Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Arxiu de la categoria: periodisme

Ara com ara

0

El diari Ara celebra els seus deu primers anys de vida. Que en siguin molts més. Hi estava subscrit els caps de setmana i vaig deixar de fer-ho, tot i que he seguit adquirint-lo regularment els dissabtes i diumenges, però sense obligacions ni compromisos: no m’agrada tot el que fa i representa aquest periòdic, però segueixo tenint interès (no tant com abans) per llegir-hi notícies, articles i seccions que valguin la pena.

El que més li he retret sempre a l’Ara fou quan, pressionat pels de sempre, va decidir deixar de publicar anuncis del referèndum de l’U d’Octubre en un gest tant poruc com decebedor que no va tenir el seu germà de penalitats periodístiques catalanes, El Punt Avui. Una decisió que motivà la fugida de Jordi Graupera, segons ell mateix ha recordat avui i que, llegint-ne les motivacions, aprovo sense reserves. Tampoc és un diari que em faci plenament el pes per altres motius: el target jove i urbanita (llegeixi’s barceloní) a qui va destinat preferentment és obvi que no és el meu, i la seva orientació esquerranosa (d’aquella manera) i catalanista ma non troppo fan que em sigui molt més còmoda la lectura d’El Punt Avui, malgrat les evidents mancances que arrossega de fa anys el rotatiu gironí.

I malgrat tot, l’Ara és un diari que cal llegir. Té un disseny molt atractiu. Les seccions setmanals de l’Empar Moliner, l’Albert Om o el Toni Soler són del tot recomanables. L’apartat “Pareu màquines”, d’anàlisi del tractament informatiu d’altres diaris, és imprescindible. Val la pena seguir alguns articulistes (David Fernández, Jordi Muñoz, Xavier Roig). I encara podríem afegir el comentari diari sobre llengua d’Albert Pla. En fi, que la balança acaba decantant-se pel costat de la fidelitat. Amb reserves, com ha quedat dit.

Una última raó: l’univers comunicatiu català i en català no es pot permetre el luxe de prescindir de productes com l’Ara, el dels deu anys de vida. Que en siguin molts més.

Publicat dins de 2. Societat, Cultura i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ens deixa el nét del pirata

0
Publicat el 15 de juny de 2020

Aquest matí ens hem llevat amb la trista notícia de la mort de Manuel Cuyàs. Llegir el seu article a la segona plana d’El Punt Avui era pràcticament un ritual imprescindible. M’identificava molt amb la seva manera d’escriure, la seva elegant ironia, la varietat dels temes tractats, des de la política pura i dura (amb la qual guardava una prudent distància) fins a la cultura, la quotidianitat o la seva estimada Mataró. Goso dir que aquest meu bloc s’hi voldria emmirallar, sense poder arribar al nivell de Cuyàs, un escriptor que, amb el seu traspàs, caldrà situar en l’Olimp català dels grans periodistes del darrer segle.

[Imatge: vilafranca.cat]

 

Publicat dins de 2. Societat, Cultura i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Avui, el món d’ahir

0

Arriba a casa una nova publicació: El món d’ahir. En català! Rere l’invent hi ha, qui ho havia de dir, Minoria Absoluta, és a dir l’inquiet Toni Soler. En la presentació que aquest fa del primer número, defineix l’objecte de la revista com una intersecció difícil de delimitar i de batejar entre història, literatura i periodisme. Tres disciplines d’allò més castigades en els darrers temps, sobretot les dues primeres. El món d’ahir (que pren el nom de les memòries de Stephan Zweig), es proposa dignificar-les amb una edició en paper, com s’havia fet tota la vida, i per recuperar el plaer de llegir, simplement. El resultat no decep: uns articles tant allunyats de les banalitats de suplement dominical com de plumbis treballs universitaris; col·laboracions de Jordi Graupera, Eduardo Mendoza, Empar Moliner o Francesc Serés, entre molts altres; una curiosa col·lecció de mapes antropomòrfics; textos històrics d’autors tan diferents com Plini el Jove o Chateaubriand; i tot editat curosament, sense pretensions supèrflues.

M’hi he subscrit en un moment en què m’havia autoimposat rigoroses limitacions a l’entrada de paper a casa, tant per raons econòmiques com d’espai. Però no m’he pogut resistir a aquesta cita (que serà trimestral) amb la història i el bon periodisme.

