Han passat quatre dies des que va començar aquest enrenou de Can Vies i segueixo sense saber massa bé com enfocar el tema ni quin és el meu posicionament exacte. Intentem-ho, però. Una cosa és Can Vies i una altra tot el que ha passat després de complir el manament judicial de desallotjament. Jo no sabia què
El president del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, opina que el seu partit el que necessita en un moment com l’actual, després de la nova sagnia de vots soferta, és un congrés extraordinari perquè sigui realment un partit “d’esquerres, catalanista, feminista i verd” (per aquest ordre). És que no ho era ja? És encomiable
Sí, hem pogut. Convergència i Unió ha lograt aguantar el tipus, a pesar de menjar-se tots els marrons, com va dir el president Mas en col·loquial expressió. Esquerra Republicana ha aconseguit per fi, i ja s’ho mereixia, tornar a ser la primera força des dels temps de la República. Iniciativa també ha incrementat el seu percentatge de
Vam començar la jornada electoral amb el Festival d’Eurovisió i l’acabem amb un altre esdeveniment europeu, la final de la Champions. Figura que aquest també hauria d’unir pobles i ciutats però aquest any, almenys per a un servidor, més aviat ha servit pel contrari vist el resultat de tots conegut. I consti que a mi
Sembla que fos ahir i mira, ja s’acaba la campanya electoral. Potser no ha estat tan tediosa com feia preveure el seu objectiu final: enviar a Brussel·les (o a Estrasburg, jo ja em perdo) una gran varietat de personatges, desde eficaços representants de la societat fins a vells elefants a la recerca d’un retir daurat
Ara resulta que a les xarxes s’insulta, s’amenaça i es falta el respecte a la gent. Quin descobriment: no en fa de dies, ni anys que se sabia i es denunciava. Ha calgut esperar a uns lamentables tuits després de l’assassinat (sembla que per motius no polítics) de tota una presidenta de Diputació espanyola perquè
L’aula magna de la Rovira i Virgili de Tarragona ha estat escenari, novament, d’un acte polític de signe sobiranista. En aquesta ocasió, Esquerra hi celebrava el seu míting electoral i hi he volgut estar present. Personalment, ha estat un esdeveniment especial: per primera vegada en molts anys assistia a un acte electoral d’un partit en
A l’equador de la campanya electoral (inevitable tòpic dels mitjans de comunicació) sembla arribat el moment de fer una primera jornada de reflexió, prèvia a l’oficial, aquella que no serveix per res des que la xarxa funciona a tot gas i et permet seguir rebent inputs propagandistes de les formacions més variades. Formacions més variades,
S’ha acabat el patir a can Barça per aquesta temporada. Adéu a la darrera copa que quedava per guanyar. Algú ha dit, a la vista de com anava l’equip els darrers mesos i de les inesperades ensopegades dels rivals, que el Barça guanyaria la lliga sense voler-ho. Això i el reguitzell de males notícies, esportives o no,
Un dels candidats a les properes eleccions europees, crec que Ernest Urdasun (ICV), va dir no fa gaires dies que “calia parlar menys de la senyora de Terrassa i més dels problemes dels ciutadans”. Cito de memòria. Que no se n’ha de seguir parlant? I tant si se n’ha de parlar! No perquè un safareig local
Europa és un mot certament polisèmic, territorialment parlant, i això dóna molt de joc. Juguem-hi una mica, doncs. Segons vam estudiar a geografia de primària, i m’imagino que ningú no ho ha canviat (encara que amb tants plans d’estudis mai se sap), Europa és un continent rodejat pels oceans Àrtic i Atlàntic, el Mar Mediterrani
El primer dia de campanya electoral va coincidir amb el Dia d’Europa. El segon, curiosament, també està marcat en vermell en el calendari del continent: avui es celebra el Festival d’Eurovisió. Poca broma amb el més que cinquentenari, friqui i autoparòdic esdeveniment musical, perquè ha fet més per la unió dels europeus que tots els
Avui és 9 de maig, el Dia d’Europa, que per pura xiripa coincideix amb la primera jornada de la campanya electoral al Parlament Europeu. Excel·lent ocasió per començar una sèrie d’apunts dedicats tots al continent, a la visió que en tinc de tot el que l’envolta i a la pròpia campanya electoral. Sóc europeu. Em considero
El proper cap de setmana a Tarragona qui s’avorrirà serà ben bé per que voldrà. Heus aquí algunes de les propostes ben diverses per passar l’estona: * Tarraco Viva, el consolidat festival de la romanitat, arriba a la seva XVI edició, dedicada enguany a la figura de l’emperador August. Entre molts atractius, al Recinte Firal es
Com a continuació del cicle de conferències de fa justament un any, que es va presentar amb el nom Visió Exterior de Catalunya com a Nou Estat d’Europa, enguany es presenta el nou cicle, ja evolucionat pels darrers canvis político-socials del nostre país, amb el nom La Catalunya que ve. L’objectiu del cicle és debatre sobre