EL BIC del Berguedà, treballa per la "Coalició per la Independència de Catalunya" i pel proper Estat Català. El nostre referent nacional és www.catalunyaaccio.org, però les opinions expressades en aquest blog són exclusives de Salvador Molins.
Extret del Fòrum de Catalunya Acció: "La única manera d'invertir el procés de substitució"
------------------
Xammar i el bilingüisme
… Retorno adjunt a qui de dret pertoqui el prospecte de l'homenatge a Xavier Regàs que acabo de rebre. El meu gest no vol tenir res d'ofensiu per a ningú. Però és perfectament explicable. Jo parlo correctament set llengües. N'escric amb relativa correcció cinc. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m'entenen. Vull dir que els entenc massa
En efecte. Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut una de les armes predilectes dels enemics de Catalunya. Del que ara es tracta és precisament d'això: fer de la nació catalana una "región" bilingüe amb un "idioma oficial único". Dit d'altra faisó: fer dels catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell d'anyell i veu (bilingüe) de cabrit. Davant d'una situació semblant el meu refús és total, categòric, irreversible. Entre la llista dels firmants de la convocatòria per a l'homenatge a Xavier Regàs, m'ha semblat, per exemple, molt natural, de trobar-hi la signatura del senyor Esteve Bassols, ninot altament representatiu del bilingüisme oficial i grassament remunerat.
M'ha semblat en canvi, tristíssima, consternant, la desfilada, sota la bandera, més aviat bruta, del bilingüisme, d'altres noms que a Catalunya tenen, o haurien de tenir, un valor representatiu. O és que potser a Catalunya ja no hi ha ningú que representi o vulgui representar res d'estricament i exclusivament català?
(Carta, 1973)
Nois, ja fa 37 anys d'aquest escrit. Trobeu que és passat de moda? Que fa mal als ulls? Que és massa "radical"? Que no té en compte la "diversitat"? Que no fa servir un llenguatge "políticament correcte"? Que no s'abaixa prou els pantalons? Que...
Sense Estat català tampoc aturarem el procés de substitució de la nostra llengua per la llengua castellana, amb l’objectiu de desprestigiar-la i fer que no sigui necessària. Una llengua que només va sobrevivint pel voluntarisme dels seus parlants està condemnada a l’extinció. No existeixen pobles bilingües.
Existeixen persones políglotes, que parlen vàries llengües, i Estats amb diverses llengües oficials, però no pobles bilingües. Per tant acceptar el bilingüisme com una cosa normal entre els catalans és condemnar el català a la seva mort.
Ja ho deia Tàcit, l’historiador romà: “La marca de l’esclau és parlar la llengua del seu amo”. Així doncs, volem ser un poble lliure o un poble esclau? Aquest procés de substitució només es pot invertir amb un Estat català que faci de la llengua catalana la llengua oficial única i necessària en tots els àmbits de la vida.
Anunci de Catalunya Acció publicat avui al Diari Avui a la Secció de Política, pàgina 11, al costat d'un article sobre les Consultes per a la Independència de Catalunya. Catalans !!! "Ara més que mai, ni un pas enrere !"
---------------------
Article d'Alfred Bosch, també d'avui al Diari Avui:
Amb Independència
Alfred Bosch
"Menys Espanya, menys crisi"
Si Catalunya fos independent,
la situació econòmica seria tan greu? En contra del que diuen les
autoritats, juraria que ara mateix no estem emergint del pou, sinó que
tot just ens hi estem ficant. La borsa s’ensorra, l’atur assoleix cotes
històriques, i estem ben penjats a la cua d’Europa en índexs de tota
mena i color. Ho tindríem igual de negre si no forméssim part de
l’Estat espanyol?
Tot indica que ens en sortiríem amb més bona nota. Per
començar, ja ens han clavat un suspens d’antologia, i es fa difícil
pensar que encara podríem caure més baix. Si fóssim sobirans, és molt
probable que Zapatero no fos el nostre president (malgrat no
descartar-ho del tot, coneixent els dots de prestidigitació del
personatge i les adhesions patològiques que desperta en aquesta
latitud). Segurament en tindríem un altre, el qual per inepte que fos
en política econòmica, mai no podria igualar la frivolitat manifesta de
l’amic d’Obama.