[Imatge: www.tresc.cat]

Publicat dins de 2. Societat, Cultura i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Luis Figo, masclista?

0
Publicat el 19 d'abril de 2016

La polèmica del dia, a punt de caducar (la polèmica i el dia, les dues coses) l’ha protagonitzat l’ínclit Luis Figo, futbolista famós per allò de “Madrid, llorones…” quan jugava al Barça. Ara no tinc ni idea d’on juga, si és que encara juga a futbol. El cas és que ha contestat més o menys així la pregunta d’una periodista: “normalment no contesto als mitjans catalans però amb tu faré una excepció perquè ets molt guapa”. Rebombori, esquinçada de vestidures i tempesta a les xarxes.

“Masclista” és l’acusació que ha rebut el jugador portuguès després de la seva atzagaiada. Home, doncs no. Jo personalment no sé veure-hi masclisme en aquesta poca-soltada. Masclisme fóra que hagués invertit algun dels termes de la resposta: “no et responc perquè ets una dona” o “amb tu faré una excepció perquè ets molt lletja”. Això sí que serien respostes masclistes.  Menys crítiques ha rebut la primera part de la contestació del portuguès: no contesta als mitjans catalans. Això al meu poble se’n diu xenofòbia, és a dir, discriminar algú pel seu origen territorial o nacional. Però no importa, ja estem molt avesats a aquestes actituds i una més ens rellisca molt i molt.

Per cert, la pregunta que se li va adreçar a Figo era, més o menys, què preferia, que guanyés el Madrid o que perdés el Barça? Una pregunta banal, vàcua i intranscendent que tant la podia haver formulat un home com una dona. A l’hora de fer preguntes, el nivell dels periodistes esportius és absolutament igualitari.

[Imatge: Vilaweb]

Publicat dins de 2. Societat, Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

‘Spotlight’

0

El títol de la pel·licula fa referència al grup d’investigació del mateix nom del diari Boston Globe, que un bon dia comença a indagar en la pederàstia a l’Església catòlica de Massachusetts. Els reporters van estirant dels fils i acaba aflorant tot un entramat, que esquitxa fins i tot l’arquebisbe, del que semblava en un principi uns pocs casos aïllats. Basat en fets reals, més enllà de la denúncia contra una Església que oculta la porqueria dins de casa seva, la pel·lícula intenta transmetre la idea de que és tota la societat la que, per desídia o per conformisme, mira cap a una altra banda quan té coneixement de realitats incòmodes, començant pel mateix rotatiu que tampoc va ser prou diligent en anys anteriors.

El film ens pot recordar All the President’s men (per la trama) i Doubt (per la temàtica). Les semblances amb la primera són ben evidents: uns periodistes joves amb ganes de denúncia, una laboriosa feina d’anar lligant caps, un mitjà de comunicació sotmès a naturals pressions de tota mena i un director que comprèn perfectament el paper que ha de tenir el periodisme en la nostra societat. Igual que a la cinta d’Alan J. Pakula, l’interès no decau en cap moment. Més meritori si tenim en compte que dura dues hores i que per la naturalesa de l’argument els diàlegs són continus i l’acció més aviat escassa.

Un, que és molt malpensat, no pot evitar fer odioses comparacions amb els mitjans de casa nostra, perfectament lligats per imponderables econòmics i obediències ideològiques. Qualsevol semblança entre el Boston Globe i qualsevol dels nostres rotatius és una mera coincidència.

[Imatge: www.imdb.com]

Publicat dins de 2. Societat, Cultura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Xavier Vinader (1947-2015)

0
Publicat el 9 d'abril de 2015

En la desaparició de Xavier Vinader correspon expressar respecte per la persona i admiració per la seva trajectòria professional. És el moment de recordar-lo com un exemple de periodisme lliure i agosarat, en un moment com l’actual, farcit de professionals acomodaticis o de xitxarel·los de micro i pregunta tòpica. La llibertat d’expressió sempre està en perill, també ara i molt, però el record de Vinader i del seu periodisme d’investigació ens ajuda a tots a defensar-la conseqüentment.

[Imatge: www.premsacomarcal.cat]

 

Publicat dins de 2. Societat, Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari