66 nord-americana, encara que sigui sense moto? Doncs sí, algú ho va interpretar així. Però no és el cas. Ho lamento, no es tractava ni d’una broma (això només ho hagués fet un
Avui començo la meva particular Ruta 66. Experimentada per alguns, imaginada o anhelada per molts, la mítica ruta nord-americana se’ns apareix com una mena de Camí de Sant Jaume d’alta volada, de proporcions exagerades, tel·lúrica i inhòspita, no ben bé espiritual. Com la seva germana ibèrica constitueix una feliç combinació d’individualisme, llibertat i aventura. Del