Les aigües turbulentes

La Conselleria d’Igualtat de la Generalitat de Dalt ha tingut la pensada d’adreçar-se per carta als ajuntaments recordant-los que no poden prohibir la pràctica del topless a les piscines públiques de la seva competència. És interessant remarcar com de malament han traslladat aquesta notícia els mitjans de comunicació (amb afirmacions com “ja es pot fer topless” o “adeu a la prohibició del topless“) quan la consellera no pot amb una simple carta autoritzar ni prohibir res. La normativa pel que fa a portar més o menys roba ja estava bastant clara en aquest sentit, com ho era el fet d’alletar infants a les mateixes instal·lacions lúdiques, i si no estava prou clara, una elemental invocació al sentit comú feia la resta per evitar qualsevol situació incòmoda. El que passa és que la consellera ha tingut l’habilitat d’incloure a la misiva, juntament amb “tot enlaire” i la lactància, una tercera pràctica que teòricament no pot ser prohibida, la de banyar-se amb un vestit sencer. Ella no ho diu, naturalment, però fa referència a la manera de banyar-se de dones musulmanes, una habitud que intueixo que va a més.

Ja vaig tenir ocasió d’expressar la meva opinió sobre la qüestió, que resumidament era que s’havia de deixar banyar la gent com bonament vulgués i que les raons de tipus higiènic que s’adduïen obligarien a prohibir moltes més situacions. En un altre apunt m’extenia pel més complicat terreny de les platges. I si no es pot prohibir per raons sanitàries, tampoc s’ha de poder prohibir per raons morals (des del moment en què es permeten els mugrons) ni tampoc religioses. Que cadascú es (des)vesteixi com vulgui: ahir 28-J, tot el món civilitzat va proclamar i celebrar aquest dret. La Conselleria d’Igualtat i Feminismes, tan desencertada com és en tantes actuacions, ha actuat en aquest cas correctament, al meu entendre. Podrà molestar que algú ensenyi les mamelles (a mi no), que alleti una criatura (a mi no) o que vagi tapada de cap a peus (a mi sí), però no som ningú per impedir-ho si, repeteixo, les raons no són sanitàries o de seguretat.

No cantem victòria, el problema no està clos: queda la part de baix, que encara s’ha de tapar. L’eliminació de la discriminació entre homes i dones de cintura en amunt és una bona passa en aquest sentit, però encara queda camí per recórrer. Per cert, estic encuriosit per saber què passarà aquest estiu a les piscines públiques de Ripoll. Tindrem serp estival o regnarà la cordura i el sentit comú?

[Imatge: elperiodico.com; foto: AFP / Fethi Belaid]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!