Nacio Digital | Actualitzat el 21/05/2012 a les 23:10h
La fidelitat de Pep Guardiola
L'entrenador del FC Barcelona ha rebut el premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística 2012
Santiago Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa
"Si ens critiquen per fer servir el català és que ho fem bé", ha dit Pep Guardiola en rebre el premi Ramon Aramon a la Lleialtat Lingüística 2012. L'entrenador del FC Barcelona ha estat considerat pel jurat com una persona que ha posat la seva notorietat al servei de la notorietat social del català i li ha reconegut la fidelitat a la llengua en tots els àmbits de la seva activitat professional.
L'entrega del premi s'ha fet a la Ciutat Esportiva del Barça. Allà, sobre la gespa, Ramon Sangles, director de la revista Llengua Nacional, ha recordat que "l'expressió llengua nacional és de Pompeu Fabra" i que l'associació que porta aquest nom "crida el nostre poble a fer de la llengua catalana el mitjà de comunicació natural i espontani, a expressar-se sempre i pertot en català, per coherència i fidelitat a la història i cultura d'aquestes terres".
Un altre dels membres del jurat, Núria Aramon, ha recordat la trajectòria de Ramon Aramon i Serra, la personalitat que va associada al premi. En aquest sentit, ha fet un paral·lel entre la figura del jove Aramon, afeccionat al futbol i migcampista amateur, i la del savi que va portar "la llengua i la cultura catalana a les principals universitats europees, el món de l'època", a més de concentrar "els esforços en el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, que havia aconseguit fer créixer. Sempre, amb una gran dedicació i molta tenacitat".
Santiago Espot, portaveu del jurat, també ha volgut ressaltar "la valentia de Pep Guardiola, que ha fet un Barça guanyador i, en conseqüència, ha aportat valor a la llengua catalana. Ara, a tot el món, saben que l'idioma del Barça és el català".
Llengua Nacional lliura a Pep Guardiola el premi a la Lleialtat Lingüística
El guardó consisteix en un peix fet amb trencadís de ceràmica i amb les quatre barres al llom i serà lliurat a Pep Guardiola aquest dilluns a la tarda a la ciutat esportiva del FB Barcelona
19.05.2012 - 00:05 - Països Catalans
L'encara entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, rebrà dilluns a la tarda el premi Ramon Aramon i Serra a la Lleialtat Lingüística que atorga l'entitat Llengua Nacional en reconeixement a les persones que s'han distingit en la defensa i el conreu de la llengua catalana.
Ramon Sanglas, president de l'entitat i editor de la revista amb el mateix nom, apunta que aquest premi ha de servir "per a donar relleu a la llengua", i considera que Pep Guardiola n'és mereixedor perquè "sempre s'ha mostrat molt ferm en l'ús del català i li ha donat suport", al temps que "mai ha amagat la seva condició de català".
El guardó, que consisteix en un peix fet amb trencadís de ceràmica i amb les quatre barres al llom, serà lliurat a Pep Guardiola aquest dilluns a la tarda a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Aquest guardó, que es va lliurar entre els anys 1993 i 1995 i ha estat ara recuperat, es va constituir en homenatge a Ramon Aramon i Serra, la persona que "va salvar l'Institut d'Estudis Catalans i la llengua durant la dictadura", segons Sanglas, que apunta que el que va ser reconstructor de l'IEC després de la guerra "va salvar la documentació amagant-la en un pis de la Gran Via de Barcelona".
Francesc Ferrer i Gironès (1993); el bisbe de Solsona Antoni Deig (1994) i el cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas (1995) eren fins ara els tres premiats a la Lleialtat Lingüística. El jurat del premi, presidit per Sanglas, ha estat integrat per Víctor Alexandre, Núria Aramon, Rosa Calafat, Toni Ternell, Santiago Espot, Josep Cubells, Jaume Vallcorba i Salvador Cot.
Roben la bandera espanyola de Sant Pol de Mar per tercer cop
Moment en què es va substituir la bandera espanyola de Sant Pol de Mar per una estelada. Foto: Norma Vidal.
La bandera espanyola que penja de la façana de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar (Maresme) ha tornat a desaparèixer aquest dissabte. Només quatre dies després de penjar-la, uns vàndals l'han robat. Aquest és el tercer atac que pateix la bandera espanyola de Sant Pol en només tres mesos. Primer la van cremar amb el llançament de pilotes de tennis en flames i una altra vegada anterior també l'havien robat. El rebuig a la bandera s'ha fet palès al municipi després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligués el consistori a complir amb la Llei de Banderes i, per tant, a penjar-hi l'espanyola. En aquest Ajuntament mai abans s'havia penjat del balcó aquest símbol.
A finals d'abril l'Ajuntament de Sant Pol va donar compliment a la sentència del TSJC que, arrel de la denúncia d'un exregidor, l'obliga a penjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament. No va arribar a onejar ni una setmana, ja que uns vàndals van cremar-la durant una nit mitjançant el llançament de pilotes de tennis en flames. Aquella mateixa setmana, abans de l'atac, ja ho havien intentat una altra vegada.
Posteriorment, quan la bandera es va restituir el mes d'abril un vàndals van robar-la, aprofitant que la bandera, de grans dimensions, era fàcilment accessible des del carrer. Arrel dels fets, l'Ajuntament va decidir 'protegir' les banderes, posant-les més petites i penjant-les més amunt, perquè no fos tan fàcil accedir-hi. Tampoc això ha funcionat.
L'alcaldessa, Montserrat Garrido, s'ha quedat molt sorpresa en veure que la bandera ha tornat a desaparèixer: "M'ha trucat el regidor de Governació per dir-m'ho i pensava que era una broma", assegura. Garrido té previst reunir-se dilluns amb els comandaments de la Policia Local per trobar una explicació als fets: "No entenc com l'han robat. Enfilar-se fins a dalt de tot és molt difícil", explica bocabadada.
CATALUNYA ACCIÓ PRESENTA LA CAMPANYA “XIULA PER LA INDEPENDÈNCIA”
Catalunya Acció, impulsora de la xiulada de Mestalla d’ara fa tres anys durant la final de la Copa del rei espanyol entre el FC Barcelona i l’Athlètic de Bilbao, ha presentat la campanya “Xiula per la Independència” emmarcada en la propera final de Copa del proper dia 25 de maig entre els equips català i basc.
Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha explicat que “no es tracta només de xiular l’himne d’Espanya o la figura del Borbó o del seu successor Felipe”. Es tracta “de xiular en positiu, a favor de la independència dels catalans, i fer saber al món el conflicte nacional entre Espanya i Catalunya aprofitant el ressó internacional d’aquest partit de futbol”.