La confiança que tinc en la condició humana em
porta a pensar que qualsevol altre estadista hauria estat incapaç de
fabricar tantes calaverades encadenades (ajut de 400 euros, pla E,
prediccions fantasioses, elogis encesos a un sistema fallit), i de
portar-nos a semblants rècords de piromania política i de ridícul
internacional.
D’altra banda, hem de sospitar que si tot el devessall de taxes i
capitals que marxen de Catalunya es quedessin a casa, tindríem més
recursos per combatre la crisi. O bé l’administració invertiria més en
foment de la producció, o gastaria més en productes i serveis de casa,
o fins i tot, no perdem la presumpció d’intel·ligència per al nostre
govern, tal vegada retallaria els impostos, permetent que fossin les
empreses les que respiressin i tibessin la remuntada.
Amb una economia petita, tot i que eixerida,
seria més senzill detectar els problemes i buscar solucions a escala
més modesta, que avui sol ser la bona. Ja ho diuen els economistes, que
l’èxit d’una nació no està a tenir-la més grossa que ningú, sinó a
tenir-la més àgil i dúctil, que vindria a ser el cas de Dinamarca, o
Finlàndia o, en condicions sobiranes, de Catalunya. O sigui que em veig
amb cor de defensar un país de mides més discretes, primer per fer cas
dels experts, però sobretot per facilitar la feina als nostres estimats
dirigents, ja que, vejam, tampoc no es tracta de complicar-los la vida
en excés, i si de retruc la nostra butxaca es veu alleugerida, doncs
carambola.
La seqüència és clara per a qui tingui ulls a la
cara. Com menys Espanya, menys complicacions, menys ineptitud, menys
saqueig, menys peatges, menys atur, menys crisi. I que cadascú en
tregui les pròpies conclusions. A disposar.
Los chivatos de Montilla se mofan: "Los comerciantes no irán a campos de concentración"
La mayor máquina de crear multas está orgullosa de
contribuir a la imposición lingüística en Cataluña. La organización
independista Catalunya Acciódenunció el año pasado a 3.000 comercios por rotular en castellano. Su meta es lograr la independencia en 2014.
El presidente de la organización independentista, Catalunya Acció, Santiago Espot, habla y posa orgulloso para El Mundo. Sólo el año pasado denunció a 3.000 empresarios catalanes por no rotular su comercio en catalán.
“Lo hemos hecho para que se respete el catalán”, responde satisfecho. Su récord está en presentar más denuncias en 2009 por este hecho ante la Generalidad que las que presentaron numerosos chivatos a título individual en 2008.
La pasada semana los organizadores de la marcha en Arenys de Mar,
con el lema “Por una Cataluña en libertad, no a las multas
lingüísticas”, denunciaban la existencia de“delatores subvencionados por el gobierno de Montilla”.“En nuestra organización no existe la figura del soplón, ya que siempre hemos denunciado dando la cara, nunca de forma anónima”, dice Espot. Lo que no soporta el empresario independentista es que tachen su actividad de fascista: “Comparar la lengua catalana con el nazismo sí que es una enfermad”.
"Los castellanohablantes no irán a campos de concentración"
Pero su fin último es “lograr la independencia en 2014”, para lo que no escatima esfuerzos ni se ciñe exclusivamente en denunciar a los comercios que ejercen su libertad. Así, participó en el boicot a Air Berlin por no utilizar el catalán y se opuso a las candidaturas olímpicas de Madrid, recuerda El Mundo.
No le gusta ningún político catalán por ser demasiado blandos, y todas sus esperanzas las tiene puestas en Laporta. “Por
su popularidad y su posición ya ha hecho un gran favor al
independentismos; agradeceríamos que se presentase, es una alternativa
fiable y atractiva”.
Ya por último se mofa de los que sufren esta persecución lingüística
y se ven obligados a pagar cuantiosas cantidades, que podrían aumentar,
por rotular su negocio en castellano. “El día que seamos
independientes, la única lengua oficial será el catalán, pero no habrá
persecución: al castellanohablante no se le pondrá en un campo de
concentración”.
---------------------------
Recordo als lectors que aquest retall de premsa digital ha sigut extret de:
Avui divendres cap a les 22h Santiago
Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ha sigut entrevistat per Pedro J.
Ramírez, Director de El Mundo, al canal Veo7 sobre les multes
lingüístiques.
