Doncs sí, de nou ha arribat a ploure per Sant Jordi. Aquesta tarda un ramet, poca cosa. Parlo de Tarragona, no sé altres llocs. El matí ha estat fred però lluminós i la Rambla de la meva antiga ciutat d’adopció lluïa, com cada 23 d’abril, una festiva animació a càrrec d’un pacífic exèrcit de ciutadans
Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d’ara ni els qui vindran; els d’ara, per fer patxoca al costat de l’alt patró, els qui vindran,
“És que Sant Jordi és un dia molt estressant” ha deixat anar una senyora rere meu, a la cua de la caixa de la llibreria on he fet la compra que pertoca avui. Doncs sí, ho és. Estrès el que provoquen les multituds a la Rambla de Tarragona (i a la resta de rambles, passeigs
Dimecres passat. L’escenari fou una coneguda cadena de cafeteries, no en faré publicitat, que es caracteritza per preguntar el nom al client quan aquest fa la comanda. L’empleat escriu el nom al got de cafè i serveix perquè el personal s’adreci a la clientela pel seu nom de pila, creant així un clima d’aparent cordialitat
Segon i últim sant amb limitacions sanitàries. Amb seminormalitat, com ha repetit no sé quantes vegades la Raquel Sans (crec que era ella) al Telenotícies. A Tarragona els condicionants s’han limitat a un tancament de les coques de la Rambla amb aquelles cintes de plàstic que posa la policia quan hi ha un crim o
Què dir del Sant Jordi d’enguany? Confinats a casa, cansats d’estar-hi, amb presos polítics, amb l’expectativa d’una crisi econòmica sense precedents… Sant Jordi no arriba en el millor dels moments. Només la situació que estem vivint, radicalment diferent a qualsevol anterior, confereix a aquesta Diada un tel d’originalitat i de novetat, posats a trobar-hi alguna
Avui no serà un Sant Jordi com el d’altres anys. Tenim presoners polítics, entre ells tres Jordis, que no podran celebrar la seva (la nostra) onomàstica acompanyats dels éssers estimats. Tenim exiliats, entre ells el president, que no podrà presidir la benedicció de roses a Palau. Tenim, en fi, un estat que ens recorda, amb
Al moment de començar l’apunt d’avui sobre Sant Jordi (sense massa idea de què posar-hi, la veritat) un “clinc” del mòbil m’avisa d’un missatge de Whatsapp. Entre ahir i avui aquesta eina ha treballat especialment, com és comprensible. Fins a vint-i-sis m’hi he trobat aquest matí, entre felicitacions personals, desitjos col·lectius de gaudir un bon dia