Espot ha declarat que xiular com a protesta forma part de la llibertat d'expressió més elemental. En aquest sentit ha recordat que la denúncia que la "Fundació Denaes para la Defensa de la Nación Española" li va posar a ell personalment al 2009 a la Audiencia Nacional, després de promoure la xiulada a Mestalla, va quedar totalment desestimada per considerar-se un dret fonamental.
Santiago Espot també ha defensat que "promoure aquesta xiulada no és cap provocació, i els independentistes aprofitarem qualsevol ocasió, qualsevol oportunitat, qualsevol forma democrática per a defensar el nostre ideal d'independència". En aquest sentit ha dit: "No és una provocació que vulguin eliminar el català com a llengua vehicular única de l'ensenyament a les escoles de Catalunya? No és una provocació que vulguin marginar el català a les escoles de València, de les Illes i de la Franja? No és una provocació que des de Madrid ens privin de decidir sobre el nostre futur nacional? No és una provocació que prohibeixin que Catalunya jugui en competicions internacionals? No és una provocació que pretenguin que l'aeroport de Barcelona es converteixi en un aeroport regional de segona divisió? No és una provocació que ens robin 20.000 milions d'euros cada any dels nostres impostos mentre cada dia més famílies catalanes s'empobreixen? No és una provocació tot el tracte i humiliació que els catalans rebem per part d'Espanya?"
Finalment, Santiago Espot, ha fet una crida a tots els catalans a xiular per la independència de la nostra nació, ja siguin a Barcelona, a València, a Perpinyà, a la Franja, a les Illes, o a l'estranger veient el partit en directe a Madrid.
En la conferència de premsa també s'ha presentat el vídeo de promoció de la campanya, basat en cinc idees força:
la llengua, la llibertat, les seleccions, el robatori i l'Estat Català independent,
i que porta com a música de fons el bell "Cant de la Independència".
Us fem saber que ahir vam enviar als mitjans de comunicació la nota següent:
Senyors / Senyores,
Ens plau adjuntar la següent convocatòria de roda de premsa de CATALUNYA ACCIÓ en relació a la campanya“Xiula per la Independència!”, de cara a la propera final de la Copa del Rei de futbol.
Moltes gràcies per la seva atenció.
CATALUNYA ACCIÓ - Premsa - Tel. 620330070
CONVOCATÒRIA – RODA DE PREMSA
Catalunya Acció, amb motiu de la final de copa el proper dia 25 de maig a Madrid entre els equips de l’Athletic Club de Bilbao i el F. C. Barcelona, presentará el proper divendres dia 18 de maig la campanya “Xiula per la Independència!”.
En el decurs d’aquesta convocatòria, el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, exposará als mitjans de comunicación les raons i objectius d’aquesta campanya.
Lloc: Sala d’actes col.legi periodistes de Catalunya (Rbla. Catalunya, 10. pral. 08007 Barcelona)
Vegeu també el document adjunt Catalunya serà intervinguda.
DIA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A ELNA
Us adjuntem uns documents (Dia de la memòria 2012, menú 2012) relatius als detalls de la jornada de memòria històrica que estan preparant els nostres compatriotes d'Elna, Catalunya del Nord.
Del Mas "pastanagues electorals" al Mas "talòs i cops de cap contra la paret" mentre Catalunya s'enfonsa en la pobresa i ell es ven el patrimoni dels catalans que ens el compraran amb els nostres diners que ens han robat!
Notícies de Vilaweb: Dimecres16.05.201222:58
Mas: 'Espanya dirà que no al pacte fiscal'
Entrevistat per 8tv, el president de la Generalitat ha expressat els seus dubtes sobre la possibilitat de pactar un nou sistema fiscal amb el govern espanyol
El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha declarat escèptic sobre la possibilitat que el govern espanyol li accepti bé la seva proposta de pacte fiscal: 'Segurament que Espanya dirà que no al pacte fiscal.' Per això no dubtarà gens a convidar la gent a participar en la constitució d'una hisenda pròpia de Catalunya: 'Em veig convidant la societat catalana a reclamar una hisenda pròpia', ha dit en una entrevista de 8tv.
També ha confessat que no volia anunciar una quarta retallada, però s'ha justificat dient que no era ell qui ho podia decidir, perquè ara les imposen des de Madrid i de Brussel·les. A més, ha assegurat que Catalunya es podia permetre l'estat del benestar que s'havia aconseguit 'i una mica més': 'Catalunya produeix prou recursos per a no haver de retallar.'
Per tant, a partir d'ara centrarà tots els esforços a fer realitat l'hisenda pròpia, 'per la via del pacte o de la decisió'. I encara que serà difícil d'incorporar alguns partits (al·lusió al PSC) a la proposta de model fiscal del govern, ho intentarà. Com ja va indicar fa un parell de setmanes, la societat 'haurà de fer un acte de voluntat i de pinya clara i de reclamació del pacte fiscal' abans de negociar-lo a Madrid.
Per una altra banda, diu que no li fa pas por explorar noves vies, i que sovint té ganes de 'tirar pel dret' i d'adoptar solucions més dràstiques en la relació amb Espanya, però que no és la seva manera de fer ni la del seu partit.
Santiago Espot tracta indirectament el Rei de "degenerat" (e-notícies)
Acte conjunt d'ERC, SI i RCAt per exigir el canvi de nom de la plaça de Joan Carles
-------------
El dirigent de Solidaritat, Santiago Espot, ha tractat el Rei Joan Carles de "degenerat" durant un acte conjunt d'ERC, SI i Reagrupament que tenia com a objectiu exigir el "canvi de nom" de la plaça de Joan Carles I "per una denominació més encertada com és plaça de la República Catalana".
Per a Espot, el canvi de nom "no seria cap acte radical, seria un acte assenyat, perquè estem segurs i convençuts que els barcelonins voldrien que aquesta plaça recordés aquelles persones que van defensar un ideal com és la República Catalana".
Espot ha afirmat que el Rei "ha demostrat, malgrat els 30 anys de propaganda fastigosa que li han fet, que és un simple descendent d'aquesta nissaga, que són els Borbons, que passaran a la història com uns degenerats".
----------- Extret de
Quico Sallés | Actualitzat el 14/05/2012 a les 13:37h
Espot: «Els Borbons són una nissaga de degenerats»
El dirigent de SI recorda que Espanya dedica carrers a "sicaris i escòria"
Santiago Espot a la Rambla Catalunya. Foto: Q.S./ND
"Si alguna cosa diferencia els catalans i els espanyols és el nomenclàtor dels carrers, a Espanya es dediquen vies públiques a autèntics sicaris i escòria com Millán de Astray". Amb aquesta premissa el membre de l'executiva de Solidaritat Catalana per la Independència,Santiago Espot, ha clamat contra els carrers i places catalans que dedicades a una "nissaga de degenerats com són els borbons".
En l'acte de petició conjunta d'ERC, SI i Reagrupament celebrat aquest matí per demanar el rebateig de la plaça Joan Carles I per el de plaça de la República, Espot ha recordat que l'Avinguda Joan de Borbó de Barcelona està dedicada a un "borbó degenerat que es dedicava agafar monumentals castanyes a base de Dry Martinis als bars d'Estoril".
Així mateix, Espot amb mostrada vehemència ha demanat a l'alcalde Xavier Trias que escolti les demandes dels partits independentistes perquè "seria un acte assenyat que els barcelonins i els catalans agraïrien malgrat 30 de propaganda fastigosa per. Convertir el rei Borbó en na mena de Winston Churchill".
----------
MANIFEST:
El passat 14 d’abril, coincidint amb la proclamació de la Segona República Catalana, un grup de ciutadans de Barcelona vam publicar als mitjans de comunicació una carta oberta adreçada a l’alcalde Xavier Trias. Com que ni l’alcalde ni cap membre del govern municipal s’ha pronunciat encara davant la nostra petició, però en el ple de l’Eixample del passat dimarts els representants de CiU van votar en contra del canvi de nom,hem decidit reiterar-la just un mes després. La carta oberta deia
“Excel·lentíssim Senyor,
El 12 d’abril de 1936 va ser inaugurat a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Gràcia el monument dedicat al republicà federal Francesc Pi i Margall. El projecte original dels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca consistia en un obelisc coronat per una escultura al·legòrica a la República, obra de l’escultor Josep Viladomat. Al peu de l’obelisc s’hi va situar un medalló amb l’efígie de Pi i Margall realitzat per Josep Pié.
El monument va romandre en aquest lloc durant la Guerra Civil fins que, amb l’entrada de l’exèrcit feixista a Barcelona el gener del 1939, l’escultura va ser desmuntada i el medalló retirat. Posteriorment al peu de l’obelisc s’hi va col·locar l’estàtua de la Victòria franquista, obra de Frederic Marés. L’estàtua de la República de Viladomat es troba avui desplaçada a la plaça Llucmajor.
El 30 de gener de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va retirar l’estàtua de la Victòria. La mesura suposava el compliment de la llei de la memòria històrica, que estableix la desaparició a l’espai públic dels símbols franquistes, tant en edificis de titularitat pública com privada.
Tanmateix, l’aspecte actual del monument, amb l’obelisc sol i un pedestal nu amb l’escut borbònic, donen al conjunt un aire molt desengaltat i decadent, al mateix temps que es priva una zona de la màxima importància turística i comercial d’una obra escultòrica de primera magnitud.
Per tant, els sotasignants, residents i veïns de Barcelona, demanem:
1r) Que s’ordeni la restitució de l’estàtua original de La República o, si no és possible, d’una rèplica idèntica, i es restauri el fris on hi havia la inscripció de la dedicatòria del monument a Pi i Margall amb la data de naixement i mort, i el medalló amb l’efígie del polític que encara es conserva.
2n) Que es canviï l’actual nom de la plaça –Joan Carles I– pel de República Catalana, màxima expressió de sobirania i democràcia que ha fet la nostra Nació des de la desfeta del 1714.
Confiant que un alcalde nacionalista i demòcrata com vós serà sensible a aquesta petició ciutadana, us saludem ben atentament,”
També agraïm volem agrair el suport de la plataforma Catalunya Sí, i el dels partits Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència.
Aprofitem l’avinentesa per recolzar públicament la tasca que la Comissió de la Dignitat està duent a terme per a la recuperació del monument a la República. De la mateixa manera, també donem suport a les entitats que han convocat el Cercavila per la República Catalana d’aquest proper divendres 18 d’abril. I felicitem l’Ajuntament de Berga per haver declarat “persona non grata” al malastruc descendent de Felip V.
D’altra banda, aplaudim la decisió del ple del districte de Gràcia, que elevarà a la comissió de nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona la proposta de canvi de nom de la plaça Joan Carles I. És una anomalia en el nomenclàtor barceloní que una persona viva tingui un espai públic dedicat, ja que les ordenances municipals estableixen que han de passar cinc anys des de la data de defunció del personatge per tal que es pugui imposar el seu nom a un vial.
Però a més, mantenir el nom del Borbó en un lloc tan destacat de la ciutat és una infàmia. Joan Carles de Borbó és un individu que ha mantingut una vida pública i privada gens exemplar. És rei sense haver estat mai sotmès a la voluntat de les urnes i deu la seva corona a un dictador, el general Franco, d’infaust record per a tots els catalans. Per si això fos poc, s’estenen greus sospites sobre la seva actuació en les activitats presumptament delictives del seu gendre, mentre gaudeix matant animals indefensos i portant, sense cap vergonya, una vida personal erràtica i dissoluta a expenses de l’erari públic.
Tanmateix, considerem que la proposta recolzada pels consellers graciencs d’ICV i PSC de canviar el nom del Borbó per Cinc d’Oros no acaba de ser adequada. De fet és una denominació popular però l’oficial era plaça de Francesc Pi i Margall. Amb tot, dir-se Cinc d’Oros tenia sentit quan a la cruïlla hi havia les cinc rotondes amb fanals modernistes que recordaven aquesta carta de la baralla. Però ara l’aspecte de la plaça és molt diferent i, si l’objectiu és recuperar el monument a la República, el nom més adient seria el de República Catalana.
Entenem que optar per aquesta designació seria fer un just homenatge a les repúbliques catalanes proclamades pel president Pau Claris el 1641, i pel president Francesc Macià el 1931. A més de glosar l’entitat política –la República Catalana- que en un futur proper ha de garantir la nostra llibertat nacional, progrés social i supervivència cultural.
Pels motius exposats -i davant el silenci municipal- demanem a les forces polítiques democràtiques, que facin arribar aquesta proposta als òrgans de govern de l’Ajuntament de Barcelona. El canvi de nom tindria un cost econòmic mínim. A nivell simbòlic i ètic, retirar per sempre més el nom de l’actual Borbó de la via pública, serà una acció decisiva en favor de la dignitat dels barcelonins i, per extensió, de tots els catalans.
El principi bàsic de la llibertat és la llibertat. Allà on entris n'has de poder sortir. Per això jo aposto per la Confederació dels Països Catalans. Sols aquesta confederació, mai amb Espanya!
Quan Catalunya ja sigui estat independent haurà de garantir aquesta condició per formar part d'Europa: poder-ne sortir quan ens convingui.
"Ploreu, ploreu ninetes!", un excel·lent article de la Mercè Escarrà, presidenta d'Escola en Català http://ow.ly/aP7oy Dedicat als polítics de poc caràcter que ens governen, que no paren de fer el ploramiques des de fa molts anys queixant-se del maltracte que rebem de Madrid, però que són incapaços de rebel·lar-se i trencar amb la injustícia. És la diferència entre un líder que va davant del poble i el defensa, i un demoscop que va darrera el poble esperant a que estigui madur per a aleshores pujar al carro.
Era previsible després de les eleccions generals espanyoles i amb la victòria absolutíssima del Partit Popular que la fúria centralista i -com és...
Era previsible després de les eleccions generals espanyoles i amb la victòria absolutíssima del Partit Popular que la fúria centralista i -com és públic i notori- anticatalana del nou executiu de Rajoy es traduïria ben aviat en mesures que dinamitarien la feble autonomia catalana. Tot i aquestes previsions, el govern de Convergència i Unió va decidir segellar un pacte estable amb el PP català, una unió que es va formalitzar amb nocturnitat i traïdoria a l'hotel Neri de Barcelona el passat mes de febrer.
Ara, l'ofensiva recentralitzadora del PP aixoplugada pel paraigües que li proporciona la crisi econòmica ha esvalotat el galliner de Palau, aliè -perquè no hi ha més cec que el que no hi vol veure- als plans per desballestar l'autonomia que el mateix Rajoy ja anunciava en campanya. La invasió i apropiació per part de l'estat espanyol de competències que ja estaven transferides -les poques que no va negar-nos el TC amb la funesta sentència de l'Estatut del 2010- ha portat al govern català a demanar l'empara a aquest tribunal, un tribunal al servei a vegades del POSE, a vegades del PP però sempre entregat a la causa centralitsta i uniformitzadora del Regne d'Espanya.
Per tant, ens venen dies d'espectacles patètics en els quals veurem arrossegar-se l'esclau davant de l'amo, un esclau que quan reivindica allò que anomena "voluntat de ser", no parla d'altra cosa que de la voluntat de seguir sent esclau i de jugar a tenir l'estat que no té i que ni es planteja tenir més enllà d'una calorada de cap de setmana. És denigrant que tot un president de la Generalitat enviï una carta al president espanyol explicant-li el greuge que patim els catalans amb els peatges i demanant la homogeneïtzació amb els de l'estat espanyol. És indigne que davant la invasió de competències en ensenyament -recordem que el ministre Wert ja ha decretat el nombre d'hores del personal docent pel curs que ve, la ràtio d'alumnes per aula, etc- la consellera Rigau no sigui capaç de plantar-se i dir-li al ministre espanyol que només el departament d'Ensenyament és competent i que farà cas omís al mandat ministerial. I és vergonyós que quan la vicepresidenta Sáenz de Santamaria amenaça amb privatitzar les televisions públiques que no redueixin el seu dèficit a zero, l'executiu català tanqui les emissions internacionals de Televisió de Catalunya per reduir despeses.
El govern d'Artur Mas torna al plor, a llepar-se les nafres i a demanar caritat tot dins les costures del marc constitucional i sense violentar la legalitat, no fos cas que l'amo s'enfadés. Aquesta setmana el portaveu del govern Quico Homs ha admès que hi havia poc marge - a hores d'ara els magistrats del TC es deuen estar revolcant per terra fent-se tips de riure- en un afany de voler seguir entabanant-nos a tots en aquesta autonomia de joguina. L'executiu català sap que no hi haurà pacte fiscal, que tampoc hi haurà hisenda pròpia i que el Tribunal Constitucional mai fallarà en defensa de les competències però segueix explicant contes a la vora del foc.
El lladre ha entrat a casa i el "govern dels millors" li demana educadament que no se li endugui massa coses i que com a mínim li deixi a la calaixera la medalleta de la iaia. També se l'endurà.
Catalunya Acció anima tots els catalans a convertir la xiulada de la final de Copa en una Gran Xiulada per la Independència de Catalunya
Santiago Espot, president de Catalunya Acció, creu que Juan Carlos "no s?atreveix a patir una altra sonora xiulada per part de catalans i bascos com fa tres anys a València"
10.05.2012 - 01:05 - Països Catalans
Catalunya Acció, entitat liderada per Santiago Espot i impulsora també de la xiulada contra Juan Carlos en la final de Copa de l'any 2009 ha manifestat la seva "satisfacció" per l’absència del monarca en la propera final de Copa del dia 25 entre el FC Barcelona i l'Athlètic de Bilbao i considera el fet "una victòria dels independentistes davant d'Espanya, gairebé sense baixar de l’autocar".
Tot i que la casa del Rei ha justificat la no compareixença de Juan Carlos al partit de futbol per la convalescència de la seva recent operació de maluc, Catalunya Acció ha manifestat per mitjà d'un comunicat que "no creu que aquesta absència sigui per aquest motiu" sinó que considera que la raó és "que no s’atreveix a patir una altra sonora xiulada per part de catalans i bascos com fa tres anys a València" i més tenint en compte que "la seva figura, i la de gran part de la seva família, està sota sospita de corrupció".
"La casa reial -continua el comunicat- sap perfectament que si Joan Carles de Borbó assisteix el proper 25 de maig a l’estadi Vicente Calderón els catalans i bascos presents a les graderies manifestaran la seva repulsa cap a la seva persona com a màxim símbol de l’Espanya que vol reduir al no res les nostres respectives nacions". A més, l'entitat assegura que amb aquest acte, el que fa el monarca és "deixar tot el pes de la protesta a l'esquena del seu fill Felipe". "Quin regal de pare!", ironitza el comunicat.
---------------
Joan Miquel Dalmau PratNo comparteixo aquesta iniciativa, després volem respecte per les nostres institucions i costums com nació. No fem amb els demés el que no volem per nosaltres. Aquestes xiulades i merdetes son de Pais de pandereta. Una mica més de serietat.
em sembla perfecte! a nosaltres se'ns pixen a sobre i ens falten el respecte constantment; proposo repartir xiulets a l'entrada de l'estadi. Joan Miquel, el teu argument només tindria sentit si Catalunya i Espanya fossin dos nacions indepen...Mostra'n més...
Joan, quan algú se't pixa a la cara o beus a galet o t'apartes. Si hi ha gent que preferiu seguir bevent pixats a galet, doncs endavant. El respecte per mi és una altra cosa i Espanya mai l'ha demostrat envers Catalunya, ni te'l demostrarà mentre segueixis ajupit com un esclau, confonent la dignitat, la protesta, la rebel·lio, amb merdetes. Si pensessis una mica entendries que l'important de la xiulada no és la pròpia xiulada, sinó el ressó internacional que projecta del conflicte entre Espanya i Catalunya (així és com ho interpreten des de l'estranger). La gent "seriosa" ja ens governa des de fa molts anys, i ja veus com ha quedat Catalunya: feta una piltrafa gràcies a la gent seriosa.
"Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poderperquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya." (S.Espot)
Aprofitem la convulsió
Històricament, els grans canvis sempre acostumen a produir-se en moments de gran convulsió política. Són aquells instants on aquelles estructures que semblaven inamovibles esdevenen vulnerables. Una altra característica d’aquestes situacions és la gran rapidesa amb les que es produeixen, gairebé de la nit al dia. Llavors, és quan aquells que persegueixen capgirar els esdeveniments tenen la seva gran oportunitat, sempre i quan tinguin la perspicàcia per veure-les i l’audàcia per encarar-les. És per això que ara Catalunya comença a tenir al davant una altra oportunitat per capgirar la seva història i esdevenir una nació independent.
Sens dubte la crisi econòmica embolcalla la política catalana, i cada vegada són més els que veuen que una Catalunya sense la rapinya que practica Espanya amb nosaltres no estaria en la situació actual. La protesta davant aquesta ignomínia anomenada oficialment “espoli fiscal” ha començat a materialitzar-se en la campanya contra els peatges sota el nom de #novullpagar. Aquest, a més, és un atac directe a la línia de flotació del poder financer de Catalunya (la Caixa és el màxim accionista d’Abertis) que col·labora passivament amb Espanya a perpetuar el robatori contra nosaltres. Quan un poble desafia obertament a la seva oligarquia tot és possible.
Tant o més tocat que el poder econòmicho està el polític. Fixem-nos sinó com ha quedat la màxima autoritat de l’estat desprès de la seva aventura africana. Tota aquella llefiscosa publicitat de la classe política i periodística adreçada a propagar les grans virtuts d’estadista de Joan Carles I s’ha demostrat una barroera enganyifa. Ara ha quedat clar que el cap de l’estat espanyol és un penques, exactament igual que tots els de la seva nissaga. La monarquia, esquitxada per tota mena d’afers tèrbols, és troba a la corda fluixa.
Mentrestant, el govern espanyol del PPaccentua la seva política colonial amb Catalunya i el govern Mas cada dia es veu amb menys marge de maniobra. Rajoy i els seus han deixat enrere qualsevol acte de contemporització amb els catalans perquè tenen tota l’opinió pública espanyola delerosa d’acabar amb el miniautogovern de la Generalitat. Davant d’aquesta ofensiva CiU continua amb la seva tàctica d’equip de tercera regional basada en llençar periòdicament missatges suposadament independentistes que ningú es creu, ni a Madrid ni a Barcelona. Cada vegada més sembla que s’acosti un buit de poderperquè no s’albira ningú qui pugui garantir que Catalunya no es giri contra Espanya.
Tot plegat fa que es respiri un clima col·lectiu d’afartament d’una situació que tothom sap que no es podrà mantenir. És l’hora de nous plantejaments, d’actituds coratjoses i, sobretot, d’escenificar i assumir el conflicte que tenim amb els espanyols. Ja no val amagar més el cap sota l’ala tot dient que això que passa és producte del simple joc parlamentari. Aquí, diem-ho clar, hi ha un conflicte entre nacions. D’una que sempre malda per esclafar l’altra amb els mitjans que té al seu abast. Abans amb canonades i execucions sumaríssimes i ara a cop de sentències judicials.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
CATALUNYA 1 – ESPANYA 0. Juan Carlos de Borbón abandona la final de la Copa
Catalunya Acció, impulsora de la xiulada de Mestalla d’ara fa tres anys durant la final de copa entre el F. C. Barcelona i l’Athlètic de Bilbao, manifesta la seva satisfacció per l’absència de Juan Carlos de Borbón en la propera final de Copa del dia 25 entre els equips català i basc.
La casa reial espanyola ha informat que el cap de l’estat espanyol no assitirà a la final de copa del proper dia 25 de maig a l’estadi Vicente Calderón de Madrid. La versió oficial parla de la seva convalescència a causa de l’accident per la seva afició a la cacera d’elefants i d’altres espècies. Catalunya Acció, coneixent com coneix l’opinió pública en general les mentides oficials sobre les seves activitats, no creu que aquesta absència sigui per aquest motiu. Estem convençuts que, en realitat, la raó es que no s’atreveix a patir una altra sonora xiulada per part de catalans i bascos com fa tres anys a València. I més ara, quan la seva figura, i la de gran part de la seva família, está sota sospita de corrupció.
La casa reial sap perfectament que si Juan Carlos de Borbón assisteix el proper 25 de maig a l’estadi Vicente Calderón els catalans i bascos presents a les graderies manifestaran la seva repulsa cap a la seva persona com a màxim símbol de l’Espanya que vol reduir al no-res les nostres respectives nacions. Davant d’aquest perill que tornará a demostrar les ànsies independentistes de Catalunya i Euskalherria, Juan Carlos de Borbón prefereix quedar-se a casa i deixar tot el pes de la protesta a les espatlles del seu fill Felipe. Quin regal de pare! Per tot això, Catalunya Acció es felicita d’aquesta absència borbònica perquè respresenta una victòria dels independentistes davant d’Espanya, i gairebé sense baixar de l’autocar.
Catalunya Acció anima tots els catalans, bé siguin a Madrid al camp o a Catalunya, a convertir la xiulada de la final de Copa en una Gran Xiulada per la Independència de Catalunya.
Solidaritat defensarà al Parlament la supressió dels peatges mentre que CiU, PSC, ICV i ERC aposten per homogeneïtzar-los amb una llei que porta aturada a Madrid des del 2004
Uriel Bertran anuncia una ofensiva política per la supressió de tots els peatges que paguen els catalans i que el manteniment de les autopistes es faci amb peatges pels camions de gran tonatge de pas per Catalunya
El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, ha anunciat avui en roda de premsa que la Junta de Portaveus extraordinària convocada pel proper dimecres en relació al tema dels peatges posarà de manifest els dos blocs que hi ha al Parlament sobre aquesta qüestió. Per una banda “el posicionament defensat per Solidaritat, que planteja la supressió de tots els peatges que paguen els catalans i la gratuïtat dels mateixos donat que aquestes autopistes s'han amortitzat desenes de vegades” i per l'altre, el posicionament que defensen CiU, PSC, ICV i ERC “de crear un fons estatal per homogeneïtzar el pagament de peatges arreu de l'Estat, el pagament de subvencions a les concessionàries i el rescat selectiu de només alguns peatges”.
Bertran considera que CiU, PSC, ICV i ERC pretenen que “seguim pagant peatges a través d'una proposició de llei que porta aturada a Madrid des de 2004”. Des de Solidaritat, ha indicat Bertran, “ens neguem a seguir pagant peatges i subvencionar les concessionàries per unes autopistes que hem pagat durant dècades i ja estan amortitzades”.
Per tot això des de Solidaritat, ha assenyalat Bertran “defensarem la supressió dels peatges a les autopistes catalanes i que el manteniment d'aquestes infraestructures públiques es faci amb peatges pels camions de gran tonatge de pas per Catalunya i amb origen i destí fora de Catalunya”.
Finalment el diputat independentista ha anunciat “una ofensiva política per la supressió dels peatges al Parlament, a la taula de peatges que s'ha convocat la setmana vinent a la seu de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i participant del segon #novullpagar popular que s'ha organitzat pel proper dia 20 de maig”.
La Primavera Catalana: Anem urgentment pels "68" diputats !
En el meu entendre, crec que les accions que portem a terme els de l'ANC, Banderes, Xocolatades, Marxes, Xerrades, Manifestacions, Dóna la cara, etc. ... totes aquestes accions són molt encertades i convenients per crear l'opinió favorable a la Independència; però no oblidem que no n'hi ha prou amb tot això, ja que ajudaran, però NO portaran a la Independència de Catalunya.
Una vegada feta la primera etapa, que podríem considerar-la les accions descrites més amunt, i que crec que ja s'han assolit, hem de preguntar-nos: Com han obtingut la Independència els nous Estats creats en els darrers 50 anys? Els cassosque jo recordo i he vist (segur que ni ha més) solen ser:
Núm. 1Revolta ó revolució armada ó social.
Núm. 2Per acord negociat per les parts implicades.
Núm. 3Acord de les parts, per la celebració d'un referèndum vinculant.
Núm. 4Declaració unilateral d'Independència del Parlament d'una Nació. I fer un referèndum si ho demana la comunitat internacional.
Pensant en nosaltres els catalans, apunt de prepar el nou estat català independent:
Convindrem,que el punt Núm. 1, no ens convé, no volem i no podem.
Convindrem,que el punt Núm. 2, és impossible de negociar amb Espanya.
Convindrem, que el Punt Núm. 3, per convocar-lo és impossible de negociar amb Espanya.
Per tant només queda el Punt Núm. 4 que és l'única sortida viable per Catalunya.
Arribats a aquesta conclusió, ¿Com podem fer possible que el Punt Núm. 4 es pugui portat a terme?
Només hi ha una solució:===NECESITEM 68 DIPUTATS === per trencar amb Espanya i proclamar l'Estat Català Independent.
Fem que l'ANC faci servir tota la seva credibilitat i influència, guanyades en la opinió pública per les accions portades a terme en la descrita primera etapa, per prendre un posicionament, en la pròxima contesa electoral al Parlament Català, a FAVOR i recomanant "QUE ES VOTIN ELS PARTITS que portin com a part fonamental en el seu programa que PROCLAMARAN L'ESTAT CATALÀ INDEPENDENT de forma unilateral, tan aviat com sigui possible, com a màxim, per exemple, 6 mesos."
L'Assemblea Nacional Catalana haurà de denunciar i recomanar NO VOTAR, al mateix temps, els partits que NO portin en el seu programa el punt anterior o que si el porten sigui d'una forma ambigua,sense data o límit en el temps, com pot ser per exemple, "treballarem per..." , "quan es donin les condicions de majoria convocarem...", "posarem rumb a Itaca...", "independència financera...", "farem un Estat propi que NO VOL pas DIR independent" o "Independent QUE NO VOL DIR Estat...???" , en resum subterfugis.
Salutacions,
J. Vilalta (Membre de l'Assemblea Nacional Catalana, Territorial de Berga)
El govern convergent s’està trobant sense marge de maniobra, aguantar aquesta sitiuació fins a l’octubre del 2014 serà molt difícil. Això serà molt dur, ho passaran molt malament. Convocaran eleccions quan tinguin la garantia de que les enquestes els vagin a favor, ja que són molts a menjar del poder. Mas té cru plantejar el Pacte Fiscal perquè cap organització empresarial li fa costat. No en té cap, en canvi quan es tramitava l’estatut, el Fomento, la Pimec, la Cecop, ... totes es van posar al costat del Parlament en el tema del nou finançament d’aleshores, aquell que es van carregar finalment Mas i el Zapatero, ara amb això del Pacte Fiscal el Mas està sol, no s’ho creu ningú uns perquè des d’Espanya li diuen no, no i no, i els altres perquè veuen la pastanaga -l’engany! el govern català actual es troba sense marge de maniobra. Fins els seus aliats espanyols els posen dia si, dia també, contra les cordes, aprofiten totes les ocasions per fotre’ls castanyes.
Bé, és per tot això que la negociació del pacte fiscal no tindrà recorregut, no arribaran a presentar-ne ni l’esborrall. Se senten comentaris d’avançar les eleccions per la tardor del 2013, buscant la majoria absoluta per a fer ves a saber què.
La causa que ho pot precipitar tot és la situació de fallida financera en que es troba la Generalitat amb tres crisis greus a l’esquena i la permanent pinça hostil espanyola.
Donem un cop d’ull a l’esmentada situació:
a - un dèficit fiscal de 16.000 Me (milions d’euros) b - El govern espanyol que deu a la Generalitat més d’11.000 Me i que amb l’excusa de falta de diners no els hi vol pagar c - La Generalitat a hores d’ara ja està pagant cada dia 6 Me d’interessos
Els números de la generalitat d’Artur Mas són una piltrafa tot i que és ajudat pels «millors». Cal sortir del forat negre espanyol
Repasem-ho:
1 - El pressupost de la Generalitat ronda els 40.000 Me -39 mil i escaig- 2 - L’espoliació està entre 16.000 i 20.000 Me. 3 - El deute acumulat de la Generalitat són 40.000 Me. 4 - S’ha de pagar el deute i els interessos que genera al 2012 ja són 6 Me diaris. 5 - El Govern d'Espanya com mal pagador i enemic deu a la Generalitat de Catalunya més d’11.000 Me. que ja estaven compromesos, o sigui que per dir-ho d'alguna manera li deuen una quarta part de la facturació, poca broma!? 6 - Com que la Generalitat necessita tresoreria, diners pel dia a dia, i necessita fons per pagar les nòmines dels sous dels funcionaris, ara a l’abril ha tornat a demanar fons patriòtics per un valor de 2 Me, els ha demanat als catalans, que els treguin dels seus estalvis, perquè els bancs ja no n’hi deixen -diuen que no és solvent-. 7 - Aquesta emissió de fons patriòtics que ha emès el Conseller Mas Colell de 2Me són per poder tornar -pagar- el préstec de 2Me que van demanar l’any passat per poder pagar les pagues extres dels funcionaris, només que ara d’aquest préstec de 2Me s’han quedat curt i només n’han obtingut 1.5 Me.
Aquesta situaciò és la d'una empresa en fallida. Quan veus tots aquests elements: Pressupost 42 .000 Me, Dèficit Fiscal 16.000 a 20.000 Me, Deute acumulat 40.000 Me, Interessos que et generen aquest deute 6 Me diaris. t'adones de que Catalunya amb Ciu i la seva política subalterna d’Espanya se’n va a fer punyetes, la Generalitat Colonial s’enfonsa financerament i el seu prestigi també.
Una altra cosa és saber quan els catalans s’adonaran de que això és insostenible?
El Govern català va amagant la mentira, vol fer veure a tota costa que l’autonomia de cartró pedra que va construir Jordi Pujol no ha arribat a la seva fi. Però els números catalans i les actituds espanyoles canten i sense poder real i amb la bota d’Espanya al coll Catalunya es presonera de la permanent submissió que la fa inviable, només hi ha un camí de vida i llibertat per a Catalunya trencar amb Espanya i crear un nou estat català independent.
I per tal de no fer volar coloms com tan els agrada dir a la gent de Ciu, el procés raonable que cal seguir és coordinar tots els partits i entitats que optin per la independencia i junts preparar decididament tots els catalans i tot el país per aquesta nova situació. Si això ho sap fer l’ANC més ho pot saber fer el govern català. Si no és aixi aleshores els catalans haurem de foragitar Ciu del Govern de Catalunya.
El serial de les pastanagues ja ve de lluny. primer van ser les Seleccions Nacionals, que un temps després pretenien anomenar-les Seleccions Supra Autonòmiques, després va ser el "Concert Solidari", després el Concert a seques -aquest només va durar un mes-, després el Pacte Fiscal -impossible i enganyós, fa pocs dies "l'Estat Propi que no és independència" -això ja era per pixar-se de riure, no fotem!- i ara finalment la hisenda pròpia, ... quin festival !!!
Mas, a la pràctica, defensor de l'espanyolisme més ranci compleix amb la "Feria" mentre els catalans li demanen que es decideixi per la Independència en un Aplec d'Estelades a la Plaça del Rei de Barcelona.
I molts catalans incauts demanant de nou la Independència a qui no la vol.
Deixem de demanar i fem "independència" donant altaveu i suport als polítics que de veritat la volen. Els diputats de Solidaritat Catalana per a la independència estant demostrant deu vegades cada dia la seva determinació i de quina manera s'han de fer les coses.
Ciu i Mas no volen treballar pel nou estat català independent. Confiar en ells és com picar en ferro fred i perdre el temps.
Ciu i Mas sols pensen en fabricar pastenagues electorals, tal com han fet sempre. Ara ja s'està podrint la pastenaga del Pacte Fiscal i ja ens ensenyen la següent pastanaga, la hisenda catalana naturalment dependent d'ecspanya.
Mori Ciu i la cagarel·la dels incauts, visqui Solidaritat Catalana per a la Independència!
Els catalans hem de promoure la TV per internet per tal de saltar-nos totes les traves. Cal fer un salt al futur. Ens cal una ràdio i una TV independentistes. (Salvador Molins, BIC)
---------------------
Solidaritat denuncia la supressió de les emissions per satèl·lit del canal internacional de TV3
Toni Strubell, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, considera que aquest fet suposa un incompliment de la Llei 18/1996
04.05.2012 - 15:05 - Països Catalans
El diputat de Solidaritat Toni Strubell ha titllat aquest matí de “gravíssim” el fet que el darrer 1 de maig, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi fet efectiva la fi de les emissions per satèl·lit del canal internacional de Televisió de Catalunya. Strubell ha valorat com a “dia negre per a la Catalunya Exterior” aquest fet en consonància amb la valoració feta per la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) ja que considera que “amb aquest funest pas absolutament reprovable i incomprensible autoritzat pel govern català suposarà deixar 450.000 catalans a l'exterior sense senyal de TV3 i informativament desconnectats de l'actualitat del país”.
Strubell emmarca aquesta decisió de la CCM per les pressions del PP amb Armand Querol al capdavant, qui ostenta la vicepresidència de l'ens.
Pel diputat independentista aquest fet “suposa un incompliment de la Llei 18/1996, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, que garanteix l'accés en condicions d'igualtat amb la resta de la població a les emissions de TV3”.
Solidaritat vol denunciar, a més, que aquesta retallada s'ha justificat en base a raons “d'austeritat” però que no hi ha cap altra comunitat lingüística a la Unió Europea que hagi perdut el dret a veure TV en el seu idioma degut a la present crisi . Strubell també ha exigit “al President Mas que aclareixi com pensa deixar sense senyal televisiu a quasi mig milió de catalans per fer un estalvi que no passa gaire del mig milió d'euros quan a la Feria de Abril, per exemple, se l'ha subvencionat amb 300.000 euros”.
Finalment Strubell ha lamentat que el govern de CiU, amb el suport del Partit Popular, està desmantellant importants avenços de 30 anys de democràcia i autogovern: tancant delegacions catalanes a l'exterior, tancant escoles i quiròfans, aturant inversions clau per al desenvolupament del país, mentre resten impassibles de la mà del PP davant d'una Espanya que constantment ens roba 60 milions d'euros cada dia i ens insulta i menysprea”.