Tota aquesta polèmica sobre les denúncies
lingüístiques que ha encès tant als espanyols, els d'allà i els d'aquí, s'inicia
quan en Santiago Espot, que participava en el programa Catalunya Opina del Canal
Català precisament en un debat sobre aquesta qüestió, va anunciar que Catalunya
Acció havia posat 3.000 denúncies lingüístiques el passat any 2009. En
aquest debat també participava Jordi Cañas, portaveu de Ciudadanos -que es com
dir portaveu dels colonitzadors- i que la seva formació va posar denúncies
per tal que no es fessin les consultes per la independència del
13D.
Aquí poden veure el memorable vídeo d'aquest
moment:
Ciudadanos forma part conjuntament
amb d'altres entitats
espanyolistes com Àgora Socialista, Asociación por la
Tolerancia, Impuls Ciutadà, Partit Popular de Catalunya i UPyD, que
confonen la convivència amb la colonització, d'una nova plataforma en
contra de les multes lingüístiques:
La notícia va saltar a les Espanyes, i ahir el
diari El Mundo va entrevistar en Santiago Espot. En el següent link poden
veure aquesta entrevista que ha sortit publicada avui divendres a l'edició
estatal de El Mundo.
on la periodista Isabel San Sebastián va reaccionar
i insultar-lo igual que ho feien els nacionalistes serbis (periodistes,
intel·lectuals, etc.) quan encara existia Iugoslàvia, i es feien passar per les
víctimes quan en realitat eren els botxins de les altres nacions.
Com que a les Espanyes estan acostumats a rebre els
típics polítics catalans que un cop baixen de l'avió ja no saben on tenen els
pantalons i la dignitat, i les respostes d'en Santiago Espot, tot i la polèmica
que van generar, els van sorprendre per la seva claredat i contundència, avui
(l'han tornat a entrevistar a Veo7, però aquest cop l'entrevistador ha estat
el director del dirari El Mundo.
smolins9 |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 14:12h
Avui divendres, al migdia,
el Manifest SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb
2718 signatures d'adhesió i amb 3106 feisboquistes admiradors.
TOTAL SUPORTS: 5824.
El feisbuc és bo però les signatures són un grau més de compromís. Com més suport sumem més força tindrem, però hem de tenir ben clar que sense el compromís del lideratge la força s'escapa de les mans com l'aigua.
Un bloc li posa 'banyes' a Santiago Espot i recull les seves declaracions més polèmiques (Veure fotografia adjunta d'aquell blog)
El
president de Catalunya Acció i promotor de FORÇA CATALUNYA, Santiago Espot, que ha admès que va
presentar 3.000 denúncies contra comerços que s'anunciaven en català,
és considerat "un enemic públic d'Espanya" al bloc Elvis 071, creat
temps enrere, on se li caricaturitza amb unes banyes i se li defineix com "un simpàtic bufó" i un "impresentable".
Les
frases d'Espot seleccionades per aquest blocaire són:
1 - "qui no treballa
per la independència de Catalunya, treballa contra Catalunya",
2 - "els
xiulets a l'himne espanyol de Mestalla han servit per infondre als
catalans una moral de victòria àmplia i suficient com per iniciar un procés de secessió ".
3 - "El
que va passar a Mestalla va ser un èxit del que hem de congratular-nos
tots els catalans" o
4 - "l'Exèrcit que tenen els espanyols està integrat
bàsicament per gent de Sud-amèrica, i aquesta gent tampoc estaria
disposada a defensar la unitat de la pàtria",
són altres sentències de l'Espot que poden llegir-se en aquella web.
Qui
parla castellà a Catalunya posa en perill la convivència perquè, com és
lògic, molts catalans això no ho acceptem, molts catalans continuem
rebutjant la castellanització, l'intent ja trisecular d'extermini de la
nostra nació.
Francesc (Barcelona)
04/02/2010
20:46
Per
a al.lusions a en Ferna. El tema de la bandera va si fa no fa per on
dic. Era la bandera naval de tota la Confederació catalanovalenciana.
Durant segles. A Amèrica n'estava plagat. D'aquí que se la vulgués
apropiar la monarquia borbònica.
Lluiset (Tàrrega)
04/02/2010
19:53
A
veure? Què passa amb els d'E-NOTICIES???? NO EM PUBLIQUEN ELS MEUS
MISSATGES Els espanyols d'aquí dins poden insultar i jo no puc donar
ànims a l'Espot??? Això és la vostra democràcia? ÀNIM ESPOT!!!
