Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

cinema

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Le petit baigneur’

24 d'octubre de 2022

Trobo que no se’n parla gaire, de Louis de Funès. Perquè ja està demodé?, perquè era francès? o potser per algun prejudici ideològic cap a un actor que personificà com ningú una certa petita burgesia, amb tots els seus defectes i virtuts? A mi sempre em va agradar molt de Funès, els seus gags, les seves

Llegir més

Per amor a una ciutat: càmera i acció

11 d'octubre de 2022

Alguns carrers de Vegueta, la part antiga de Las Palmas, estan tallats aquests dies al trànsit rodat. Motiu, la gravació d’algunes escenes de la sèrie El Zorro, que emetrà properament Prime Video i que està protagonitzada per Miguel Bernardeau i Renata Notni. Una nota escrita dipositada en bústies i portes de les cases dels veïns informa

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Roma’

5 d'octubre de 2022

És la pel·lícula més personal de Fellini, juntament amb Amarcord, basades totes dues en exercicis memorials del genial director italià. A partir de la recreació de la seva arribada a Roma des del Rímini natal, la pel·lícula és una successió d’escenes i episodis pràcticament sense connexió els uns amb els altres, si no és la presència

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Emmanuelle’

19 de setembre de 2022

Enquadrada en el que es va conèixer com “erotisme tou o flou“, Emmanuelle forma part, inevitablement de la memòria de la nostra generació. No cal dir que quan la pel·lícula fou estrenada (1974), estava prohibidíssima a l’estat i calia anar a Europa a veure-la. Molts ho feien a Perpinyà, en unes excursions organitzades ad hoc que avui ens

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Jesus Christ Superstar’

2 de setembre de 2022

Aquesta pel·li ja va sortir una vegada al bloc, quan vaig parlar de Setmana Santa, per tant potser repetiré algun detall. La vaig veure a l’Aribau, de Barcelona. Obro parèntesi: per què recordem tan bé el lloc on vam visionar una pel·lícula quaranta o cinquanta anys després? Tanco parèntesi. Es tracta de la versió cinematogràfica

Llegir més

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Li deien Trinidad’

18 d'agost de 2022

A dir veritat, vaig anar a veure aquesta pel·lícula una mica a les palpentes. Se’ns presentava com un western no sé si d’acció, de comèdia o simplement per passar l’estona en una avorrida tarda (potser d’estiu). El desconcertant títol (un nom de dona fent referència, s’entenia, al protagonista del film, ajudava a aquesta inconcreció sobre el producte

Llegir més

Per amor a una ciutat: setè art

19 d'abril de 2022

El proper divendres dia 22 comença la 21a edició del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canaria, i ho farà amb la projecció de Nosferatu, l’emblemàtic film expressionista alemany que enguany compleix el centenari (esquerra). També fa cent anys del primer cinema documental: el dia 28 una sessió doble oferirà els noticiaris soviètics

Llegir més

Millor actor de ‘reparto’

7 d'abril de 2022

Han passat molts dies de l’afer Smith-Rock, ho sé, però tot i així continuo donant voltes sobre la versamblança dels fets i he arribat a una conclusió. No soc de paranoies ni de volades de coloms, però en el present cas em llançaré a la piscina: tot estava pactat i perfectament preparat. Tal és l’opinió

Llegir més

‘Maixabel’

14 d'octubre de 2021

Dirigida per Iciar Bollaín, la pel·lícula tracta del programa d’acostament entre víctimes i causants de la violència a Euskadi, personificats en la vídua d’un dirigent socialista (la Maixabel del títol) i en un pres etarra que ha iniciat un camí d’examen de consciència sobre les seves accions passades. La primera es veu impel·lida a fer

Llegir més

El ‘nostre’ 007

31 d'octubre de 2020

Per què ens agradava tant Sean Connery? Potser perquè era un actor polifacètic que s’emmotllava molt bé als papers que se li encomanaven, fossin d’agent secret, de monjo detectiu o de pare d’Indiana Jones. Potser perquè se’l veia tot un senyor, contingut, elegant en el tracte i allunyat de les misèries i dels escàndols que

Llegir més

Llibres a ull (1: allò que el vent s’endugué)

2 d'agost de 2020

(Què millor que passar l’estiu parlant no de política o de problemes socials sinó de llibres? Dedicaré els propers apunts a alguns llibres de casa, triats a ull, el primer que em cridi l’atenció, sense gaire criteri) Ni me’n recordava que el tenia, però l’actualitat m’ha refrescat la memòria. Lo que el viento se llevó, de

Llegir més

La tonteria que el vent s’hauria d’endur

13 de juny de 2020

Hi va haver un temps, parlo dels anys seixanta i setanta, que em donava la impressió de que això del racisme anava de baixa. El món evolucionava cap endavant, els drets humans, la democràcia o els més elevats ideals de la Humanitat s’obrien pas lentament, enmig d’innegables obstacles. D’entre aquests ideals, el de que tots

Llegir més

Paràsits? Cap problema

11 de febrer de 2020

El gran motiu d’indignació per a malalts de llengua, virgilis i hiperventilats diversos les darreres quaranta-vuit hores ha estat l’ús generalitzat del títol en castellà per referir-se a la flamant guanyadora de diversos Oscar, Parásitos. També aquest humil bloc, en el seu apunt d’ahir, optava per aquesta solució perquè creia, i no anava gens errat, que

Llegir més