Comentaris
Joan (Reus) - 04/05/2012 - 18:40 h
#3
El millor vot de la meva vida, i tinc 50 anys, Solidaritat. Gràcies, SI. Teniu de nou el meu vot assegurat.
Barretinot (Brussel-les) - 04/05/2012 - 16:52 h
#2
Molts ens ho pensarem dues vegades abans de votar als que es diuen defensors de la Nacio Catalana però retallen ambaixades arreu del mon, privatitzen la corporacio de mitjans audiovisuals, acaten sentències segregacionistes, tanquen canals de TV3, etc... El Grupo Godo, Planeta i els seus criats i pagats a sou fan molt de mal al nostre pais. Molt bé per Solidaritat!
Des de Montevideo (San Juan) - 04/05/2012 - 15:32 h
#1
Felicitats Solidaritat, felicitats Strubell. Sou els únics que esteu fent qualque cosa per la comunitat catalana a l'estranger. Ara ens treuen la TV. CiU està cainet tan baix que no sé si es recuperarà mai. I felicitats a SI que ho esteu fent de cine, ho sabem d'amics al Bages i l'Empordà. Endavant!
La revolta dels peatges ha servit per moltes coses. Per veure que hi ha molts catalans que no estan disposats a fer sempre el paper de cornut i pagar el beure. Per constatar que l’autèntic govern de Catalunya és La Caixa i el demés són punyetes. Per saber que hi ha tres diputats catalans sota les sigles de SI que tenen dignitat i es posen al costat del poble tot renunciant al seu privilegi del Teletac. Però, sobretot, ha servit per veure que l’autèntica vocació del principal partit de Catalunya no és la de governar com ens volen fer creure. La seva vocació és la de fer de criades de l’amo, sigui Espanya o sigui una empresa com Abertis.
Al govern de de CiU no li ve d’un pam quan es tracta d’obeir ordres. En el cas dels senyors feudals d’Abertis i La Caixa (que continuen amb el seu privilegi medieval de fer pagar per passar per un camí) han corregut ràpidament per complaure’ls, i per fer-ho han recuperat una llei franquista del 1972 que atorga als cobradors dels peatges gairebé els mateixos poders que la Guàrdia Civil. Aquesta vegada el seu paper de guardians del gueto jueu ha assolit la màxima excel·lència. Només ha calgut una trucada telefònica des de les altes instàncies de la companyia presidida per Salvador Alemany per amenaçar als catalans que no volen pagar els peatges.
Les criades de CiU, amb còfia inclosa, diuen que s’ha de mantenir la legalitat per justificar les multes de 100 euros. Aquest servei domèstic tant legalista és el mateix que vol enredar als catalans tot dient que, en el fons, també són independentistes. Deuen creure que els catalans som tant rucs com ells i no sabem que per esdevenir un país lliure cal trencar la legalitat espanyola. Pensen que ens enganyen? Si per només un petit conflicte de peatges (que no és res al costat d’un conflicte de secessió) donen l’esquena al poble i es posen al costat de l’amo, què farien en el cas d’una possible independència? Doncs posar-se al costat d’Espanya i prou. Perquè, és clar, s’ha de garantir la legalitat i aquesta, ara per ara, és únicament espanyola.
Aquesta és l’autèntica CiU i no la dels caps de setmana de calçotada “sobiranista”. Allà canten i ballen perquè l’amo és a la casa de la platja i els deixa entretenir-se. Però entre setmana, que és quan es treballa, si el senyor Alemany, Fainé o Borbó toca la campaneta cal complaure la seva voluntat.
Els catalans poden continuar votant aquestes criades que s’entrompen el cap de setmana amb vi i ratafia i criden “Visca Catalunya lliure!” i acabar així com elles, essent un poble de minyones que s’escagarrinen davant la primera amenaça. Em nego a creure que la majoria de catalans tenen aquesta vocació, simplement perquè aquests dies he vist molts compatriotes dient “prou” davant les cabines dels peatges. Aquests gests dignifiquen els fills d’una nació i acoquina a aquells que la voldrien sempre dient “sí” a tot. El proper dimarts 1 de maig tenim l’oportunitat de dir #novullpagar de forma massiva. Quan un poble diu “no” col·lectivament cap miserable criada pot aturar la seva llibertat.
Un conflicte amb el cotó va precipitar la Independència dels Estats Units d'Amèrica!
Un conflicte amb la sal va precipitar la Independència de la India!
Quan trobarem, els catalans, la nostra manera de precipitar la Independència de la Nació Catalana?
--------------
El govern Mas pretén posar multes de 100 euros als #novullpagar per a defensar els interessos de La Caixa a qui CiU deu 21 milions
A pocs dies de la convocatòria dels #novullpagar a 14 peatges catalans i valencians, el govern Mas tira gasolina a les flames amb la seva decisió de multar-los
29.04.2012 - 15:04 - Països Catalans
Just tres dies abans d'una convocatòria que amenaça de ser important, i possiblement massiva, el govern Mas va reaccionar a la campanya #novullpagar amb l'anunci de multes de 100 euros per als conductors que segueixin la campanya de no pagar els peatges catalans. En aquest comunicat, el Departament de Presidència informava que “davant la negativa d'alguns conductors –1.500 en tres setmanes només a les autopistes gestionades per Abertis–, el govern informa que ha de garantir la legalitat”, i afegia que “la negativa de pagar el peatge és una infracció prevista en el reglament de circulació amb una sanció de mínim 100 euros”. La resposta del govern arriba després que dimarts passat el portaveu del govern, Francesc Homs, assegurés sentir-se “molt proper a l'estat d'ànim” dels que no paguen els peatges, la qual cosa torna a demostrar la descoordinació a nivell comunicatiu que hi ha en el govern.
El comunicat no deixa clar quin és l'article del codi de circulació que s'infringeix si no es paguen els peatges. Fonts del govern, però, van explicar que la multa vindria motivada pel fet d'haver interromput el trànsit en la via ràpida. En canvi, fonts de Territori i Sostenibilitat, asseguraven que el motiu de la sanció seria no fer cas del “senyal de peatge”, que obliga el conductor a aturar-se i no tornar a arrancar fins que s'ha pagat. Seria convenient que el govern es posés d’acord a l’hora d’informar a la ciutadania ja que si no dóna la sensació que ni ells mateixos tenen clar quins són els motius per a multar als #novullpagar.
Santiago Espot, Pep Guardiola, Núria Aramon, Salvador Cot i Ramon Sangles, en l'acte de lliurament a les instal·lacions del FC Barcelona. Foto: Adrià Costa 
1
