La noia somrient de la foto es deia Lyra McKee. Es deia, perquè el 17 d’abril de 2019 fou assassinada a Derry (Irlanda del Nord) per membres del Nou IRA, un grup terrorista surgit de l’antic IRA, inactiu des de la signatura dels acords de Divendres Sant, 21 anys abans. L’homicidi tingué un fort impacte en
El Temps ha arribat al 2.000 i ho ha fet editant un número especial, més gruixut de l’habitual, amb un contingut també especial, que inclou una mirada sobre el present i el futur d’aspectes concrets del nostre país (economia, llengua, lluita contra el feixisme…), una tertúlia amb sis dels periodistes de la primera època del
Quico Sallés té perfecte dret a dir el que va dir del president Torra a “Preguntes freqüents”, naturalment, i molesten profundament aquestes airades reaccions a les xarxes posant-lo a parir, a la picota com qui diu. La llibertat d’expressió, amics meus, també és això. Ara bé, convindrem en què no va estar excessivament afortunat quan
El diari Ara celebra els seus deu primers anys de vida. Que en siguin molts més. Hi estava subscrit els caps de setmana i vaig deixar de fer-ho, tot i que he seguit adquirint-lo regularment els dissabtes i diumenges, però sense obligacions ni compromisos: no m’agrada tot el que fa i representa aquest periòdic, però segueixo tenint
Aquest matí ens hem llevat amb la trista notícia de la mort de Manuel Cuyàs. Llegir el seu article a la segona plana d’El Punt Avui era pràcticament un ritual imprescindible. M’identificava molt amb la seva manera d’escriure, la seva elegant ironia, la varietat dels temes tractats, des de la política pura i dura (amb la
Arriba a casa una nova publicació: El món d’ahir. En català! Rere l’invent hi ha, qui ho havia de dir, Minoria Absoluta, és a dir l’inquiet Toni Soler. En la presentació que aquest fa del primer número, defineix l’objecte de la revista com una intersecció difícil de delimitar i de batejar entre història, literatura i periodisme.
La polèmica del dia, a punt de caducar (la polèmica i el dia, les dues coses) l’ha protagonitzat l’ínclit Luis Figo, futbolista famós per allò de “Madrid, llorones…” quan jugava al Barça. Ara no tinc ni idea d’on juga, si és que encara juga a futbol. El cas és que ha contestat més o menys
El títol de la pel·licula fa referència al grup d’investigació del mateix nom del diari Boston Globe, que un bon dia comença a indagar en la pederàstia a l’Església catòlica de Massachusetts. Els reporters van estirant dels fils i acaba aflorant tot un entramat, que esquitxa fins i tot l’arquebisbe, del que semblava en un principi uns
En la desaparició de Xavier Vinader correspon expressar respecte per la persona i admiració per la seva trajectòria professional. És el moment de recordar-lo com un exemple de periodisme lliure i agosarat, en un moment com l’actual, farcit de professionals acomodaticis o de xitxarel·los de micro i pregunta tòpica. La llibertat d’expressió sempre està en perill,