Diu l’Albert, un amic, al seu tuit: “El que faltava pel duro: independentistes que els cau la bava amb Crimea. Em penso que ara sí que ja ho he vist tot.” Sinopsi de la pel·lícula. Primera escena: la part pro-europea d’Ucraïna es rebel·la contra la decisió del govern (i del seu president), pro-rus, de no
L’episodi viscut avui al Parlament és particularment divertit i, alhora, significatiu. Ja sabeu: uns quants diputats del PP han votat a favor d’una de les mocions sobiranistes que s’hi han aprovat. L’impagable Enric Millo (aquell que havia estat d’Unió, que va intentar militar a Esquerra i que ara li riu les gràcies a la Sánchez-Camargo)
Com era de preveure, “Operación Palace”, el programa especial sobre el cop d’estat del 23-F, emès ahir per la cadena espanyola La Sexta ha generat un gran rebombori, constatable des de la gran ebullició que van experimentar les xarxes socials (amb trending topics i demés) fins a les crítiques de calibre divers que avui oferien
Aquest matí he assistit a la trobada de lectors de Vilaweb. Suposo que més d’hora que tard s’oferirà una crònica de l’acte. De moment, heus aquí algunes impressions personals: * Em sembla fantàstica la idea d’aquest tipus de trobades, que espero que es vagin repetint amb una certa assiduïtat, que ens permeten conèixer amb detall el
L’autodenominat “sindicat” Manos Limpias ha presentat una querella contra el president Mas per sedició, rebel·lió i no sé quantes coses lletges més. La insòlita iniciativa, parenta d’aquella denúncia del coronel Tejero (¡al suelo, coño!), tindrà un ben curt recorregut judicial: el mateix jutge Santiago Vidal (ahir mateix en parlàvem) augura l’arxiu de les actuacions en
Amb la sala plena (l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili), ha tingut lloc aquest vespre a Tarragona la taula rodona “Aspectes jurídics de l’estat propi”, organitzat per Assemblea Nacional Catalana, Sobirania i Justícia i l’Òmnium Cultural. Alt nivell dels tres ponents, els professors de la URV Alfonso González i Jordi Jaria i el jutge
Dol en el món musical tarragoní. Ha mort Bernardo Ríos, intèrpret (que no autor) de la cançó “Murallas de Tarragona”, popularitzada molt més tard per Oriol Grau en un programa de televisió. El senyor Ríos era una mena de crooner local que s’assemblava a Josep Guardiola (el cantant vull dir) i que va ser el fundador de
Des que tinc ús de raó que sento a parlar de reformes a la plaça de les Glòries. Sempre sembla que o n’hagin fet, o les estiguin fent o que estiguin a punt de començar-les, però sempre tenen aquell aire de provisionalitat i d’estructura ineficient i sense estètica. En aquesta mena de pedra de Sísif
L’Assemblea Nacional Catalana ha estrenat local al carrer Hernández Sanahuja de Tarragona. Es tracta d’un espai prou ampli, de dos nivells, que anteriorment havia acollit allò que se’n diu un “punt de servei” d’una companyia elèctrica. L’acte inaugural, que va congregar una munió de gent, va tenir lloc divendres al vespre i consistí en un petit
“El dia 8 d’octubre [de 1451] la reina Maria, declarada fervent i singular devota de santa Eulàlia, volgué visitar la capella de la cripta i examinar ella mateixa l’estat de la relíquia. La reina anava acompanyada d’un nombrós seguici en el qual figurava l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Urrea; el bisbe de Vic, Jaume Cardona, i
Ja fa molts anys que Goethe, en el seu postrer dia de vida, va exclamar aquelles paraules que han passat a la història: “Llum, més llum!”. Si el famós pensador alemany estigués avui entre nosaltres, no sabem si repetiria la mateixa frase (que, dit sigui de passada, admet diverses interpretacions). Ho dic perquè la llum
En una versió lleugerament diferent de l’opció que s’ofereix a totes les enquestes, la infanta Cristina ha usat a la seva declaració davant el jutge a Palma la fórmula “no sé, sí contesto… per dir que no me’n recordo de res”. Cues de pansa necessita la noia, potser. De tot l’enrenou de la imputació de
Acabo de llegir que una parella de guàrdies civils (dos números en l’argot del cos) s’han dedicat a identificar les cases de Sant Celoni d’on pengen estelades. Serà veritat? Costa de creure, però la font que ha donat origen a la notícia, una piulada d’un tuiter, l’acota amb un “increïble però cert”. Si així és, tot sembla
És possible celebrar uns Jocs Olímpics diguem-ne normals? Em refereixo, és clar, a que la cita esportiva de cada quatre anys (bé, de cada dos per ser exactes) sigui això, una cita esportiva i que les úniques notícies que generi siguin rècords, medalles, guanyadors i perdedors. La resposta és no. Sembla que la utopia del baró
El bloc “Les aigües turbulentes” acaba de complir set anys de vida. Aviat arribarà als 1.500 apunts, publicats amb una considerable regularitat, que acumulen més de mig milió de visites. Les xifres comencen a fer goig. Coincidint amb l’aniversari, acaba d’aparèixer a la web d’autoedició Lulu el llibre Caça major, recull de la major part d’apunts