Bernat (Barcelona Neta)
04/02/2010
19:43
Que
aprofitin els últims anys de restauració borbonica perquè els drets de
conquesta els posarem davant del tribunal penal contra els drets
humans. Els colons van de víctimes. Independència i lleis que regulin
la demografia per l'amor de Déu!
Pere (pirineu)
04/02/2010
19:35
felicitats
senyor Santiago Espot. Quan Catalunya serà lliure , algu li agraira el
que voste ha fet per Catalunya i el català. Jo li podria donar una
quants llocs infractors de la llei.Mes canya als infractors lingüistics
Laporta aspira a ocupar la centralitat de la política catalana
El
salt a la política del president del Barça sacseja el mapa de partits
actual · L'entorn de Laporta estudia les opcions d'èxit i prepara
l'estratègia que caldrà aplicar · Podria presentar-se sota una 'Llista
Laporta'
La participació de Joan Laporta
en les eleccions parlamentàries de la tardor pot desencadenar un
autèntic moviment tectònic en el domini dels partits actuals, quan tot
just és una hipòtesi no confirmada. La diferència d'aquest cas amb els
que solen aparèixer als extrems és que Joan Laporta pot ocupar la
centralitat de l'espectre polític català, especialment del sobiranisme.
La clau estratègica que estudien els seus assessors i col·laboradors de
confiança és un projecte de centralitat i profundament transformador.
La por dels partits tradicionals a la proposta Laporta és que la seva popularitat li permeti de prendre'ls espai, a tots.
Laporta ha explicitat
en més d'una ocasió que voldria dirigir una candidatura nova que fos la
punta de llança de l'expressió emergent d'un independentisme modern i
desacomplexat. Aquesta nova expressió sobiranista s'ha manifestat
aquests darrers anys amb mobilitzacions de caràcter civil que van culminar
l'any passat amb les consultes sobre la independència de Catalunya. El
president blau-grana s'ha negat fins ara a sumar-se a cap opció
política amb representació parlamentària i ha festejat el Reagrupament
de Joan Carretero. Una intervenció radiofònica a RAC1 de Carretero (àudio) i declaracions de Laporta en alguns mitjans fan pensar que aquesta aliança pren força i que comença a cristal·litzar.
Joan Laporta farà el salt a la política després de tancar el dossier
del FC Barcelona amb la renovació de l'entrenador, Pep Guardiola, la
fixació de la data electoral, 13 de juny, i la presentació d'un
successor, Alfons Godall. És una evidència que l'actual president del
Barça ha anat donant pistes cada vegada més clares des que ha concretat
aquests tres afers que li impedien de focalitzar la seva atenció a la
política, assessorat per Joan Oliver i Xavier Sala-i-Martin de la
Fundació Catalunya Oberta i companys seus de la directiva del Barça.
Entre les possibilitats en joc hi ha la de presentar una llista, que
fins i tot es podria anomenar Llista Laporta, clarament independentista.
Per una banda, l'estratègia de Laporta s'orienta a esgarrapar base
electoral a Convergència i Unió. Potenciar la imatge d'eficiència i de
professionalitat de l'advocat i president esportiu d'èxit permetria a
Laporta de seduir una part important de l'electoral tradicional de CiU.
El to executiu i la presentació d'una carta de presentació plena de
bons resultats en la seva gestió del Barça poden atreure les persones
que han confiat en Pujol i en Mas com a gestors eficients. Però també
pot aconseguir el suport de la base de CiU que ha evolucionat cap a un
sobiranisme que s'ha expressat obertament en favor de la independència
i que ha participat en el moviment de les consultes sense la
correspondència de Mas i del seu equip.
L'opció Laporta beu
també de la voluntat d'aconseguir el suport del votant d'ERC, decebut
per l'opció republicana del tripartit. Un discurs obertament
independentista i que opti per un calendari d'emancipació a curt terme
pot cridar l'atenció de la base d'Esquerra que fins fa quatre anys va
donar suport a Carod i Puigcercós, però que se n'ha desencantat per
l'horitzó llunyà en què aquest partit situa la sobirania de Catalunya.
Després d'uns anys de discurs d'equilibris i d'apel·lar a la 'pluja
fina', un Laporta desacomplexat pot arrencar de l'estat de cansament en
què sembla que s'ha situat una part important dels votants d'ERC.
Sense representació parlamentària, la CUP pot veure com una bona part
dels seus votants municipals ara opta per donar suport a una opció
presidida per Joan Laporta. La CUP va decidir de no presentar-se encara
a les eleccions al parlament i ha deixat sense referent polític la seva
base electoral, que es pot sentir atreta pel discurs directe i de
simplicitat de Laporta.
I, sorprenentment, Laporta també pot
erosionar electoralment el PSC i ICV a l'àrea metropolitana. El
sobiranisme sempre ha tingut dificultats per a tenir un suport
significatiu a Barcelona i, especialment, a l'entorn metropolità. Però
la popularitat i el lideratge de Joan Laporta poden ser determinants
per a entrar en aquesta àrea que el PSC ha mantingut durant decennis
com un vedat exclusiu.
Finalment, Laporta pot recollir el suport majoritari del moviment de
plataformes i entitats de la societat civil que ha pres la iniciativa
al front independentista. N'hi ha prou de recordar la reacció popular
que va suscitar el president blau-grana quan va acudir a la
manifestació del darrer 11 de setembre a Barcelona. En aquest àmbit
Laporta pot fer valer la seva imatge de 'foraster de la política' i la
capacitat d'agregar i d'oferir una referència electoral a la
constel·lació d'entitats, plataformes i iniciatives que han anat
apareixent des de fa uns quants anys. El president del Barça també pot
cridar l'atenció del ciutadà motivat sobiranista que s'ha abstingut en
les darreres eleccions i que pot confiar en una opció rupturista i que
prové de la societat civil on s'ha 'refugiat'.
La política no
és un afer absolutament nou per a Laporta, que ja va participar en
l'aventura del Partit per la Independència (PI) d'Àngel Colom i Pilar
Rahola, els anys noranta. Laporta va entrar al PI de la mà d'Albert
Perrin, amb qui també coincideix a la Junta Directiva del FC Barcelona.
Article extret de Vilaweb.
Dibuix: mapa del que podria representar la centralitat política d'una opció independentista encapçalada per Laporta.
------------------------
Avui dijous, al matí, el Manifest SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb
2710 signatures d'adhesió i amb 3099 feisboquistes admiradors.
Tants segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al silenci, no han d'haver estat en va.
El
dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de veure's
ignorat i menyspreat; el dolor d'observar les potencialitats no
desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de l'Esser,
a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície de la
Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.
Una
Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament
integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb la
ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l'ús limitat
dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.
La nació
catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric en què la
humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els vells models de
percepció, de pensament i d'acció es comproven obsolets. Hi ha un anhel
profund i cada vegada més ampli d'autenticitat. Allò que queda
circumscrit als nivells purament externs ja no satisfà. I és
precisament la recerca desficiosa de solucions limitada a la pell de la
Realitat, la que engendra i continua alimentant un pregon desengany i
disgust.
Aquesta constatació va imposant un ralentiment i fa
girar la mirada cap al cor, perquè hom intueix que ara és l'hora
d'escoltar pregonament i sincera per a poder actuar correctament. Fins
i tot el món s'està frenant. L'anomenada crisi econòmica és una aturada
necessària d'aquesta consciència que viu circumscrita al nivell
superficial de la Realitat. La humanitat percep, d'una manera
confusa en molts sectors, d'una manera lúcida i clara, en d'altres, que
hi ha una Presència total, fins ara majoritâriament ignorada, de
l'Esser, de la Realitat, que està explosionant. La ciència està
penetrant els secrets de la naturalesa, de l'univers, i mostrant una
Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls de la humanitat
més conscient, amb una intel·ligència i una vitalitat que meravella i
interpel·la. L'antic llenguatge de les grans religions va agafant
sentit per l'home modern sota la llum dels avenços científics. Està
eclosionant una nova consciència. Experimentada per alguns, intuïda per
més, ignorada per molts. Però imparable.
I l'autèntic
alliberament va indestriablement unit a l'assumpció individual i
col.lectiva d'aquesta consciència que se sustenta en el gruix de la
Realitat sencera. Una consciència que es manifesta en el silenci de
l'interval, en el silenci del”camí estret”que integra les polaritats en
què hem fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència
que ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada.
Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser,
present en aquest ara intemporal, viu en l'escletxa de les polaritats a
què hem reduït la nostra vida. Una consciència que ens revela l'home
autèntic, l'home nou, l'home que ha integrat el cos, la ment i el cor,
i ens revela també l'autèntica humanitat, orgànica, integrada, on “les
nacions que no són nacions” periran, i on “les vinyes que no ha plantat
el Pare, seran arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de
l'opressió i la mentida. Una humanitat portadora d'una consciència
que entendrà el valor de la singularitat, que celebrarà la
individualitat en front de la massificació; que celebrarà l'amor més
enllà de la tolerància. Perquè serà l'amor autèntic, no un amor
sentimental, sinó un amor d'intenció i d'acció, que reconeix la
plenitud de l'altre( sigui home, nació o natura) i l'honora, la força
magnífica que sap fer presents totes les potencialitats i viu
joiosament el seu desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors,
la presència inefable que anorrea totes les lleis i s'erigeix com la
Llei, el que ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà
l'home i la humanitat lliures en el sentit més radical del mot.
Aquesta
nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de
falses identificacions i d'errors, i incorpora el cor com a centre
integrador. Perquè només el cor és capaç d'entendre allò que la ment no
pot copsar, de sentir les melodies que l'orella no pot captar, i de
ressonar amb la cançó de l'ànima de tots els éssers: l'ànima de la
flor, de l'arbre i de la terra. L'ànima dels vents i de l'aigua,
l'anima del foc i dels estels. I l'ànima de cada nació autèntica.
Perquè només el cor és capaç de saber-se part integrant d'aquesta
immensa simfonia de llibertat i de joia, que expressa l'Esser
desplegant-se harmoniosament amb una bellesa intocada i intocable.
L'alliberament
de Catalunya no s'escau per casualitat en el context formatiu d'aquesta
nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a la llum
d'aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han vist
destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva percepció de
la realitat, i amb la força dels qui, obligats al silenci, han tingut
el temps per trobar la veu autèntica de la seva ànima, la que neix
directament de l'Esser, i que ens assenyala el camí, el lloc i el rol
que hem de desplegar en aquest “món nou”.
Ens queda un tràmit
inexcusable, per a poder començar a evolucionar joiosament en aquesta
dansa de la nova consciència. El de la independència política i la
reconstrucció nacional.
Una independència política que només
assolirem si aconseguim superar el concepte d'unitat assimiladora i
estèril que tant sofriment ha infligit a la nostra nació durant segles,
i abracem la idea d'unitat vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en
la Gran Coalició integrada per les diferents veus i sensibilitats
independentistes. Només aquesta unitat en la multiplicitat farà
possible la victòria que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració
nacional, orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres
de la integritat i la voluntat de servei a la nació.
Sincerament,
penso que encara no s'ha valorat en tota la seva justa dimensió la
iniciativa de més d'un centenar de municipis catalans de celebrar el
proper 13 de desembre les consultes per la independència de Catalunya.
Quan hom parla d'aquest fet que serà històric, i que va començar a la
vila d'Arenys de Munt, sovint no es té present el que significa que el
poble de Catalunya s'organitzi ell mateix unes votacions per decidir
quin ha de ser el seu estatus polític. Algú ha vist una cosa similar en
algun altre indret?
Ara que han sortit els casos del Palau de la
Música o de Santa Coloma de Gramenet, els analistes afirmen que això
originarà una gran desafecció política. Aquesta situació fa ja temps
que es dóna, però es veu que segons qui només la detecta quan no quadra
la caixa. No saben veure-hi més enllà de l'acte d'un jutge de Madrid.
De fet, estem ja instal·lats en la desafecció i en el divorci entre el
poble i la seva classe dirigent. La millor prova la tenim en tot el que
s'ha derivat del 13 de setembre passat a Arenys de Munt. A partir
d'aquell moment, i veient que pràcticament tots els polítics
del país menystenien l'èxit i la transcendència de la votació
arenyenca, un gran nombre de patriotes s'han posat en marxa per poder
fer efectiu aquell ideal que se'ns nega sistemàticament: decidir
democràticament si volem ser o no una nació independent. En
definitiva, el que s'està produint és que el poble vol votar i no el
deixen. Llavors, aquest poble ignora i desafia la legalitat espanyola
vigent, s'organitza, endega un procés electoral en tota regla, agafa
les urnes i vota ell mateix. Això ja no és desafecció política, això és passar olímpicament del sistema vigent i crear-ne un de nou.
