Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

cinema

Per amor a una ciutat: setè art

19 d'abril de 2022

El proper divendres dia 22 comença la 21a edició del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canaria, i ho farà amb la projecció de Nosferatu, l’emblemàtic film expressionista alemany que enguany compleix el centenari (esquerra). També fa cent anys del primer cinema documental: el dia 28 una sessió doble oferirà els noticiaris soviètics

Llegir més

Millor actor de ‘reparto’

7 d'abril de 2022

Han passat molts dies de l’afer Smith-Rock, ho sé, però tot i així continuo donant voltes sobre la versamblança dels fets i he arribat a una conclusió. No soc de paranoies ni de volades de coloms, però en el present cas em llançaré a la piscina: tot estava pactat i perfectament preparat. Tal és l’opinió

Llegir més

‘Maixabel’

14 d'octubre de 2021

Dirigida per Iciar Bollaín, la pel·lícula tracta del programa d’acostament entre víctimes i causants de la violència a Euskadi, personificats en la vídua d’un dirigent socialista (la Maixabel del títol) i en un pres etarra que ha iniciat un camí d’examen de consciència sobre les seves accions passades. La primera es veu impel·lida a fer

Llegir més

El “nostre” 007

31 d'octubre de 2020

Per què ens agradava tant Sean Connery? Potser perquè era un actor polifacètic que s’emmotllava molt bé als papers que se li encomanaven, fossin d’agent secret, de monjo detectiu o de pare d’Indiana Jones. Potser perquè se’l veia tot un senyor, contingut, elegant en el tracte i allunyat de les misèries i dels escàndols que

Llegir més

Llibres a ull (1: allò que el vent s’endugué)

2 d'agost de 2020

(Què millor que passar l’estiu parlant no de política o de problemes socials sinó de llibres? Dedicaré els propers apunts a alguns llibres de casa, triats a ull, el primer que em cridi l’atenció, sense gaire criteri) Ni me’n recordava que el tenia, però l’actualitat m’ha refrescat la memòria. Lo que el viento se llevó, de

Llegir més

La tonteria que el vent s’hauria d’endur

13 de juny de 2020

Hi va haver un temps, parlo dels anys seixanta i setanta, que em donava la impressió de que això del racisme anava de baixa. El món evolucionava cap endavant, els drets humans, la democràcia o els més elevats ideals de la Humanitat s’obrien pas lentament, enmig d’innegables obstacles. D’entre aquests ideals, el de que tots

Llegir més

Paràsits? Cap problema

11 de febrer de 2020

El gran motiu d’indignació per a malalts de llengua, virgilis i hiperventilats diversos les darreres quaranta-vuit hores ha estat l’ús generalitzat del títol en castellà per referir-se a la flamant guanyadora de diversos Oscar, Parásitos. També aquest humil bloc, en el seu apunt d’ahir, optava per aquesta solució perquè creia, i no anava gens errat, que

Llegir més

‘Gisaengchung’ (‘Paràsits’)

10 de febrer de 2020

Ni fet a propòsit. Ahir al vespre vaig veure Paràsits al cinema i aquesta matinada la pel·lícula ha rebut quatre de les apreciades estatuetes que cada any reparteixen a Los Angeles en aquella cerimònia tant hortera com previsible. Oscars ben merescuts, m’avanço a dir. Dues hores de relat in crescendo, sense estones plúmbies ni excessivament atabaladores, amb una

Llegir més

‘Mientras dure la guerra’

11 d'octubre de 2019

Els fets viscuts al paranimf de la Universitat de Salamanca a l’inici de la guerra d’Espanya (¡Venceréis, pero no convenceréis!, ¡Viva la muerte!) van transcendir la mera nota a peu de pàgina dels llibres d’història per passar a esdevenir un símbol ateses les característiques i la significació política d’aquell dramàtic episodi. Recordo que quan jo

Llegir més

De París a Pequín

27 de novembre de 2018

Se’ns en va Bernardo Bertolucci. Els mitjans s’han apressat a titllar-lo de “darrer gran cineasta italià”, no sabem si perquè sempre que mor algú important és el “darrer” (cantant d’un gènere determinat, escriptor d’una generació específica, etc.) o bé per fer una mena de joc de paraules amb dues de les seves pel·lícules més cèlebres, El

Llegir més

‘Call me by your name’

12 de febrer de 2018

Nord d’Itàlia, ambient rural, anys vuitanta. L’estiu transcorre despreocupadament i plàcida per a Elio, un jove que omple el temps llegint, tocant el piano, desplaçant-se en bicicleta, banyant-se i duent una més aviat limitada vida social. En aquestes, apareix Oliver, un nord-americà que s’instal·la a la gran vil·la familiar per col·laborar amb el pare d’Elio

Llegir més

Mòstra de Cinèma Occitan 2017

6 de febrer de 2018

La Mòstra de Cinèma Occitan tòrna a Tarragona. Après èsser-se ajornat en lo passat octòbre, lo dijòus 8 de febrièr, a las 18,30, a la Bibliotèca Publica de Tarragona, se projectarà Lo sòl poder se que de dirai. Fausta Garavini (a l’image) es una de las voses mai autorizadas per parlar de l´occitana e de la

Llegir més

‘The Post’ (‘Los archivos del Pentágono’)

27 de gener de 2018

La dubitativa editora del The Washington Post i el seu molt més resolut director (grandíssims Meryl Streep i Tom Hanks) tenen l’oportunitat de publicar documents secrets del Pentàgon que deixen en molt mal lloc la política de la Casa Blanca en relació a la guerra del Vietnam. Altres periòdics nord-americans estan en la mateixa tessitura. El dret

Llegir més

Jerry Lewis (1926-2017)

21 d'agost de 2017

Un altre actor de la nostra infantesa i joventut que se’ns va, Jerry Lewis. Només per les molt bones estones que ens havia fet passar amb aquells festivals de ganyotes i gestos exagerats n’hi ha prou per sentir la seva pèrdua. A la memòria ens quedarà, és clar, El professor guillat i les seves interpretacions,

Llegir més