Un amic meu ha assegurat a Twitter plorar d’emoció al contemplar les imatges de la gernació de manifestants a Palma ahir diumenge, acomboiada per altres concentracions a Maó, Eivissa, Formentera, Barcelona… Potser no h’hi ha per tant, però també en això tothom és ben lliure de donar llibertat als seus sentiments. Efectivament, les riuades verdoses
El quart dia toca visitar alguns punts de l’interior de l’illa. Visito la població de Tuineje, amb la seva església, tota blanca. Ens dóna la benvinguda l’estàtua d’un camell plantificada en un extrem de la plaça. Més amunt trobem Antigua, que havia estat capital de l’illa, i que també presumeix d’una preciosa església del segle
El viatge continua cap al nord de l’illa, fins a les Dunas de Corralejo, declarades Parc Natural. La carretera avança a banda i banda de bellíssimes extensions d’arena blanca, hom diria que neu, d’aquella que fa mal a la vista quan fa tant de sol, com és el cas el dia en què tinc la
He passat alguns dies a l’illa de Fuerteventura, l’antiga Maxorata o Erbania dels guanches. Més desconeguda que Lanzarote però igualment atractiva, d’un paisatge desèrtic corprenedor. Heus aquí algunes impressions de l’estada. A l’illa s’hi pot accedir en avió o en vaixell des de Las Palmas, i opto per aquest darrer mitjà de transport. Es tracta del
Tuitejant, he llegit avui una piulada que no m’ha deixat indiferent. Feia així: “Han de venir els mallorquins a ensenyar-nos com es defensa una llengua amb dos collons”. Té raó. El nostre “principatocentrisme” ens fa veure a vegades per sobre l’espatlla, displicentment, el que fan a la resta dels territoris i tendim a pensar, espero
La pel·lícula segueix sis històries diferents d’amor i amistat en una nit barcelonina d’estiu, concretament en la que està prevista l’aparició del cometa Rose, nexe d’unió entre totes elles. Primer treball de Dani de la Orden, ple de cares molt conegudes televisivament. Com a peculiaritat, aquesta pel·lícula es va preestrenar a diversos punts de Catalunya, amb
Teodor Reding de Biberegg Freüler va ser un general suís que va servir a les ordres dels borbons contra els francesos a la guerra del Francès. Comandant de les tropes a Catalunya, va ser derrotat el 1809 a la batalla de Valls (aquella batalla que figura a les parets de l’Arc de Triomf de París)
Nova publicació impresa. Es tracta de Fet a Tarragona, una revista bimestral de 68 planes, curosament editada, iniciativa d’un grup de periodistes i fotògrafs tarragonins “units en la nostra passió per fer bé l’ofici i per servir la ciutat i la seva gent”, segons resa l’editorial del primer número. La revista és una continuació d’un projecte
El proppassat 13 de setembre s’escaigué el 70è aniversari de la mort a l’exili suís de Friburg del cardenal Vidal i Barraquer. Amb aquest motiu s’ha encetat un “Any Vidal i Barraquer”, destinat a aprofundir en el coneixement de la figura del recordat eclesiàstic, que inclou conferències, exposicions i l’edició d’un llibre commemoratiu. N’anirem parlant
Amb la Crida a les festes, avui ha començat el llarg rosari d’actes de tota mena que fins a la traca de la matinada del dia 25 se succeiran pels diferents punts de Tarragona. Només una anotació: a la Crida d’aquest vespre s’ha retut homenatge al Perpetuador d’aquest any, en Josep Llort Bofarull. Malauradament ho
Bé doncs: heus-la aquí, la cadena. Un triple èxit de participació, organització i absència d’incidents. Tothom cridant “independència”, no succedanis. Enviant un també triple missatge a nosaltres mateixos (“sí, podem”), a Espanya (“ho has entès ja o encara no?”) i al món (a qui només arriben inputs com el d’avui, amb participacions multitudinàries i amb
Com a preludi a la Diada Nacional, ahir es va celebrar un gran acte al Camp de Mart de Tarragona, organitzat per l’Assemblea i Òmnium Cultural. Alguns apunts. * L’acte és oficialment de “reafirmació nacional”. Em sembla que, sortosament, ja estem prou “reafirmats”, almenys els que hi assistim. De manera que més aviat es tracta d’un “anar
Volia parlar de la via (naturalment!) i la meva imaginació no ha sabut trobar cap títol enginyós. Moltes de les expressions que inclouen el mot via són inadequades i no era correcte titular l’apunt, posem per cas, “Via fora!”, “Via morta” i encara menys “A cagar a la via!”. I el cas és que s’ha de
Només unes ratlles, entre tantes notícies sobre consultes, vies, cadenes i campanes, per recordar que l’associació Gogistes Tarragonins ha estat guardonada amb el Premi El Balcó 2013 per l’Òmnium Cultural del Tarragonès. Ja que parlo de campanes, també el goig és d’aquells elements religioso-populars que han quedat injustament superats per la nostra societat, tan respectuosa per
Decebedores declaracions del president Mas, les d’avui. Si no hi ha consulta pactada amb Madrid, que no ho serà, no hi ha altre pla B que unes eleccions plebiscitàries… al 2016! (quan toquen). Tres anys més d’agonia? Home, no, president, no ens ho feu! Potser no tan decebedores, si contextualitzem el procés en tota la