És així com es fan les revolucions del segle XXI! Catalunya ha tornat a
demostrar que, malgrat la colonització que pateix, continua essent un
poble capaç de donar lliçons de democràcia i de civisme.
La
iniciativa popular que va començar en un poble del Maresme i que
continuarà a l'engròs el proper 13 del mes vinent dinamita qualsevol
autoritat que poguessin tenir els governs espanyol i català. Estem
immersos de ple en un buit de poder i ara es quan poden precipitar-se
els grans canvis. Només cal veure el silenci sepulcral amb el qual
responen les estructures dels partits amb representació parlamentària. No
saben com parar aquest exèrcit d'urnes i paperetes que amenaça de
convertir el Principat en un camp de batalla plebiscitari a favor de
trencar amb Espanya. Ni volen parlar-ne, ni volen debatre.
Amaguen el cap sota l'ala perquè intueixen que res de bo pot portar per
als seus interessos el fet que gairebé 700.000 catalans siguin cridats
a unes urnes que ells no controlen en absolut. Com que no poden remenar
res, no saben com actuar. Es proclamarà la independència l'endemà del
dia 13?, deuen pensar.
Estic convençut que a més d'un dirigent
polític del país li vénen a la memòria els fets del 14 d'abril del
1931, quan tot va caure en poques hores gràcies a la força dels vots i
a un sistema absolutament podrit de dalt a baix, exactament com ara. No
va quedar ni rastre d'aquells que formaven part de la partitocràcia del
moment i nous actors polítics (molts d'ells gairebé anònims per al gran
públic) van prendre el poder.
Aquí ara tenim un desafiament en
tota regla als poders de l'Estat sense cap suport institucional català,
cosa que encara li dóna un aire més popular i de revolta cívica. Per
primera vegada en molts anys totes les organitzacions, plataformes o
associacions patriòtiques treballen coordinades per assolir un mateix
objectiu. Allò que semblava impossible fa uns pocs mesos avui és una
realitat, i tots hem entès que aquestes votacions del mes vinent són
les primàries de la independència. Falten pocs dies i cal pitjar
l'accelerador per tal d'arribar a la data assenyalada en les millors
condicions possibles. Hem de crear un autèntic clima de
plebiscit per la independència de Catalunya. Si ho aconseguim la
victòria serà nostra, i allò que podia semblar un somni fa quatre dies
esdevindrà una realitat.
Santiago Espot President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya
Els
portaveus de les comissions organitzadores locals han escollit el 20 de
juny per organitzar una nova onada de consultes sobre la independència.
Ho van decidir ahir durant una jornada formativa organitzada per la coordinadora
a Caldes de Montbui. També va acordar-se que Caldes de Montbui seria el
centre d'operacions i de resultats de la jornada electoral del 28-F.
Cabrils Decideix, amb la voluntat d'acostar als cabrilencs totes les
postures respecte la Consulta sobre la independència del proper 28 de
febrer, convida Santiago Espot, President executiu de Catalunya Acció i
a favor del s,í i Toni Comín, diputat del grup Socialistes-Ciutadans
pel Canvi i a favor del no, perquè debatin els pros i els contres de la
independència de Catalunya. En un debat a la Sala d'Actes de la
Concòrdia, els dos convidats confrontaran les seves opinions per tal
que la gent de Cabrils pugui escoltar tots els punts de vista.
Acte: Cara a Cara Data: 5 de febrer de 2010 Hora: 20:00h Lloc: Sala d'Actes de la Concòrdia, Cabrils
www.cabrilsdecideix.cat
Fotografia: Carrer d'Arenys amb un cartell a favor del "Sí" de CA.
La crisi
que està patint Catalunya en tots
els terrenys (polític, cultural, lingüístic
econòmic i social), així com l’espoli continuat
a què ens sotmet l’estat espanyol i la seva clara
voluntat de fer-nos desaparèixer com a nació, fa
urgent i imprescindible un canvi polític radical que ens
porti a la independència, la regeneració i la recuperació de
la confiança polítiques.
En aquest
sentit, les moltes reeixides accions promogudes en els darrers
temps han col•laborat decisivament a fer
que la independència estigui en la centralitat del debat
polític i que es plantegi com a única solució viable
per a la nostra nació. Però una solució que
no podrà fer-se efectiva si no és amb la implicació de
tot el poble català mobilitzat i compromès.
És per tot això que ara cal que, tots
aquells que tenim l’objectiu que la nostra nació formi
part del concert de les nacions lliures del món, deixem
provisionalment de banda les nostres diferències i ens
unim superant les nostres diferències polítiques,
culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària
per proclamar la independència de la nostra nació.
Us convidem
doncs a sumar-vos a aquest manifest de suport a la constitució d’un moviment unitari
per la creació d’una alternativa electoral independentista
per tal d’assolir un Estat català independent.
A la fotografia: Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals, promotors de Suma Independència en la Roda de Premsa de presentació, donant testimoni de voluntat d'unitat, de suma, de coordinació ... molt camí queda per recòrrer abans de l'assoliment d'una gran coalició que seria la millor eina per batre als encaixistes.
smolins9 |
divendres, 29 de gener de 2010 | 22:08h
En aquest post, amb la ràbia que em surt pels caixals, adjunto una foto muntatge de Catalunya Acció -no és cap secret- que expressa el que mereixen els enemics de la nostra llengua disfressats de malparits espanyols.
Catalunya no perdona! Catalunya necessita castigar amb lleis dures aquests ignorants i malfactors enemics de la nostra Pàtria i de la seva ànima.
Malparits tots! els que odieu la nostra llengua! foteu el camp de Catalunya, bords desnaturlitzats!
Espanya és gran i bella! aneu-hi ! agafeu el TGV i les vostres pertinences i aneu a ser-hi feliços! Res millor us puc desitjar.
Comença la batalla del Català -en aquest cas al Cinema-
La millor sortida per foragitar l'odi a Catalunya és la RUPTURA amb tot el que faci pudor d'expanya!
Si no volen que anem al cinema no hi anirem! I menys als cinemes que tanquin per pressions o sense pressions.
Quan esdevinguem independents, tots aquests colonitzadors de merda hauran de canviar la pell com les serps o anar a muntar els seus cinemes arreu de les terres de la seva estimada Espanya.
CATALUNYA NO PERDONA !!!
Malparits tots! els que odieu la nostra llengua! foteu el camp de Catalunya, bords desnaturlitzats.
smolins9 |
divendres, 29 de gener de 2010 | 11:51h
Diuen que tenim els espermatozous fotuts!
Molts immigrants, els que són homes lliures i dignes que s'integren a Catalunya han vingut a Salvar el nostre Poble: Nova saba genètica ! Nova saba mental d'homes, pobres potser, però lliures !!! I a més decidits a defensar la Nació que els ha acollit: CATALUNYA !!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
--------------------
Avui divendres, al matí, el Manifest SUMA INDEPENDÈNCIA ja compta amb
2630 signatures d'adhesió i amb 3060 feisboquistes admiradors.
L'Independentisme s'ha d'unir i ha d'esdevenir fort, però no pot caure en l'error en que va caure Esquerra, l'Independentisme no pot fer costat i donar cap tipus de suport a un President Català, sigui qui sigui,que no aposti de veritat i clarament per a la Independència.
No podem ser il·lusos, no podem deixar-nos enganyar, no podem deixar-nos fogacitar com li va passar al Barrera quan va donar suport a Jordi Pujol. Jordi Pujol va treballar 23 anys a favor d'Espanya.
Per poder aixecar Catalunya de veritat necessitem polítiques d'estat que Espanya no ens permet fer. Mas i Montilla aposten per l'Estatut que és una llei subjugadora d'Espanya.
Catalunya només podrà realitzar polítiques d'estat en tots sentits quan disposi d'estat propi, donar suport a Mas o Montilla és allargar l'agonia de Catalunya!
Sumar Mas o Sumar Montilla és Sumar Espanya! Sumar Mas o Sumar Montilla és Sumar Encaixisme Regionalista!
Extret del Fòrum de Catalunya Acció:
Anunci de Catalunya Acció publicat avui al Diari Avui a la Secció de Política, pàgina 11, al costat d'un article sobre les Consultes per a la Independència de Catalunya.
"L'enmascarat de la llengua"
26 octubre 2009
En aquest post, amb la ràbia que em surt pels caixals, adjunto una foto muntatge de Catalunya Acció -no és cap secret- que expressa el que mereixen els enemics de la nostra llengua disfressats de malparits espanyols.
Diuen que tenim els espermatozous fotuts!
